Resultats de la cerca

Membre de la tribu dels quraixites, portà una vida disbauxada, plena d’aventures amoroses, moltes de les quals constitueixen el tema de les seves poesies El seu divan d’amor és un dels poemes personals més reeixits de la poesia àrab clàssica

D’origen aristocràtic, lluità activament contra la tirania, per la qual cosa hagué d’exiliar-se dues vegades La seva obra, conservada molt fragmentàriament, és plena d’allusions als esdeveniments polítics del seu temps i influí, sobretot, en Teòcrit i en Horaci Fou el creador del ritme anomenat alcaic

Inicià una tendència cap a la novella episòdica, plena de reflexions i comentaris, i tractà temes psicològics i socials, exposats en un estil quasi naturalista La seva obra més ambiciosa és Die Dämonen ‘Els dimonis’, 1956, on dóna el quadre històric de la gran crisi austríaca del 1910 al 1927

La seva obra, plena d’elements autobiogràfics, intenta de recollir una àmplia visió del seu país, dels seus homes i dels seus problemes Cal esmentar-ne Look Homeward, Angel 1929, Of Time and the River 1935, The Web and the Rock 1939 i You can't go Home Again 1940

La seva poesia, alegre i optimista, és plena de colorit nacional i té una gran musicalitat, com en el recull de poemes i cançons Karpatskij rejd ‘La incursió dels Carpats’, 1944 Els reculls Dobroje utro ‘Bon dia’ i Slaven mir ‘Glòria a la pau’ li valgueren el premi Stalin del 1951

La seva vida plena d’aventures i d’intrigues polítiques li reportà sis anys de presó a Constantinoble, on escriví una sèrie de poemes coneguts per Rumyyat ‘Bizantins’, de profunda inflexió sentimental, en contrast amb la resta de la seva poesia, molt harmoniosa però freda, que el situa en la línia neoclàssica del primer període abbàssida

Metge, es dedicà també a la política fou ministre d’instrucció pública i de justícia, i més endavant representant del seu país a Portugal, Espanya i Bèlgica A part obres polítiques i mèdiques, en la seva producció literària, plena d’humorisme i de fantasia, sobresurten Tiempo perdido 1878, Por mares y por tierras 1889, Prometeo y Cía 1899 i Aguas abajo 1914, autobiografia inacabada

Al seu llibre més famós, Taḥkĕmoní , on fa un elogi de Barcelona —ciutat que havia visitat—, recull contes, proverbis, poemes, crítica literària, etc, en una prosa inimitable, plena de subtileses Compongué també un llibre de 257 poesies d’estil sapiencial i religiós, i altres poesies conservades en reculls Es dedicà a traduir de l’àrab a l’hebreu, i sembla que fou el primer a guanyar-s’hi la vida

Inicià la seva tasca literària amb els relats de Cada vida en su ojo 1967, seguits per Las maniobras 1968, Las causas supremas 1969, Premio Nacional de Novela de Colòmbia, La orilla ausente 1972, recull de contes, i Los desheredados 1973 Amb el Tejemaneje 1975, inicia una nova forma de caracterització dels personatges Sin nada entre las manos 1976 és un gran retaule de tipus humans que commou per la penetrant observació, plena d’humanitat, amb què són tractats

Molt influït pel Romanticisme literari anglès i polonès, aviat abandonà el gènere historicopatriòtic i elegíac, i conreà poesia romàntica metafísica i còsmica Máj ‘Maig’, 1836, poema liricoèpic, molt personal en el tractament i l’estil, és considerada la seva obra mestra Escriví, també, Kat ‘El botxí’, 1832, Marinka 1834 i Cikáni ‘Els gitanos’, 1835, la seva millor novella, on esclaten les passions i la fatalitat Hom edità les seves cartes i els seus diaris — Dílo Karla Hynka Máchy 1950—, de prosa colloquial, plena de somnis i fantasies