Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
ritme
Literatura
Repetició successiva d’un element dins un vers (del grec ‘rυϑμός, ‘cadència’).
En les literatures clàssiques grega i llatina, aquest element era conformat per la quantitat de síllabes dividides en llargues i breus, les primeres amb un temps de duració doble del de les segones aproximadament i per llur distribució en el vers Això no obstant, cal remarcar que ja des del segle V aC es palesa una clara tendència a distingir, en la pràctica rítmica, els metres metre dels ritmes Els primers neixen d’una successió definida de metres iguals segons lleis d’isocronia els ritmes, en canvi, bé que poden trobar-se agrupats en isocronia mètrica, es desenvolupen en successió d’…
ritme anapèstic
Literatura
Ritme de marxa aconseguit amb anapests, usat als cants militars dòrics i, més tard, a la comèdia i a la tragèdia grega.
Per extensió hom designa a vegades així el vers en llengua romànica que té l’accent en la tercera síllaba precedida de dues àtones o feblement accentuades
vers
Literatura
Successió de peus mètrics en la poesia quantitativa i de síl·labes ordenades segons un determinat nombre i un cert ritme en la poesia moderna, que s’escriu en una sola ratlla i que, combinada amb altres successions semblants, forma un poema.
Hom mesura el vers segons la quantitat sillàbica en els versos mètrics de la poesia clàssica grega i llatina segons el nombre de síllabes, en els versos sillàbics de les llengües romàniques per tant, la catalana i segons l’accentuació, en els versos rítmics de les llengües germàniques L’estudi de l’estructura, el ritme i les combinacions dels versos pertany a la mètrica D’entre els criteris de classificació dels versos catalans hi ha el basat en la rima i l’establert segons el nombre de síllabes En el primer cas, cal esmentar el vers rimat i els versos desproveïts de rima I,…
tètic | tètica
cesura
Literatura
Pausa obligatòria a l’interior d’un vers. En la poesia grega i llatina, de ritme quantitatiu (alternança de síl·labes llargues i breus), la pausa segueix la terminació d’un mot dins un peu.
Si separa dos peus dins el vers, és anomenada dièresi Ordinàriament hom troba la cesura al mig del vers, les dues parts del qual, anomenades hemistiquis , s’equilibren La cesura clàssica pot ésser femenina , si s’escau després d’una síllaba breu, masculina , després d’una de llarga, trihemímera o semiternària, després de tres migs peus és a dir, dins el segon peu, penthemímera o semiquinària , després del cinquè mig peu dins el tercer peu, hepthemímera o semiseptenària , després del setè mig peu dins el quart peu, bucòlica , en l’hexàmetre abans del cinquè peu el quart peu sol ésser un…
ditirambe
Literatura
En la literatura antiga, poema líric en honor de Dionís.
Primitivament, els coristes servents del déu executaven una dansa entorn de l’altar, al ritme de càntics Fins al s VII aC el ditirambe anava lligat al culte de Dionís després se'n separà Amb les melodies de Lassos d’Hermione el ritme es féu més vivaç, i el temari dels càntics varià fins a l’infinit amb Simònides el ditirambe tocà tots els temes, divins o heroics, fins a convertir-se en la forma poètica d’on sortí la tragèdia grega
enneasíl·lab
Literatura
Vers de nou síl·labes.
Pot ésser de ritme trocaic, dactílic o mixt diverses combinacions dels dos tipus anteriors
coriambe
Literatura
Peu de quatre síl·labes, compost, d’un troqueu i un iambe, amb l’esquema — ̆̆—.
Era preferentment un ritme de dansa L’empraren sovint els tràgics i els poetes de la lírica coral
dàctil
Literatura
Peu de la mètrica grega i llatina que consta d’una síl·laba llarga i dues de breus (— ̆̆).
El seu ritme és descendent Fou emprat en l’epopeia, la poesia religiosa oracles i la lírica coral, sovint combinat amb l' espondeu