Resultats de la cerca

Graduat en dret i professor universitari, fou president del Partido Socialista Popular i candidat a la presidència de la república Entre les seves obres es destaquen Liberación 1926, Americanismo y cubanismo literario 1931 i Literatura hispano-americana 1937

Durant la intervenció nord-americana fou president del Partido Liberal, i més tard vicepresident de la república 1909-13 Fundador del Partido Popular, arribà a la presidència el 1921 Durant la dictadura de Machado formà part de l’oposició Escriví, entre altres treballs, Cuba autonómica 1889 i Lexicografía antillana 1914

Ocupà diversos càrrecs públics i fou dos cops candidat a la presidència de la República Molt influït pels corrents parnassians i simbolistes francesos, les seves obres més destacades són Ritos 1898 i Catay 1928, antologia i traducció d’antics poemes xinesos Un recull complet de les seves poesies fou publicat a Madrid el 1948

Intervingué en la política del seu temps i ocupà càrrecs administratius importants governador civil de Barcelona el 1868, secretari de la presidència i ministre d’ultramar el 1883 Bé que escriví algunes obres de teatre, es destacà com a poeta i, juntament amb Campoamor —ambdós representants del prosaisme poètic—, obtingué èxits assenyalats Anticatalanista furibund, el 1886, en ocasió d’un discurs pronunciat a l’Ateneo de Madrid, atacà grollerament Catalunya Els seus insults foren replicats en el Diario de Barcelona pel seu director Mañé i Flaquer i per Valentí Almirall

Diputat 1965 i secretari parlamentari del primer ministre, ministre de justícia 1967 i cap del partit liberal el 1968, aquell mateix any fou elegit cap del govern, càrrec per al qual fou reelegit successivament fins a les eleccions del 1979 La victòria del partit liberal a les eleccions del 1980 el portà de nou a la presidència del govern, càrrec des del qual enfortí el poder federal L’any 1984 abandonà voluntàriament el poder Fundador de la revista Cité libre , és autor de diversos llibres i collaborador de premsa

Treballà durant més de vint anys a l’empresa privada i residí dos anys a Suïssa, com a executiu d’una multinacional d’assegurances Posteriorment retornà a Catalunya i es dedicà a l’articulisme i a l’assaig polític Ha publicat els llibres Ganivetades suïsses 2007,  Periodisme Permetin La vida i els articles d’Eugeni Xammar 2008, Viatge involuntari a la Catalunya impossible  2009, premi Carles Rahola d’assaig i Un bohemi al cabaret del món Vida de Manuel Fontdevila, un senyor de Granollers  2013  El juny del 2008 fundà l’editorial A Contra Vent, que publica bàsicament assaig i que ha destacat…

Delegat a la Societat de Nacions 1930-33, ministre d’educació 1939-41, secretari de la presidència del govern 1941-43 i ministre de finances 1943 i de l’interior 1945, professà la docència universitària al seu país i a Nova York Membre destacat d’un grup literari de caràcter impressionista i renovador, de la seva obra cal destacar Barrabás y otros relatos 1928, Las lanzas coloradas 1931, Red 1936, El camino de El Dorado 1947, Letras y hombres de Venezuela 1948, Estación de máscaras 1969 i Oficio de difuntos 1976, l’assaig Medio milenio de Venezuela 1986 i les narracions Cuentos…

Fou un dels introductors de l’avantguardisme a l’Amèrica Llatina El 1914, en el manifest Non serviam , formulà la proposta creacionista creacionisme Anà a París 1916, on publicà en francès diversos llibres de poemes Horizon carré 1917, Tour Eiffel 1917 i Hallalli 1918 A Madrid entrà en contacte amb els ultraistes ultraisme i publicà Ecuatorial i Poemas árticos ambdós el 1918 Tornà a Xile, on fou candidat a la presidència de la república 1925 participà en la guerra d’Espanya, i posteriorment lluità contra els nazis com a oficial de l’exèrcit francès Mentrestant, havia publicat…

El secretari general fou el gramàtic LAlibert La SEO, que tenia relacions molt estretes amb medis intellectuals catalans, publicà, amb l’ajut de Josep Carbonell i Gener i de la Casa de Caritat de Barcelona, tres obres cabdals la Gramatica Occitana del mateix Alibert, la Legenda d’Esclarmonda de Valèri Bernard i Los Sants Evangelis de Juli Cubainas Després de la Guerra Civil Espanyola, la SEO, que publicava la revista Oc , fou el centre on es formaven les noves generacions occitanistes, amb noms com JMozat, PJRodin, MRoqueta, C Camprós, RBarta, JLesaffre etc Creat l’Institut d’Estudis Occitans…

Militant socialista, responsable departamental durant la clandestinitat, destacà sobretot pel seu dinamisme a socórrer els exiliats republicans fugits de l’Estat espanyol el 1939 al camp de Sant Cebrià i altres Aquesta collaboració amb l’exili republicà i català continuà amb l’organització de xarxes d’evasió cap al sud de membres de la resistència i amb la constitució sota la seva protecció de l’organisme consultiu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya 1977 a l’ajuntament de Sant Cebrià de Rosselló, del qual fou alcalde des de 1956 Feu erigir un monument al president…