Resultats de la cerca
Es mostren 1391 resultats
A.S. Byatt
Literatura
Pseudònim de l’escriptora britànica Antonia Susan Duffy.
Llicenciada al Newnham College de Cambridge Realitzà estudis de postgrau a la Universitat d’Oxford i a Bryn Mawr als Estats Units Dedicà molts anys a l’ensenyament universitari i s’especialitzà en crítica literària a l’University College London i en la crítica d’art, que ensenyà al Central Saint Martins College of Art and Design És germana de l’escriptora Margaret Drabble L’any 1999 fou nomenada dama de l’Imperi Britànic Byatt fou coneguda principalment per la seva obra narrativa, deutora de la tradició literària anglesa i en particular del Romanticisme i la literatura victoriana, que sovint…
Gabriel de la Santíssima Trinitat Sampol i Fullana
Literatura
Poeta i traductor.
Llicenciat 1990 en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears i professor de literatura portuguesa a la mateixa universitat Ha publicat els poemaris Difícil naufragi 1997, Apocatàstasi 2001 i Vulgata 2004 Ha traduït del portuguès, entre d’altres, Castro 1990, d’António Ferreira, Fra Luís de Sousa 1997, premi Josep M de Sagarra de traducció teatral, d’Almeida Garrett i Llibre del desassossec 2002, premi Crítica Serra d’Or de traducció 2003, de Fernando Pessoa −juntament amb Nicolau Dols−, i del llatí, els Himnes d’Hildegarda de Bingen Ha estat editor de la poesia…
,
William Styron
Literatura
Escriptor nord-americà.
Participà en la Segona Guerra Mundial i, posteriorment, treballà en el camp editorial i com a mestre El 1951 publicà la seva primera novella, Lie Down in Darkness , que pel to tràgic i l’estil el portà a ser considerat un representant típic de l’Escola del Sud, caracteritzada per la influència dominant de Faulkner Seguiren The Long March 1956 i Set This House on Fire 1960 El 1968 obtingué el premi Pulitzer amb The Confessions of Nat Turner , en el qual, a partir de documents històrics reconstruí una revolta dels esclaus negres de l’any 1831 liderada pel cabdill d’aquest nom, llibre que…
Miquel Pons i Bonet
Història
Literatura
Narrador i erudit.
Llicenciat en filosofia i lletres, especialitat de filologia romànica, fou catedràtic de llengua i literatura espanyoles en un institut de batxillerat Publicà nombrosos assaigs — Cales de Santanyí 1962, Els oficis 1982, Santanyí, imatges d’ahir 1992, o, entre d’altres, Blai Bonet el poeta i el paisatge de Santanyí 1999— i les biografies de Bernat Vidal i Tomàs, Antoni Gelabert i Miquel Llabrés A més, tingué cura de l’edició del recull d’articles Gabriel Alomar i els pintors del seu temps 1987, collaborà amb Miquel Vives en l’elaboració de la Guia bibliogràfica de la llengua i literatura…
,
Dashiell Hammett
Literatura
Escriptor nord-americà.
Exercí com a detectiu privat, experiència en la qual basaria les seves narracions El 1929 publicà Red Harvest ‘Collita roja’ i The Dain Curse ‘La maledicció dels Dain’ En aquestes novelles, escrites en un estil concís i directe i ambientades en els aspectes més violents i corruptes de la societat, s’apartava dels models típics de la novella policíaca del moment i creava un nou gènere narratiu —la novella negra— de gran difusió The Maltese Falcon ‘El falcó maltès’, 1930, portada al cinema per J Huston 1941, The Thin Man ‘L’home flac’, 1934, The Glass Key ‘La clau de vidre’, 1931 i…
Benito Jerónimo Feijoo y Montenegro
Benito Jerónimo Feijoo y Montenegro , segons un gravat del s XIX
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Escriptor i erudit gallec.
Monjo del monestir de Samos, cursà estudis a Salamanca i fou professor de teologia al monestir de San Vicente Monforte de Lemos i a la Universitat d’Oviedo La seva obra —vuit volums del Teatro crítico universal 1726-39 i cinc de Cartas eruditas y curiosas 1742-60, als quals caldria afegir un volum d' Adiciones 1783— forma una vasta enciclopèdia sobre temes diversos Escriví estimulat per l’esperit crític i reformador que l’anàlisi del nivell cultural del país i de les formes de vida li suscitava La seva actitud, racionalista i empírica motivà moltes polèmiques La primera 1725 tingué lloc…
humanisme
Història
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Nom amb què hom sol designar els moviments d’exaltació dels clàssics que s’han succeït, amb una certa periodicitat, des del començament del s. XVII fins avui.
Així, hom parla d’un humanisme alemany —punt de partença i impuls de la brillant filologia clàssica d’aquell país—, que, amb noms com els de Lessing, Schiller i Goethe, va des de la segona meitat del s XVIII fins als primers anys del s XIX Malgrat el valor universal atribuït al mot humanisme en aquests casos, el seu sentit depèn d’una consideració sincrònica més que d’una visió diacrònica Als Països Catalans, l’interès pels clàssics i el conreu de les humanitats no recobrà la seva esplendor fins a la darreria del s XIX i els primers anys del XX amb la…
fabliau
Literatura
Tipus de narració en vers conreada a França sobretot als s. XII-XIV.
Destinat a un públic burgès, no solia tenir cap objectiu moralitzador ni crític Alguns fabliaux són discretament satírics, i altres són més grollers, i gairebé sempre llur única finalitat sol ésser la diversió del públic Generalment no tenen una unitat formal ni temàtica Dels cent cinquanta que es conserven són interessants Les trois aveugles de Compiègne , de Cortebarbe, Le lai d’Aristote , d’Henri d’Andeli, Jouglet , de Colin Muset, i Le vilain mire Els fabliaux francesos tingueren des de molt aviat una gran acceptació al Principat de Catalunya eren ja coneguts al s XII per…
lauda
Literatura
Música
Himne de tipus religiós conreat a Itàlia des del s XIII.
Inicialment era una cançó monofònica, potser amb influència de la música trobadoresca Sembla que té origen en els cants de grups religiosos, com el de Francesc d’Assís Posteriorment tingué forma polifònica hom en conserva pocs exemples d’aquestes èpoques Bé que ha estat considerada una precursora de l’oratori, continuà existint fins a la fi del s XVIII, amb un to cada cop més popular
arlequinada
Literatura
Gènere teatral desenvolupat principalment a Anglaterra al s XVIII, inspirat en la Commedia dell’Arte.
Arlequí, enamorat de Colombina, hi representava el paper de protagonista, fins que, al s XIX, fou desplaçat per Pantalone
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina