Resultats de la cerca

Collaborà estretament amb el seu germà Muḥammad 1892-21 És notable la seva contribució a la creació de neologismes en l’àrab contemporani Autor de novelles, d’obres d’assaig i de teatre, destacà per la seva vasta producció de contes al-šayḫ ǧum'a wa-agāṣ iṣ uḫra ‘El xeic Gum'a i altres contes’, 1925, Tamraḥinna ‘aǧab , 1958, etc

Professor de gramàtica a la Universitat Americana del Líban Profundament interessat pel desenvolupament de l’àrab modern, la formació de neologismes i la simplificació de la sintaxi clàssica, és autor de diversos tractats, publicats després pel seu fill Ibrāhīm 1847-1906, també filòleg Luġal al-ǧarā'id ‘La llengua dels diaris’, 1901 Escriví també Maǧma’ al-baḥrayn ‘Confluència de les dues mars’, una collecció de seixanta maqāmat a imitació de les d’al-Ḥarīrī

En les seves novelles de temàtica nacional i social, pessimistes i tràgiques, predominen personatges que sacrifiquen llur felicitat pel benestar públic o per la lluita contra els ocupants de Polònia La seva primera narració fou Rozdziobią nas kruki, wrony ‘Ens tornaran els corbs, les cornelles’, 1896, seguida per les novelles Syzyfowe prace ‘Els treballs de Sísif’, 1898, Ludzie bezdomni ‘Gent sense llar’, 1900, Popioły ‘Cendres’, 1904, Wierna rzeka ‘El riu fidel’, 1912 i Przedwiośnie ‘Alba de la primavera’, 1925 i els drames Sułkowski 1910, Róża 1909, Uciekła mi przepióreczka ‘Fugí la meva…

Residí força temps en els regnes de la corona de Catalunya-Aragó, i ocupà un càrrec a la catedral de Toledo Escriví unes Vidas de San Isidoro y San Ildefonso , una Atalaya de las Crónicas , de caràcter històric, i el Corbacho o Reprobación del amor mundano , que és la seva obra més coneguda és dividida en quatre parts la primera, contra la luxúria, la segona, contra les dones, i la tercera i la quarta parlen de la disponibilitat dels homes envers l’amor El Corbacho és una obra de caràcter satíric que incorpora a la literatura castellana un doll de llengua viva, popular i colloquial,…

Caracteritzat principalment per l’ús abundant de cultismes llatinitzats, neologismes, hipèrbatons violents la sintaxi castellana és forçada segons els patrons de la sintaxi grega i llatina, metàfores sensorials i allusions mitològiques, històriques i geogràfiques Arrenca de la dissociació, comuna de l’època, entre art i natura, i pretén de crear un món illusori de bellesa Nasqué com a terme despectiu arran de les últimes obres de Góngora el Polifemo i les Soledades , especialment, però aviat tingué molts adeptes, entre els quals es destaquen Gabriel de Bocángel, Francisco Trillo Figueroa,…

Viatjà per Europa i s’establí a París, on estudià les civilitzacions precolombines i fou influït per l’avantguarda El 1930, any que publicà les Leyendas de Guatemala , retornà al seu país, on més tard fundà la Universitat Popular 1942 i s’orientà cap a la diplomàcia Amb El señor Presidente 1946, novella que denunciava la dictadura d’Estrada Cabrera, configurà el món de violència i embrutiment que desenvolupà després a Hombres de maíz 1949, la trilogia Viento fuerte 1950, El Papa verde 1954 i Los ojos de los enterrados 1960, Week-end en Guatemala 1956, El ahijadito 1961, Mulata de…

Cal trobar-ne els antecedents en les exploracions dins el camp poètic de Gérard de Nerval, de Baudelaire i de Rimbaud Es manifestà primerament com una reacció contra l’herència romàntica i contra la doctrina del Parnàs escola parnassiana , i assolí la plenitud amb els poetes decadents, vers el 1880, el més sincer dels quals fou Jules Laforgue, pessimista, profundament trist, que cercava la novetat en l’ús dels neologismes, les paraules rares o les trivials barrejades en el context poètic Jean Moréas publicà en el suplement literari de Le Figaro setembre del 1886 un manifest que…

La seva història sol ésser estudiada per períodes que es corresponen aproximadament amb els de la història política El període preislàmic , anomenat també de la Ǧāhiliyya ‘ignorància’, comprèn des d’una època imprecisa fins a l’aparició de l’islam Les fonts per al coneixement d’aquesta literatura són tardanes, puix que, transmesa oralment, solament fou recollida per escrit als segles VIII-IX Tot i les teories que discuteixen l’autenticitat d’aquests texts, cal reconèixer l’existència d’una rica literatura preislàmica, desapareguda en la seva major part En realitat, la primera obra de la…