Resultats de la cerca

Catedràtic de la Universitat de Girona des del 1991 Ha traduït diverses obres de lingüística i és autor dels estudis Mètrica catalana 1980, Introducció a la mètrica 1986, del qual el 2008 feu una reedició augmentada amb el nom de Nova introducció a la mètrica ,  La mètrica i el ritme de la prosa 1992, Introducció a Shakespeare 2001, premi Octavi Pellissa d’assaig 1998, fruit de les seves investigacions shakespearianes, i Tractat d’elocució 2006 Posteriorment, ha publicat els assaigs  Poesia i veritat 2015,  La rehumanización del arte 2015 i  Epístoles a Josep Carner 2018 La seva poesia s’…

Era sastre d’ofici, resident a Oliva Publicà La Murgetana del oriolano Guerras y conquista del reino de Murcia 1608 i deixà inèdits uns Anales de las crónicas del reino de Murcia

El 1509 constituí una societat a València amb l’impressor Cristòfor Cofman i amb Llorenç Ganoto per publicar el Cancionero general 1511 compilat per ell El recull, constituït predominantment per texts en llengua castellana, revela un dels primers corrents de castellanització de la societat valenciana de l’època Dedicà l’edició al comte d’Oliva Serafí de Centelles

Professor de literatura angloamericana a la Universitat de Roma Dirigeix la revista I giorni cantati Els seus treballs se centren preferentment en la cultura popular i es basen en les línies d’investigació de la història de les mentalitats i de l’antropologia cultural —amb punts de contacte amb els treballs que en altres camps han realitzat C Ginzburg i E P Thompson— Entre les seves obres destaquen Conrad l’imperialismo imperfetto 1973, amb R Oliva, La canzone popolare in America 1977, Canzoni 1977, Bianchi e neri nella letteratura americana 1977 i Il re nascosto Saggio su Washington Irving…

Estudià filosofia i lletres i es doctorà en filologia romànica per la Universitat de Barcelona Fou coeditor de la revista Tarotdequinze 1972-75 i collabora habitualment a la premsa diària Avui i en publicacions literàries Tripodos , Ars Brevis Professor a la Universitat Ramon Llull, s’ha dedicat a la traducció de l’anglès, el francès i l’italià al català Destaquen les seves versions de Robert Lowell Morts per la Unió , 1988, de Ted Hughes Cartes d’aniversari , 1999, en collaboració amb Pauline Ernest, premi Crítica Serra d’Or de traducció 2000, de HG Wells La guerra dels mons , 1998 i…

Hom hi troba fusionats elements èpics i novellescs el seu antecedent immediat més important és la poesia èpica medieval, i la seva desclosa marca un canvi de signe en l’estructura social el pas del feudalisme a l’aparició de la burgesia Hom en pot distingir dues branques En la primera predomina l’element fantàstic i meravellós, amb una localització en el temps i l’espai exòtica i llunyana En aquesta línia cal situar l’obra narrativa inclosa dins l’anomenada matèria de Bretanya —amb els cicles de Lancelot i Tristany, escrits originalment en francès, dels quals hi ha versions catalanes,…

Vida i obra Estudià a Cervera i es llicencià en dret a València La primera poesia que publicà fou l’oda A doña María Josefa Amalia, reina de España 1828 Des del 1830 es relacionà a Barcelona amb els cenacles liberals de Josep de Vega i de Sentmenat i Fèlix Torres i Amat Entre el 1831 i el 1832 compongué, influït per Horaci i Alfieri,  Preludios de mi lira 1833, recull de tretze poemes classicistes, que fou imprès sense nom d’autor i que fou elogiat per Manuel Milà i Fontanals i Menéndez Pelayo i que influí en Costa i Llobera Cap a la tardor del 1832, deixà el neoclassicisme i el llenguatge…

Naixement i evolució del moviment Prové del nom dadà , adoptat a l’atzar per Hugo Ball, Richard Huelsenbeck, Hans Arp i Tristan Tzara Zuric, 1916 per a designar el corrent estètic en el qual s’inclogueren Designà, a més, una revista i una galeria 1916 Posteriorment, el terme ha estat utilitzat com a sinònim de dadaisme El dadaisme tingué com a precedents l’expressionisme, el cubisme i el futurisme, i les obres d’Alfred Jarry, Raymond Roussel i Guillaume Apollinaire Aquest, juntament amb Kandinskij i Marinetti, fou la personalitat més significativa per als dadaistes Els ready-mades de Marcel…

El terme romàntic, que defineix aquest moviment, aparegué primer a Anglaterra durant el segle XVII amb el significat d’irreal, però també amb el significat de pintoresc A Alemanya, Herder l’utilitzà com a sinònim de medieval , en contraposició a antic , per a designar la poesia sentimental i “ingènua” moderna, antítesi de la tradicional inspirada en els models de l’art clàssica Amb tot, la complexitat dels aspectes de la vida que revestí el Romanticisme, la diversitat de les tradicions nacionals en les quals s’inserí, la multiplicitat de les actituds que l’envoltaren, tingueren com a…

Evolució del concepte No és gaire clara la procedència del mot barroc Benedetto Croce l’ha fet derivar de baroco, terme mnemotècnic que els escolàstics idearen per a designar una complicada figura de sillogisme Segons Croce, barroc era “una de les variants d’allò que és lleig i repulsiu”, artísticament parlant Hom el creu també provinent del portuguès barrõco , que significa ‘perla irregular, defectuosa’ D’altres el fan derivar de l’italià parruca o perruca , amb les ondulacions i els enjoiaments de la qual hom el compara Sembla que fou Benvenuto Cellini qui l’aplicà…