Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Ramón de Mesonero Romanos
Literatura
Escriptor costumista castellà.
Amb el pseudònim d' El Curioso Parlante inicià la publicació dels articles de costums en diverses revistes, com “Cartas Españolas”, on inicià la publicació de les Escenas matritenses Posteriorment fundà 1836 i dirigí el “Semanario Pintoresco Español”, una de les revistes que més atenció dedicà a la difusió de la literatura costumista Els seus reculls més importants són Panorama matritense 1835, Escenas matritenses 1842 i Tipos y caracteres 1862 Fou cronista de la ciutat de Madrid i membre honorari de la Real Academia Española des del 1838 i numerari des del 1847
Rafael María Baralt Pérez
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Historiador, poeta i filòleg veneçolà.
Era de la nissaga dels Baralt d’Arenys de Mar És autor del Resumen de la historia de Venezuela i de diverses obres poètiques, entre les quals Adiós a la Patria El 1845 es traslladà a Madrid, on collaborà en diversos periòdics i consolidà la seva qualitat d’escriptor i de teoritzador de la política Publicà, entre altres llibres, Libertad de imprenta, i treballà en un Diccionario matriz de la lengua castellana 1854, que la mort no li permeté d’acabar La seva obra més important és el Diccionario de galicismos 1855 Fou administrador de la Imprenta Nacional i director de la Gaceta de Madrid Fou…
Jaime Torres Bodet
Literatura
Escriptor mexicà.
Ocupà diferents càrrecs en l’administració pública, del 1948 al 1952 fou director general de la UNESCO i fou membre numerari de l’Academia Mexicana de la Lengua A partir dels postulats modernistes inicià una etapa de recerca d’una sensibilitat nova per camins més avantguardistes De la seva obra poètica cal destacar Fervor 1918, El corazón delirante 1922, Biombo 1925, Poesías 1926 i Sin tregua 1957, i dels seus assaigs cal esmentar Contemporáneos 1928 i El escritor en su libertad 1953 També publicà novelles, com Margarita de Niebla 1927 i Proserpina rescatada 1931, i el recull de…
Fănuș Neagu
Literatura
Escriptor romanès.
Cursà estudis inacabats de filologia a la Universitat de Bucarest 1954-57 i començà a publicar poemes el 1954 en revistes literàries i, el 1960, el primer recull, Ningea în Bărăgan ‘Ha nevat a Bărăgan’ Conreà també la novella curta i dins la seva obra cal destacar Somnul de la amiază ‘Somni de migdia’, 1960, Caii albi din oraşul Bucureşti ‘Els cavalls blancs de la ciutat de Bucarest’, 1967, Îngerul a strigat ‘L’àngel ha cridat’, 1968, Scaunul singurătății ‘El lloc de la solitud’, 1988 i Amantul Marii Doamne Dracula ‘L’amant del comte Dràcula’, 2001, i les memòries Cartea cu prieteni ‘El…
José Manuel Blecua Teijeiro
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Historiador de la literatura i filòleg.
Fou catedràtic a la Universitat de Barcelona Especialista en poesia castellana del Siglo de Oro, el , publicà l’edició crítica de tota la poesia de Quevedo 1969-81, Herrera 1975, Lope de Vega 1981, Fray Luis de León 1990 i de La Dorotea , de Lope de Vega 1996 i Cántico , de Jorge Guillén 2000, i estudis de caràcter més textual que pròpiament literari, a més de llibres de text i d’antologies poètiques Fou autor, també, de Sobre poesía de la Edad de Oro 1970, Sobre el rigor poètico en España y otros ensayos 1977, La vida como discurso 1981, etc Fou membre corresponent de l’Academia Española, de…
Santiago Rodríguez García

Santiago Rodríguez García
© Arxiu Família de Santiago Rodríguez García
Historiografia
Pintura
Literatura
Historiador, pintor i escriptor.
Cursà, a València, els estudis de filosofia i lletres i de belles arts La seva tesi doctoral El arte de las sedas valencianas en el siglo XVIII 1959 se centra en els aspectes artístics de les sedes valencianes, però tracta també d’alguns temes socioeconòmics d’aquesta indústria Fou catedràtic d’anatomia artística a l’Escola Superior de Belles Arts de València, de la qual fou sotsdirector i director 1967-78 i degà quan es convertí en facultat, i professor d’història de l’art a la Universitat de València Fou acadèmic numerari per la secció d’escultura de l’Acadèmia de Belles Arts…
,
Luis Alberto Blecua Perdices
Literatura
Investigador i crític literari aragonès, fill de José Manuel Blecua Teijeiro.
Estudià filologia romànica a les universitats de Saragossa i Barcelona, on es llicencià 1962 i doctorà 1973 Després d’exercir la docència en instituts de Barcelona, el 1970 s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on fou catedràtic i impartí literatura castellana del Siglo de Oro i crítica textual fins el 2014, any de la seva jubilació Professor visitant a les universitats de Harvard 1986 i la Sorbona 1991, fou membre corresponent de la Real Academia Española 1982 i numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1984 Formà part del consell assessor de…
Rita Lejeune
Literatura
Filòloga belga.
El 1928 obtingué el doctorat en filosofia i lletres a la Universitat de Lieja, on fou una de les primeres dones que hi estudià Posteriorment amplià estudis a l’École Pratique des Hautes Études de la Sorbona, on fou alumna d' Alfred Jeanroy i Mario Roques i per la qual es diplomà en 1935, el 1939 començà a impartir classes a la Universitat de Lieja sobre literatures romàniques especialment la valona, la provençal, la francesa medievals i el felibritge , matèria de la qual el 1954 fou nomenada Professora Ordinària Editora i autora d’un gran nombre de textos i estudis, hom pot esmentar La…
Manuel Llanas i Pont
Literatura
Historiador de la literatura.
Llicenciat en filosofia i lletres i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona 1992 Exercí la docència en l’ensenyament secundari i els anys vuitanta publicà amb G Casals, N Cot, L Soldevila i R Pinyol i Torrents manuals de llengua Nexe i de literatura Solc , a més d’una antologia literària Garba , que tingueren una àmplia difusió, i edicions de textos orientades didàcticament Fou també codirector de diverses colleccions editorials “El Garbell”, “Textual” Després d’exercir a les universitats d’Almeria i Barcelona, el 1993 s’incorporà a la Universitat de Vic, on fins a la jubilació…
,
Ricard Torrents i Bertrana

Ricard Torrents i Bertrana
© Universitat de Vic
Literatura
Escriptor i estudiós de la literatura catalana.
Estudià humanitats i magisteri al seminari de Vic 1937, teologia i ciències bíbliques a Roma 1959-64, filosofia a la Universitat de Tübingen Alemanya i filologia catalana a la Universitat de Barcelona Mestre de literatura i filosofia al Collegi de Sant Miquel dels Sants de Vic, institució de la qual fou director 1970, fou impulsor i professor des dels seus inicis de l’Escola de Mestres de Vic 1977 i dels Estudis Universitaris de Vic 1987, que culminaren en la creació de la Universitat de Vic 1997, de la qual fou fundador, a més de professor titular es jubilà el 2017 i el primer rector 1997-…
,