Resultats de la cerca

És considerada la primera poetessa en llengua afrikaans la seva obra tingué ressò també als Països Baixos, on residí des del 1961 Die stil avontuur ‘L’aventura silenciosa’, 1939, de caràcter intimista, fou la seva primera obra important Seguiren Die ander dors ‘L’altra set’, 1946, Tussensang ‘Interludi’, 1950, Balans ‘Balanç’ 1963, Bestand ‘Residu’, 1982, Versamelde Gedigte ‘Poemes reunits’, 1990 i Tydverdryf/Pastime 1996, entre d’altres

El 1933 emigrà a Zuric, i més tard a Jerusalem La seva obra, en què ajunta la pròpia religiositat jueva i un amor a la cultura i a la terra alemanyes, aborda la realitat i els somnis i, entre altres, temes mítics i veterotestamentaris Styx 1902, Der siebente Tag ‘El setè dia’, 1905, Hebräische Balladen 1913, Mein blaues Klavier ‘El meu piano blau’, 1943 Considerada per BBenn com la més gran poetessa alemanya, escriví també alguns drames i diverses obres en prosa

Fundà l’Escola d’Art Dramàtic de l’Orfeó de Sants i, des del 1958, dirigí la del Centre Catòlic de Sants Publicà i estrenà les obres De més verdes en maduren 1970, Arribaré a les set mort 1972, El crit del cel 1973, Adrià un torero català 1973, El passadís de la mort 1978, Tots en tenim una 1983, Nina i els altres 1986, El venedor de coca  1989, Enigma d’una mort 1991, En Narcís s’ha tornat boig 1996, etc Com a poetessa conreà una poesia intimista Engrunes del cor 1973 i Records que parlen 1984 El seu germà, Josep M González Borriana 1908 — Barcelona 1979 fou també autor teatral…

Filla d’un mestre d’ensenyança primària, començà a treballar a setze anys Quan ella en tenia vint, l’home que estimava se suïcidà llavors adoptà el nou nom, tret de Gabriele D’Annunzio i de Frederic Mistral Ocupà diversos càrrecs docents i consulars El 1945 rebé el premi Nobel de literatura Desolación primera edició, 1922 edició definitiva molt augmentada, 1954, Ternura 1924, Tala 1938 i Lagar 1954 són els seus llibres de poesia Fou una poetessa que treballà amb un llenguatge simple, viu i líric

De família noble, dona de gran cultura, sojornà molt de temps a l’estranger Alemanya, Àustria, Itàlia i Egipte És considerada la poetessa de la “renaixença” ucraïnesa La seva primera obra lírica és informada per un amor apassionat a la llibertat especialment la llibertat nacional i social del seu poble i constitueix un enaltiment del populisme i del socialisme Nevil’nyčyj pisni , ‘Cants dels esclaus’, 1895 Els seus darrers poemes dramàtics s’inspiren en ambients històrics concrets del món clàssic, del cristianisme primitiu o de l’època medieval Vavylons’kyj polon , ‘La…

Formà part de l’equip iniciador de la revista Presència de Girona Autora dels llibres de poesia Cançons del color del temps 1949, Muriendo en el silencio 1953, Retrobar-me en la terra 1958 i Immortal 1960 i la novella autobiogràfica Vocació de viure 1993 L’any 1959 va ser la guanyadora de la flor natural dels Jocs Florals de l’exili celebrats a París

Després d’una primera etapa en castellà, conreà en català poesia costumista de llenguatge dialectal La seva obra s’edità a Revista Balear , Museo balear , La Roqueta , etc, i fou aplegada en el volum Obra literaria dispersa 1978

Després d’haver rebut la típica educació que al començament de segle es donava a les filles de la burgesia catalana, del 1930 al 1933 estudià a l’Escola de Bibliotecàries, on tingué com a professor Carles Riba  En sortir-ne, treballà fins el 1939 a la Biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona Ella mateixa remarcà en moltes ocasions la importància del seu pas per l’Escola, on descobrí la poesia i se li despertà la vocació literària Així, les seves primeres obres públiques foren dues peces teatrals representades en trobades de l’Agrupació de l’Escola de Bibliotecàries i diverses…

Comtessa de Ribagorça 1547 i duquessa de Vilafermosa 1558 pel seu matrimoni 1541 amb Martí d’Aragó i de Gurrea Escriví dues Oraciones i una Paráfrasis del Cántico del Magníficat