Resultats de la cerca

La rebellió expressada als primers llibres — Versos y oraciones del caminante 1920 i 1929 i Drop a star 1933 — es radicalitzà en els que són producte de la guerra civil i l’exili El payaso de las bofetadas 1938, El hacha 1939, Español del éxodo y del llanto 1939, El gran responsable 1940, Ganarás la luz 1943 A aquestes obres i a les posteriors — Antología rota 1947, Llamadme publicano 1950, El ciervo 1954, Belleza cruel 1958 i Oh este viejo y solo violín 1968 — , el seu desig de justícia i llibertat és expressat amb un llenguatge apassionat, influït per Whitman

Formà part de la Colla del Foc Nou i de l’equip de redacció d' El Diluvio En iniciar-se el procés de Montjuïc, hagué de fugir a França 1896-97 De tornada, atemptà el 3 de setembre de 1897 contra Narciso Portas , cap de la policia especial de la repressió de l’anarquisme i principal responsable de les tortures del procés de Montjuïc Fou empresonat i jutjat militarment abans de passar a la jurisdicció civil, que l’absolgué Escriví llavors Los victimarios Notas relativas al proceso de Montjuich 1900 i la novella Esclavas del oro Trata de blancas 1902 Posteriorment collaborà a…

Militant socialista, responsable departamental durant la clandestinitat, destacà sobretot pel seu dinamisme a socórrer els exiliats republicans fugits de l’Estat espanyol el 1939 al camp de Sant Cebrià i altres Aquesta collaboració amb l’exili republicà i català continuà amb l’organització de xarxes d’evasió cap al sud de membres de la resistència i amb la constitució sota la seva protecció de l’organisme consultiu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya 1977 a l’ajuntament de Sant Cebrià de Rosselló, del qual fou alcalde des de 1956 Feu erigir un monument al president…

Catedràtica de llengua i literatura castellanes per la Universitat de Barcelona, impartí aquestes matèries en l’ensenyament secundari en instituts de Lleida, Figueres i Girona, i dirigí una filial de l’Institut Maragall de Barcelona El 1963 obtingué la càtedra de l’Institut Montserrat i del 1970 al 1975 fou responsable d’orientació pedagògica a l’institut experimental pilot Joanot Martorell, ambdós també a Barcelona Es jubilà l’any 1985 Fou autora de diversos llibres de text de la seva especialitat molt utilitzats durant els anys seixanta i setanta Entre els títols més destacats…

Clergue o monjo, acompanyà Pipí I en la campanya de Bretanya el 824 L’emperador Lluís el considerà responsable de les seves dificultats amb Pipí i l’exilià a Estrasburg, on fou ben acollit pel bisbe Bernold Allà escriví entre el 826 i el 828, per obtenir el perdó, un poema llatí en dístics, imitant Homer, Virgili i Ovidi, sobre la vida i els fets de Lluís el Piadós durant el període 781-826, que conté, malgrat la intenció panegírica i propiciativa, una informació valuosa sobre fets de la història catalana, i especialment sobre la presa de Barcelona el 801 i la desgràcia del comte…

Estudià filologia a la Universitat d’Oviedo Collaborador en diaris i revistes d’Asturies, fou director del setmanari en asturià Les Noticies , i fou cofundador de la revista literària Atrei El 2005 fou el responsable de l’organització de la Xunta d’Escritores Asturianos Ha publicat els reculls de poemes Nel cuartu mariellu 1982, Llibru de les cenices 1988, El llibru vieyu 1994, Los caminos secretos 1996 i l’antologia bilingüe castellà-asturià La vida perdida 1999 La seva narrativa comprèn les obres de ficció Pantasmes mundos, laberintos 1996, La memoria del mundu 1998, Hestoria…

Vida i obra Fou actor professional fins el 1902 El 1901 fundà, amb el seu germà Francesc Millà i Gàcio la Llibreria i Arxiu Teatral Millà, després  Llibreria Editorial Millà Collaborà a L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia , El Teatre Català , La Tramontana , La Tomasa  i Lo Teatro Regional , entre d’altres Fou responsable dels diaris La Dida , Folletí Teatral  i Teatre Mundial , i de diversos catàlegs com Catàleg d’obres teatrals catalanes 1926  Escriví més de dues-centes obres de teatre en català i en castellà, la majoria a partir dels esquemes i gèneres del teatre…

Collaborà a diverses revistes com Ahora i Estampa Fou director dels diaris El Sol , La Voz de Madrid  i, durant la Guerra Civil Espanyola, de La Vanguardia A Espanya publicà Remansos líricos 1931, La frontera 1932 i El báculo y el paraguas 1936 Arran de la Guerra Civil, el 1939, passant per França, s’exilià a Mèxic Hi reprengué ràpidament la seva activitat com a periodista Collaborà a les revistes España Peregrina , Mañana , Romance , Litoral , Las Españas  i Cinema Reporter Fou director del Boletín del Consejo Técnico de Ayuda a los Republicanos Españoles Prolífic autor, entre textos…

Doctora en filologia catalana i professora de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili Responsable de la collecció “Columna Rem” 1994-97 i de la Revista del Centre de Lectura de Reus 2001-03 Ha publicat Alfons Maseras intellectual d’acció i literat Biografia Obra periodística Traduccions 1995, L’obra narrativa d’Alfons Maseras 1996, La terra del llamp Paisatges i gent de Reus i el Baix Camp 1998,  Ferran de Querol i de Bofarull i Torredembarra 2006,  Domènec Guansé, crític i novellista entre l’exili i el retorn 2011,  Mitologia, simbologia i literatura 1890-1939 2012, amb Magí…

A disset anys es traslladà a Madrid per estudiar cinematografia Debutà en la literatura amb La luz prodigiosa 1991, premi Ciudad de Barbastro, a la qual seguiren Esta noche moriré 1992, El niño de los coroneles 2001, premi Nadal, La mujer de las alas grises 2003, Invasor 2004, premi Dulce Chacón, El mundo se acaba todos los días 2005, premi Ateneo de Sevilla i Todo el amor y casi toda la muerte 2010, premi Primavera En Páginas ocultas de la historia 1995, escrit en collaboració amb Juan Bas, convertí en relats els guions televisius que tots dos havien redactat per a la sèrie homònima que TVE…