Resultats de la cerca

Professor d’història i cultura de la Xina moderna i contemporània a la Universitat Pompeu Fabra, ha traduït al català obres de Balzac, Gao Xingjian i alguns poemes de Li Qingzhao També ha publicat diversos assaigs sobre crítica literària i sobre història i cultura xineses, com  La invención de China 2001,  La empresa de China De la Armada Invencible al Galeón de Manila 2002,  Made in China El despertar social, político y cultural de la China contemporánea 2005 i  La Xina que arriba Perspectives del segle XXI 2009 En poesia, és autor de  De bandera liberiana 1994, premi Guerau de Liost de…

Vida i obra Fill de Josep Maria Milà de la Roca i Serra Fou pilot nàutic Milità en el moderantisme antiesparterista des de la direcció de la revista El Papagayo  i polemitzà amb El Constitucional i El Sapo y el Mico , de Pere Mata i Antoni Ribot i Fontserè Dirigí també el diari catòlic La Convicción , que mantingué llargues polèmiques amb Joan Mañé i Flaquer i el Diario de Barcelona Publicà en català unes guies o pronòstics per als anys 1845-47 i per al 1856 i li són atribuïbles els poemes satírics d’ El Papagayo Publicà la novella de fulletó Los misterios de Barcelona 1844 —escrita des de…

Es diplomà en relacions públiques per la Universitat de Barcelona 1980 i llicencià en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona 1983, i amplià estudis a Nova York i a París Ha actuat, entre d’altres, a les obres Antaviana 1978, dirigida per Joan-Lluís Bozzo, Freaks 1983, A Alonso, Baal 1983, Joan Ollé, La primera de la classe 2000, Els viatgers de l’absenta 2007, F Roda i Quid pro quo 2008, G Vázquez És autora de les obres La podrida 1994, La furgoneta 1995, premi Cassandra, Esquerdes 1996, Tres homes esperen 1996, Aurora 1997, Entre el dubte i el matís 2001, que també…

Vida i obra Fill de metge, es graduà en medicina a Barcelona i se’n doctorà a Madrid 1846 Influït pel socialisme utòpic francès i per Mazzini, s’allistà a la Milícia Nacional i pertanyé al Partit Progressista Fou empresonat el 1836 i el 1838, i el 1837 i entre el 1838 i el 1840 s’exilià a l’Estat francès, on completà la seva formació mèdica a Marsella i a Montpeller A París seguí uns cursos amb M Orfila Retornà després del canvi de règim del 1840, i fou nomenat alcalde de Reus Fou designat diputat a corts 1842-43 i, a Madrid, oficial primer del Ministeri de Foment Del 1843 al 1854 ocupà la…

Vida i Obra Net de Joaquim Rubió i Ors i fill d’Antoni Rubió i Lluch, dels quals fou deixeble Cursà els primers estudis al Collegi Miró i el segon ensenyament al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona, on coincidí amb Lluís Nicolau i d’Olwer i Ferran Valls i Taberner 1896-1902 Participà en el Primer Congrés Universitari Català 1903, ingressà en l’Associació Catalana d’Estudiants 1903 i en la Federació Escolar Catalana 1904 El 1906 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana El 1907 es…