Resultats de la cerca

Creà el que ell anomenava “crítica orgànica”, intent de fusió de la crítica idealista i de la positivista Com a poeta és romàntic, i manifesta influències de Schelling i de Carlyle

Passà l’aprenentatge a Weimar i a París Definí el seu art com a art concret Exposà tant amb els abstractes com amb els superrealistes Participà en el moviment dadà a Zuric, 1915, però sempre mantingué la seva independència El seu art, depurat, d’una simplicitat plàstica orgànica, amb títols d’equivalència poètica, creà una abstracció biomorfa i donà origen, posteriorment, a una sèrie de variants plàstiques La seva escultura, relacionada íntimament amb la pintura, transformà els mitjans tradicionals d’expressió Són obra seva diversos relleus per a la Universitat de Harvard 1950,…

Establert amb la família a l’Àfrica del sud —el seu padrastre era cònsol a Durban—, estudià a la Universitat de Cape Town 1903-04 Dominà l’anglès tan bé com el portuguès i, en anglès, li foren publicats 35 Sonnets 1913, Antinous 1918, Inscriptions 1921 i Epithalamium 1921, aplegats després a Poemas Ingleses , amb traducció portuguesa de J de Sena El seu bilingüisme pot ésser una de les claus de la seva personalitat disgregada Tornà a Lisboa 1905, on llegí Schopenhauer i Nietzsche, els postsimbolistes i els portuguesos Antero de Quental i Cesário Verde Des del 1908 visqué obscurament, amb una…

Gènesi, acollida i edicions en vida de l'autor Inspirat pel mite de l’enfonsament de l’Atlàntida de Plató, el mateix Verdaguer dona les fonts que, ja de molt jove, influïren en la concepció de la L’Atlàntida la contemplació dels fenòmens de la natura, un capítol del tractat De la diferencia entre lo temporal i lo eterno 1640 del jesuïta Juan Eusebio Nieremberg i els relats històrics trets de la tradició oral o de les antigues cròniques, entre les quals la de Jeroni Pujades En concebé la primera idea abans del 1865 i durant el bienni 1865-67 començà la redacció del poema Colom , del qual la…

Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid amb la tesi  Genealogía ideal del Imperialismo Teoría del Estado Héroe 1905 El 1903 participà en el Primer Congrés Universitari Català, on intervingué amb una ponència que tractava de l’extensió dels ensenyaments especulatius, tot proposant la creació d’una facultat laica de teologia separada de la de filosofia, en una intervenció molt crítica amb la situació dels estudis filosòfics tradicionals dins l’àmbit català Abans havia collaborat publicant poemes, articles de pensament polític i de crítica…