Resultats de la cerca

Autor de la peça teatral El niu de l’esparver 1921, del poema A la mort de Puixkin 1837 i de la novella Les estrelles enganyades 1857

Canta la vida trista del camperol i l’ànsia de llibertat Mogila l’va ‘La tomba del lleó’, 1910, Razor'ennoje gnezdo ‘El niu destruït’, 1913, drama Després de la revolució d’octubre reflectí els canvis produïts a Bielorússia Alesja 1935, Ot serdca ‘De tot cor’, premi Stalin 1941

Familiaritzat amb la literatura des de molt jove, publicà primerament Kuroi Gohan ‘L’arròs negre’, 1923 i després, en collaboració amb Kobayashi Hideo, inicià la publicació d’algunes revistes Posteriorment aparegueren Su no naka ‘Dins el niu’, 1934, Warui garasu ‘Vidre dolent’, 1935, Tebukuro no katappo ‘Un guant sol’, 1943 i altres obres Després de la Segona Guerra Mundial, dedicat plenament a la tasca d’escriptor, publicà Osagiri ‘Boira matinal’, 1949, Aodensha ‘El tren blau’, 1950 i Kaze futatabi ‘De nou el vent’, 1951

La seva forma habitual és el dístic, però pot adoptar altres metres En la lírica grega inicialment era una inscripció poètica sepulcral posteriorment esdevingué una composició poètica de temàtica i to diversos Callímac en fou el conreador més important Els epigrames llatins ja adoptaren un caire satíric es destaquen els de Varró i Marcial Durant el Renaixement, aquest gènere fou molt apreciat i és considerat l’antecedent de la sàtira conceptista barroca Posteriorment, el conrearen Góngora, Quevedo, Voltaire, Goethe, Alfieri i Verlaine, entre altres Als Països Catalans, utilitzat com a mitjà…

Estudià filosofia a les universitats de Navarra i de Barcelona Professor d’institut des de 1989, ha compaginat la seva tasca docent amb la literària Ha guanyat una vintena de premis entre el quals destaquen els premis Jaume Maspons d’Humor i Sàtira 2003, Gabriel Ferrater de Poesia de Sant Cugat 2005, Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida 2006, Premi d’Assaig i Creació sobre Tecnologies de la Informació Nadal Batle i Nicolau 2006, i el Premi Internacional de Literatura Antonio Machado 2008 Ha publicat Darrer poema 2000, Tros de Quòniam 2003, Una certa penombra 2005, L’Oracle…

Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas  i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió…