Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
prosificació
Literatura
Acció de posar en prosa un text anteriorment escrit en vers.
Fenomen literari conegut arreu és freqüent en les traduccions d’obres poètiques a altres llengües, és propi sobretot de literatures en què la prosa es troba encara en un estadi incipient Freqüent en les cròniques medievals, ha permès de deduir l’existència de nombroses cançons de gesta cançó de gesta que l’autor utilitzà com a fonts històriques sense acabar d’eliminar-ne el ritme primitiu del vers i les rimes En la literatura catalana, el 1922 Manuel de Montoliu suscità per primera vegada la possibilitat que en la crònica de Jaume I hom hagués prosificat poemes narratius referents a episodis…
Abū-l-Walīd al-Šaqundī
Literatura
Escriptor àrab andalusí.
És autor de la Risāla fī faḍl al-Andalus ‘Elogi de l’islam andalusí’, on pretén de posar en relleu la qualitat superior de la poesia andalusina enfront de la dels almohades
Flavi Vegeci
Literatura
Escriptor llatí.
Ocupà un càrrec important en l’administració de l’imperi i s’ocupà sobretot de temes militars, com es reflecteix en el seu Epitome rei militaris , en quatre llibres, on pretén de posar remei a la decadència present mitjançant l’estudi i l’aplicació de l’estratègia militar del passat
Josèp Romanilha
Literatura
Escriptor provençals.
Professor a Avinyó, tingué com a deixeble el jove Frederic Mistral Publicà un recull de poemes, les Margaridetas 1847 El seu paper d’artífex de la renaixença provençal es confirmà amb la fundació del felibritge Fou l’editor de l’ Almanac provençau , on publicà una sèrie de contes de caràcter moralitzador escrits en un llenguatge fortament saborós s’editaren el 1883 Reialista i catòlic, concebé la poesia com un culte de les virtuts domèstiques i l’exaltació dels valors tradicionals Sabé hàbilment posar en escena personatges populars Algunes de les seves obres, com és ara La…
cantiga d’amigo
Literatura
>Cantiga basada en l’artifici poètic de posar en boca d’una dona enamorada la queixa per l’absència o el desdeny de l’estimat.
El seu origen, en oposició amb el caràcter cortesà de la cantiga d’amor, és popular, i recorda el matriarcat latent en la vida rural gallega Hom les ha relacionades amb les kharjas mossàrabs, i la fórmula ha estat emprada a França chansons de femme i a Alemanya Frauenlieder, Wineleodes , però és en els cançoners medievals gallecs on assoleix la seva major riquesa i la matisació psicològica Formalment hi és bàsic el parallelisme o la repetició del mateix vers amb molt lleus modificacions es tracta potser d’una vella fórmula màgica o d’un recurs mnemotècnic característic de la lírica…
Joan Esculies i Serrat
Literatura
Escriptor, historiador i periodista.
Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona 1998 i en periodisme per la Universitat Internacional de Catalunya 2001, feu estudis de política internacional al Birbeck College de Londres 2007 i de comunicació empresarial a ESADE 2008 Doctorat en història per la Universitat Pompeu Fabra amb la tesi Josep Tarradellas 1899-1936 Dels orígens a la Guerra Civil 2012 Collabora en publicacions periòdiques Sàpiens , Descobrir , El País , Ara , etc i en programes de ràdio i televisió com a historiador i comentarista polític És autor d’articles sobre nacionalisme i separatisme europeu,…
Jamal Khashoggi

Jamal Khashoggi
Literatura
Periodista saudita.
Pertanyent a una influent família d’origen turc el seu oncle, Adnan Khashoggi, fou un poderós traficant d’armes implicat en l’afer Iran-Contra, i el seu cosí, Dodi Al-Fayed, era l’amant de Diana de Galles, es diplomà en administració d’empreses el 1983 per la Indiana State University Estats Units, any que retornà a l’Aràbia Saudita Reporter, directiu editor i collaborador de publicacions diverses en àrab i en anglès, fou corresponsal a l’Afganistan on entrevistà diversos cops Bin Laden i altres estats musulmans i de l’Orient Mitjà Editor del principal diari saudita en anglès Arab News del…
cavalleria
Història
Literatura
Institució medieval que constituïa una de les divisions, un orde (ordo militiae), de la societat feudal europea; era una organització paramilitar i independent que comprenia el conjunt de cavallers que hi havien ingressat mitjançant una cerimònia, la d’armar cavaller.
A l’inici s XI era oberta a tot home lliure, mentre fos cristià De fet, però, era requerit de posseir els suficients recursos econòmics per a mantenir l’armament i el cavall Cap a mitjan s XII començaren les disposicions que exigien ascendència cavalleresca, les quals, vers la meitat del s XIII, ja s’havien imposat, i impedien l’ingrés dins l’orde principalment al poderós i ric patriciat urbà, llevat de si hi havia concessió expresa del sobirà No existia un codi escrit, sinó un conjunt de regles i deures als quals s’adheria per jurament ni una jerarquia de títol, grau o edat L’ideal…