Resultats de la cerca
Es mostren 372 resultats
prosa
Literatura
Forma ordinària del llenguatge, parlant o escrivint, no subjecta a la mesura i al ritme del vers.
prosa
Literatura
Forma del llenguatge emprada en els discursos públics i en les diverses obres literàries.
Pot manifestar-se de moltes maneres prosa rítmica és aquella que és animada d’una cadència musical semblant a la de la poesia lliure prosa poètica , la que imita els recursos de la poesia o que substancia tant els valors poètics que esdevé, en certa manera, una poesia en prosaprosa lírica , la que s’inspira clarament en el lirisme característica que la defineix essencialment i que resta depurada de qualsevol altre element aliè Amb referència al mode d’escriure-la i a l’estil, hom pot parlar de la prosa assenyalant la seva…
prosa
Literatura
El conjunt de l’obra escrita en prosa d’un autor, d’un període històric o literari.
prosa
Literatura
En l’estètica contemporània i contraposada a poesia, l’obra que no ateny la plenitud de l’expressió artística o bé que respon només a unes finalitats pràctiques.
valenciana prosa
Literatura
Expressió que apareix en alguns escriptors valencians de la segona meitat del s. XV.
Així, és citada per Joan Roís de Corella, Miquel Peres i Bernat Fenollar i també apareix a la versió de Bernadí Vallmanya de La cárcel de amor de Diego de San Pedro 1493 Aquests texts, tots ells traduccions, es caracteritzen per la seva prosa recargolada, llatinitzant i artificiosa, la qual cosa pot fer creure que l’expressió no tenia cap matís dialectal la prosa catalana escrita a València o pels valencians, sinó estilístic “estil de valenciana prosa” i que servia per a distingir el discurs ampullós i abarrocat de la redacció planera i sense filigranes…
romanç
Literatura
Narració novel·lesca extensa, en vers o prosa, de les aventures d’un heroi.
El terme deriva del mot medieval francès roman , produït al s XII i que expressava primer simple versió a la llengua romanç de relats novellescs llatins, i tot seguit, els d’una literatura original en vulgar que desenrotllava, en vers —fonamentalment octosíllabs apariats— i, a partir del s XIII, en prosa, diverses matèries novellesques, molt especialment la bretona o artúrica, pròpia de l’anomenat roman courtois i elevada a una gran dignitat artística per Chrétien de Troyes i els seus seguidors, la qual fou compendiada en el cicle de Tristany i el corpus Lancelot-Graal i que…
prosificació
Literatura
Acció de posar en prosa un text anteriorment escrit en vers.
Fenomen literari conegut arreu és freqüent en les traduccions d’obres poètiques a altres llengües, és propi sobretot de literatures en què la prosa es troba encara en un estadi incipient Freqüent en les cròniques medievals, ha permès de deduir l’existència de nombroses cançons de gesta cançó de gesta que l’autor utilitzà com a fonts històriques sense acabar d’eliminar-ne el ritme primitiu del vers i les rimes En la literatura catalana, el 1922 Manuel de Montoliu suscità per primera vegada la possibilitat que en la crònica de Jaume I hom hagués prosificat poemes narratius referents a episodis…
roman courtois
Literatura
Expressió francesa que ha estat sovint utilitzada per a designar genèricament un gran conjunt de narracions novel·lesques medievals llargues (s. XII i XIII), en vers o en prosa, en les quals predomina la cortesia cavalleresca i la ideologia de l’amor cortesà, en oposició al realisme o al popularisme.
Dintre aquesta rúbrica hom ha collocat texts com les primitives versions del Tristany en vers, les narracions de Chrétien de Troyes, els extensos Lancelot en prosa i Tristany en prosa
maqāma
Literatura
Gènere literari àrab en prosa rimada.
Consisteix en un conjunt d’anècdotes independents però amb un mateix protagonista Fou adoptat a les literatures persa, siríaca i hebraica al-Ḥarirī, a través de la qual passà a la picaresca castellana Aventuras de Gil Blas de Santillana i Vida de Marcos de Obregón , sobretot
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina