Resultats de la cerca

Llicenciada en Geografia i Història, es dedicà al periodisme i en 1985-86 presentà el telenotícies de Televisió Espanyola i un programa d’entrevistes Ha collaborat també a la ràdio i en mitjans escrits Des de la meitat dels anys noranta es dedica a l’escriptura de manera gairebé exclusiva El volum de la seva obra és format per les novelles El peso de las sombras 1994, El mundo visto desde el cielo 1997, El resto de la vida 1998, El verano de Lucky 1999, Un largo silencio 2000, premi Fernando Lara i Contra el viento 2009, premi Planeta És també autora de les biografies Elisabeth,…

Doctor en dret i diplomat en enginyeria industrial i elèctrica Especialista en dret de l’espai, publicà la primera tesi doctoral d’aquesta temàtica a l’Estat espanyol El derecho ante la conquista del espacio ,1964 Autor de nombrosos llibres tant en català com en castellà, publicà, entre d’altres, narracions — Una guerra civil 1961, El planeta que podía ser santo 1967, El planeta que no quiso morir 1967, Formas diferentes 1972, Una ciudad en el infierno 1973, El planeta Siva 1982, Navidad en la luna 1982, Con buena educación 2003 i De tants colors 2006—…

Casada amb un periodista de la Falange destinat al diari Baleares , s’inicià literàriament amb articles als diaris de Palma, on exercia el magisteri Hi coincidí amb Baltasar Porcel i Pujol , que ajudà en els inicis de la seva carrera literària i amb el qual, separada del seu marit, anà a viure a Barcelona 1959 Continuà collaborant a la premsa i el 1958 publicà la primera novella, Cuando la luna cambia de color , a la qual seguiren  El sol y las bestias 1962, obra guanyadora del premi Planeta però que arran de ser publicada per un altre editor amb el nom de Los enanos  li comportà…

La seva extensa obra poètica El temps i el riu , 1957 El planeta perfecte , 1983 La filosofia de les flors , 1990 etc mostra una viva admiració davant la natura i uns sentiments de fraternitat universal Amb to descriptiu —com a la balada La meva mare a l’església — expressa la seva fe en la bondat humana Conreà també la prosa Davant del mateix riu , 1972 i l’assaig Kazantzakis , 1960

Doctor en filosofia i lletres, del 1962 al 1977 fou professor de literatura francesa a la Universitat de Barcelona Des del 1969 exercí la crítica literària a la premsa, sobretot als diaris La Vanguardia i ABC Fou director literari de l’ Editorial Planeta i des del 1972 membre del jurat del premi Planeta Destacà com a traductor al castellà del francès i l’anglès, tasca en la qual se centrà sobretot en l’obra dels clàssics, tant antics com moderns, com Ronsard, Shakespeare, Donne, Baudelaire, Verlaine, Dickinson, Hopkins, Browning, Austen, Balzac, Stendhal, Voltaire,…

Es donà a conèixer amb la novella Coños 1995, llibre que sorprengué per la seva audàcia imaginativa i per un sorprenent ús del llenguatge La seva obra novellística ha continuat amb Las máscaras del héroe 1996, La tempestad 1997, premi Planeta, Las esquinas del aire 2000 i La vida invisible 2003, que fou guardonada amb el Premio Nacional de Narrativa També ha publicat el llibre de relats El silencio del patinador 1995 i recopilacions dels seus articles

Dins un realisme preocupat per la tècnica i l’estil, destacà com a autor de narracions Lima, hora cero, 1954, recull que inclou el conte El niño junto al cielo  i Kikuyo , 1955 i, sobretot, per la seva novella No una, sino muchas muertes 1957, obres amb les quals inicià l’anomenat “realisme urbà” al Perú No tornà a publicar fins el 2007, amb la novella El narrador de historias , a la qual seguí, 999 palabras para el planeta Tierra 2009

El 1933, juntament amb el dibuixant Joe Shuster, creà el personatge de Superman, un superheroi provinent del planeta Kripton que a la Terra s’amagava darrere la personalitat del periodista Clark Kent La primera història de Superman es publicà el 1938 a la revista Action Comics i uns anys després el personatge disposava d’una capçalera pròpia i es convertia en el primer i el més popular d’una llarga llista de superherois del còmic, i en un símbol dels valors nord-americans

La temàtica de la seva obra es basa, sobretot, en la seva pròpia visió de la societat de Lima Ha publicat, entre d’altres Huerto cerrado 1968, Un mundo para Julius 1970, La vida exagerada de Martín Romaña 1981, El hombre que hablaba de Octavia de Cádiz 1985, Reo de nocturnidad Premio Nacional de narrativa 1998, La amigdalitis de Tarzán 1999, El huerto de mi amada premi Planeta 2002 i dos volums de memòries Permiso para vivir Antimemorias I 1993 i Permiso para sentir Antimemorias II 2005

Fill del periodista Ignacio Luca de Tena, conreà també el reportatge periodístic, la novella La mujer del otro , 1961, Premi Planeta La brújula loca , 1965 Pepa Niebla , 1970, el teatre Hay una luz sobre la cama , 1970 El triunfador , 1971, l’assaig, etc Publicà també una trilogia de memòries polítiques i periodístiques Papeles para la pequeña y gran historia 1991, Franco, sí, pero premi Espejo de España 1999 i Mercedes, Mercedes 1999 Moltes obres seves han estat traduïdes a diversos idiomes Fou membre de la Real Academia Española