Resultats de la cerca

És un dels tres premis necessaris per a obtenir el mestratge en gai saber

És un dels tres premis ordinaris necessaris per a obtenir el mestratge en gai saber

Eclesiàstic intrigant, figurà entre els promotors de la guerra de la Fronda 1648-49, però el desig d’obtenir el capel cardenalici li féu trair la causa En morir el seu rival Mazzarino, aconseguí el favor del rei Lluís XIV, rebé l’abadia de Saint-Denis i acomplí missions diplomàtiques importants, sobretot a Roma Escriví les Mémoires fins el 1655, un llibre considerable per la riquesa d’estil i la penetració psicològica

Estudià a la Universitat de Cervera, on el 1772 obtingué una càtedra de retòrica Es retirà en obtenir 1778 una canongia de la catedral de Girona És autor d’assaigs contraris a les tesis de Rousseau i en defensa del dret diví de la monarquia, com De las ventajas del gobierno monárquico 1803, Verdadera idea de la sociedad civil, gobierno y soberanía temporal 1803 i Discurso en que se manifiesta que la potestad soberana la reciben los príncipes inmediatamente de Dios y no del pueblo 1805 També feu estudis d’història eclesiàstica, com Colección de noticias para la historia de los…

Llicenciat en filologia clàssica Signa com a  Ramon P Balasch  Ha publicat els reculls poètics Remor de rems 1972, premi Amadeu Oller,  Aigües d’enlloc 1973, premi Recull i Rovell de mala plata  1973 La poesia de Pinyol intenta reconciliar formalisme i modernitat  Fou cofundador i editor de Llibres del Mall , que feu una tasca capdavantera i decisiva en la renovació poètica dels anys setanta Amb Occit enyor 1975, guanyà el premi Carles Riba el 1974 En collaboració amb el pintor JP Viladecans publicà Alicates 1978, premi de la Crítica Secretari de Salvador Espriu, ha editat i traduït, amb A…

L’ús del diari començà a ésser molt estès a partir del segle XVII Alguns diaris han arribat a obtenir un renom particular per llur interès, com, per exemple, el d' Amiel , el dels germans Goncourt , el de Stendhal , el Diari florentí de Rilke , el de Gide , el de Katherine Mansfield , el d' Anne Frank , etc Els diaris literaris a Catalunya començaren amb el Calaix de Sastre de Rafael d’Amat i de Cortada d’un període més recent són el Dietari 1908 de Francesc Rierola, Del “Diari 1918" 1956, de JV Foix , El quadern gris 1966, de Josep Pla, Diari 1952-1960 1969, de Joan Fuster, Al…

Catedràtic d’història moderna a la Universitat de València i de filosofia de la història a la de Madrid, fundador i director de la revista Arbor 1944 i membre destacat de l’Opus Dei, publicà diverses obres de tema polític inspirades per una ideologia reaccionària en la línia de Menéndez y Pelayo España sin problema 1949, Teoría de la Restauración 1952, La fuerza creadora de la libertad 1958 Una ulterior evolució cap a postures liberals, expressades a través del diari Madrid , que dirigí 1966-68, l’enfrontà amb el règim franquista, el qual clausurà el diari i el forçà a exiliar-se 1971 Des de…

Estudià medicina a Glasgow i anà a Londres per obtenir fama literària, però, no reeixint-hi, embarcà cap a Amèrica com a metge de l’armada Havent tornat a Londres, es dedicà plenament a escriure conreà el periodisme edità la Critical Review i la traducció del Quixot i del Gil Blas de Le Sage Esdevingué famós ja des de la seva novella Roderick Random 1748 En la seva narrativa, com en Ferdinand Count Fathom 1753, o bé The Adventures of Peregrine Pickle 1751, incorpora episodis d’aventures que formen part de l’experiència viscuda, i que compagina amb una capacitat d’inventiva en…

Clergue o monjo, acompanyà Pipí I en la campanya de Bretanya el 824 L’emperador Lluís el considerà responsable de les seves dificultats amb Pipí i l’exilià a Estrasburg, on fou ben acollit pel bisbe Bernold Allà escriví entre el 826 i el 828, per obtenir el perdó, un poema llatí en dístics, imitant Homer, Virgili i Ovidi, sobre la vida i els fets de Lluís el Piadós durant el període 781-826, que conté, malgrat la intenció panegírica i propiciativa, una informació valuosa sobre fets de la història catalana, i especialment sobre la presa de Barcelona el 801 i la desgràcia del comte…

Fill de Guilhèm d’Omelàs fill de Guilhem IV de Montpeller i de Tiburga, de la qual heretà el comtat d’Aurenja Fou essencialment un baró feudal que conreà la poesia trobadoresca com un cultíssim afeccionat i amb la intenció de palesar-hi la seva personalitat Afirma que no feia versos amb intenció d’obtenir-ne remuneració i que en la seva poesia no cerca una acceptació àmplia i popular, sinó tan solament complaure una reduïda selecció d’homes entesos en les filigranes de l’art D’on que, al seu transcendental debat amb Giraut de Bornelh 1170, defensi el trobar clus, o poesia…