Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Tatiana Kuzovleva
Literatura
Poetessa russa.
Els seus temes principals són la pàtria, el món modern, el treball i la creació, l’amor i la inspiració Ha publicat Golos ‘Veu’, 1970, Slog ‘Síllaba’, 1973, Dve zari ‘Dues matinades’, 1978 i Ten jabloni ‘L’ombra del pomer’, 1979 També ha traduït poesia de literatures orientals de l’antiga URSS
Pejo Javorov
Literatura
Poeta búlgar.
Els anys noranta, s’uní a les revoltes dels macedonis Proper a la socialdemocràcia, al principi se centrà en temes socials Posteriorment, la seva obra esdevingué molt més introspectiva, i creà un simbolisme molt personal Afectat de trastorns psicològics, se suïcidà Destaquen els reculls Podir sěnkitě na oblacitě ‘Darrere l’ombra dels núvols’, 1911 i Bezsǔnnici ‘Insomnis’, 1907
Marcel Matthijs
Literatura
Escriptor flamenc.
Debutà amb novelles melodramàtiques i pintoresques de tendència social Amb De ruitentikker “El picotejador de vidres”, 1933-37 s’acosta a l’estil de la “nova objectivitat” Publicà De doodslag “Delicte de sang”, 1926, Herfst “Tardor”, 1933, Schaduw over Brugge “Ombra sobre Bruges”, 1940, Mensen in de strijd “Gent al combat”, 1943 i Hellegat “Caverna de l’infern”, 1949
Juhana Liiv
Literatura
Escriptor estonià.
Primer narrador realista i primer poeta modern de la literatura estoniana Començà escrivint contes, que el feren popular Kümmelugu ‘Deu històries’, 1893, Vari ‘L’ombra’, 1894, Nõia tütar ‘La filla del mag’, 1895 Les seves poesies foren recollides a Luuletused ‘Cants’, 1909 D’una lírica intimista i melangiosa, descobreixen un desolador drama humà i alhora expressen la tragèdia del seu poble, oprimit pel règim tsarista
Balys Sruoga
Literatura
Escriptor lituà.
Professor de literatura russa a la Universitat de Vílnius, del 1943 al 1945 fou presoner en un camp de concentració alemany Poeta simbolista, mantingué contactes a Moscou amb el poeta JBaltrušaitis i amb MGor'kij Excellí també en el teatre, conreant sobretot el drama històric De la seva producció cal destacar Milžino paunksné ‘L’ombra del gegant’, 1932, Baisioji naktis ‘La nit tremenda’, 1935, etc
Barbara Frischmuth
Literatura
Escriptora austríaca.
Després d’estudiar turc i orientalística a Graz i a Viena, inicià la seva activitat literària amb Die Klosterschule ‘L’escola conventual’, 1968, on descriu l’autoritarisme d’un internat catòlic Posteriorment s’ha orientat cap a un relat més fantàstic Das Verschwinden des Schattens in der Sonne ‘La desaparició de l’ombra en el sol’, 1973, Kai und die Liebe zu den Modellen ‘Kai i l’amor pels models’, 1979
Karel van de Woestijne
Literatura
Escriptor flamenc.
Fou l’introductor del simbolisme a Flandes, que en la seva obra assoleix un caràcter neoromàntic La seva poesia passa alternativament per moments de sensualitat intensa i d’espiritualitat gairebé mística De la seva producció cal destacar De gulden Schaduw ‘L’ombra daurada’, 1910, God aan Zee ‘Déu al mar’, 1926 i De bestendije Aanwezigheid ‘La presència perdurable’, 1918 Fou també un gran prosista, crític literari i assagista
Joan Cid i Mulet

Joan Cid i Mulet
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista polític.
A la seva ciutat fou un dels promotors de la cultura i el nacionalisme catalans Hi presidí la delegació de Palestra S'exilià el 1939 i visqué a Mèxic, on publicà la història de l’himne nacional d’aquell país Publicà en català, en poesia, Roses blanques 1934 en novella, A l’ombra del Montsià 1933, Rosa Maria 1935 i Destins Mèxic 1947, sobre la guerra de 1936-39 Collaborà a Mirador i a La Publicitat
Marie Under
Literatura
Poetessa estoniana.
El 1917 fou cofundadora del grup literari “Siuru” Membre honorari del PEN-Club des del 1931, el 1944 s’exilià a Suècia El 1917 publicà Sonetid ‘Sonets’, primer recull de poemes, de to melangiós i intimista Posteriorment, amb Haal varjust ‘Veus de l’ombra’, 1927, Kiri sudamelt ‘Una pedra treta del cor’, 1935 i Onnevarjutus ‘Eclipsi de la sort’, 1929 evolucionà cap a l’expressionisme i manifestà preocupacions d’ordre filosòfic i existencial, i una amarga reflexió sobre el destí del seu país
Konstantin Simonov
Literatura
Nom amb què és conegut Kiril Mikhajlovič Simonov, escriptor rus.
Conreà especialment el periodisme, el teatre i la poesia De la seva obra cal destacar la que fa referència al tema de la guerra Dni i noči ‘Els dies i les nits’, 1944, Živye i m'ortvye ‘Els vius i els morts’, 1959, etc, amb una anàlisi del tremp de l’home soviètic situat enmig d’una lluita heroica En teatre és autor de Russkie l’udi ‘Gent russa’, 1942, Čužaja t'en’ ‘L’ombra aliena’, 1949, etc, i en poesia publicà Pavel Č'ornyj 1938