Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Valentin Grigor’jevič Rasputin
Literatura
Escriptor rus.
Separat dels seus pares d’infant per a rebre una educació d’acord amb el que fou reconegut com un talent precoç, el 1959 es graduà a la Universitat d’Irkutsk Publicà relats i novelles de gran qualitat, en els quals palesa una prosa vigorosa i delicada alhora, i que obtingueren una bona acollida Cal esmentar-ne Čelovek s etogo sveta ‘Un home d’aquest món’, 1961, Dengui dl’a Marii ‘Diners per a Maria’, 1967, Poslednij srok ‘El darrer termini’, 1970, Živi i pomni ‘Viu i recorda’, 1975, Proščanije s Mat'oroj ‘L’adeu a Matiora’, 1976 i altres, en les quals, allunyat del realisme…
Iain Banks
Literatura
Escriptor escocès.
De vocació precoç, escriví una primera novella a setze anys Estudià literatura anglesa, filosofia i psicologia a la Universitat de Stirling, i posteriorment visqué a Londres i en altres llocs d’Anglaterra L’any 1988 retornà a Escòcia, on visqué fins a la mort L’any 1984 aparegué la primera novella, The Wasp Factory , que tingué molt bona acollida tot i que causà polèmica per la temàtica, la vida d’un adolescent convertit en un assassí en sèrie En total, publicà una trentena de novelles i alguns llibres de narracions de temàtica variada que van des del gènere negre fins a la…
Francesc González i Ledesma
Literatura
Escriptor en castellà i periodista.
Autor precoç, en l’adolescència començà a escriure novella i relat, i de 1947 a 1966 n'escriví més de 300, bàsicament del gènere del western , que publicà l’editorial Bruguera sota el pseudònim de Silver Kane , mentre cursava estudis de dret El 1948 guanyà amb Sombras viejas el Premi Internacional de Novella promogut per l’editor Josep Janés obra que, no obstant això, la censura franquista prohibí publicar Inicià aleshores un breu exercici de l’advocacia que abandonà pel periodisme, primer a El Correo Catalán i posteriorment a La Vanguardia , on arribà a cap de redacció El 1966…
Víctor Obiols i Llandrich
Literatura
Poeta i músic.
En el vessant literari empra el seu nom i, en el musical, el de Víctor Bocanegra Llicenciat en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i doctor en literatura comparada per la Universitat de Southampton, fou lector de català a la Universitat de Bristol 1989-92 Ha exercit la docència a la Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació de la Universitat de Vic 1996-2008 i, des del 2003, és professor del màster de traducció literària de l’IDEC-UPF Els anys 2004-09 dirigí el Festival Internacional de Poesia de Barcelona Es dedica també al periodisme literari i musical en…
,
Ricard Blasco i Laguna
Cinematografia
Literatura
Historiador, escriptor i cineasta.
Vida i obra Jove precoç, a setze anys descobrí el valencianisme d’esquerres i s’incorporà activament a les tasques polítiques i de redreçament cultural El 1937, en plena eclosió bèllica, s’afilià al Partit Valencianista d’Esquerra, fundà la collecció literària “Espiga”, on publicà el seu primer llibre, actuà com a responsable de la secció “Entre la vida i els llibres” de la revista Nueva Cultura , s’integrà dins l’Aliança d’Intellectuals per a la Defensa de la Cultura i fou un dels representants de la delegació del País Valencià al II Congrés Internacional d’Escriptors Antifeixistes, celebrat…
, ,
el Renaixement

Estudi del cos humà, de Leonardo da Vinci (1452-1519)
CC0
Art del Renaixement
Literatura
Nom que designa el període històric europeu, tradicionalment fixat entre mitjan segle XV i mitjan segle XVI, en el qual hom assistí a un refloriment de la civilització, de les arts, dels estudis i també de qualsevol altra activitat humana.
Concepte i abast del Renaixement Tant els extrems cronològics com la mateixa essència històrica d’aquest període són, encara a l’actualitat, objectes de moltes discussions D’entrada, hom pot afirmar que el concepte de Renaixement és correlatiu al concepte d’edat mitjana neix com una oposició que es disposa a edificar una nova civilització, forta i poderosa, que pretén de substituir els segles de barbàrie transcorreguts des de la caiguda de l’imperi Romà Hom mira d’establir novament una ben determinada “classicitat'' que cal imitar i prendre com a model, per tal de fer sorgir, en la història…