Resultats de la cerca

Fou ministre d’afers estrangers 1930-32, representant de Mèxic a la Societat de Nacions 1931 i ambaixador a Espanya i a Turquia Fundà l’Academia Mexicana de la Historia i escriví Visionario de la Nueva España 1921, Pedro Galín 1926, Un siglo de relaciones internacionales de México 1928 i Genio y figura de Picasso 1936 Formulà la teoria de dret internacional coneguda com a doctrina Estrada 1930, la qual considera la negativa a reconèixer els sistemes polítics sorgits d’una revolució com una intromissió en els afers interns del país afectat i com un greu atemptat a la seva lliure sobirania i al…

Educat a les universitats de París i de Saint Andrews, fou professor a París, Bordeus —on tingué Michel de Montaigne per deixeble— i Coïmbra de l’any 1528 al 1552 Buchanan, que sofrí persecucions per les seves simpaties protestants, i després d’una darrera estada a França es convertí obertament a la nova fe 1560 tornà l’any següent a Escòcia, on exercí càrrecs acadèmics, públics i palatins fou preceptor del futur Jaume VI d’Escòcia, I d’Anglaterra Violent adversari de Maria Stuart, ajudà a preparar-ne l’acusació en el seu procés i escriví una invectiva contra ella Detectio , 1571 A més d’…

Doctor en dret i professor de dret constitucional a la Universitat Pompeu Fabra, manté un doble vessant d’escriptor i d’activista polític en l’independentisme català En el vessant literari, signa els seus llibres amb el nom d’ Hèctor Bofill  i a mitjan dècada de 2000 formà part del collectiu generacional anomenat Els Imparables Ha publicat els reculls poètics Poema de Calipso 1995, La reconstrucció de l’aristocràcia 1999, La revolució silenciosa 2001, flor natural dels Jocs Florals de Barcelona, Les genives cremades 2004, premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia i  El retorn dels titans…

Hom sap poques coses d’ell que el seu pare feia de pagès a Beòcia, que tingué problemes amb el seu germà Perses per qüestions referents a l’herència paterna i que les muses de l’Helicó li concediren l’art de la poesia Pel que fa als poemes, atès que semblen pressuposar un coneixement dels homèrics, hom els sol datar al segle VIII aC La Teogonia explica l’origen del món i cosa que ve a ésser el mateix en la línia de pensament mític que caracteritza Hesíode dels déus El món és fruit de l’ordenació de Zeus, el sobirà del cel que ha hagut de vèncer els titans Així el poema és entès com el…

Advocat, el 1813 fou diputat per Menorca a Mallorca, on pertangué a la Junta Suprema de les Balears A banda els Principis de la lectura menorquina, publicats a Maó el 1804 amb el pseudònim d' Un Maonès, la resta dels seus estudis lingüístics es conserva manuscrita, fet que en dificultà la difusió Principis generals de la llengua menorquina o modo d’aprendre a llegir, parlar i escriure aquesta llengua 1804, Principis generals i particulars de la llengua menorquina 1821, Notes sobre la pronúncia i l’ortografia menorquina 1824, Resposta a alguns dubtes sobre els principis generals i…

El seu coneixement resta dificultat pel fet que l’època daurada de la cultura homònima no coincideix amb l’època en què han estat fixats els testimoniatges escrits mentre que la primera és la de la sobirania incaica, la segona correspon al de la dominació estrangera castellana això fa que tot el que sabem resti sotmès a la violència deformadora que envoltà l’enderrocament de l’estat incaic Amb tot, una part ha pogut sobreviure a l’ensulsiada política i religiosa de la cultura incaica les composicions que ens han arribat per mitjà dels cronistes primerencs són de caire religiós,…

Bé que vinculada a la literatura grega, la literatura xipriota ofereix en diverses èpoques una personalitat pròpia A l’època medieval destaca la figura de Neòfit el Reclús, monjo ermità del s XII, autor d’oficis litúrgics i de l’escrit Calamitats de Xipre , sobre la conquesta de l’illa per Ricard I Cor de Lleó En una data posterior hom troba el Livre des assises des bourgeois , redactat probablement en llengua francesa i traduït al grec demòtic vers el s XIV Les Assises , instaurades primer a Jerusalem i després a Xipre, constitueixen, de fet, una normativa per a reglamentar les relacions…

Fill de José Ortega y Munilla , estudià amb els jesuïtes a Màlaga, filosofia a Madrid i, del 1905 al 1907, amplià estudis a Alemanya, sobretot amb H Cohen Catedràtic de metafísica a la Universitat de Madrid 1910-36 de fet, però, no en fou jubilat fins el 1952, oferí la seva interpretació del fenomen artisticoliterari a Las meditaciones del Quijote 1914 i a La deshumanización del arte i Ideas sobre la novela 1925, mentre que en els vuit volums d’ El Espectador 1916-28 palesà la seva gran activitat de publicista El tema de nuestro tiempo 1923, corresponent a la seva època de…

Treballà durant més de vint anys a l’empresa privada i residí dos anys a Suïssa, com a executiu d’una multinacional d’assegurances Posteriorment retornà a Catalunya i es dedicà a l’articulisme i a l’assaig polític Ha publicat els llibres Ganivetades suïsses 2007,  Periodisme Permetin La vida i els articles d’Eugeni Xammar 2008, Viatge involuntari a la Catalunya impossible  2009, premi Carles Rahola d’assaig i Un bohemi al cabaret del món Vida de Manuel Fontdevila, un senyor de Granollers  2013  El juny del 2008 fundà l’editorial A Contra Vent, que publica bàsicament assaig i que ha destacat…

Vida i obra Net de l’escriptor renaixentista Josep Lluís Pons i Gallarza El 1911 acabà el batxillerat a l’Institut Balear, on posteriorment fou professor d’història, i inicià la carrera d’arquitectura 1912-14, que abandonà El 1922 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Amb Joan Estelrich dirigí La Veu de Mallorca 1917-19, on publicà un nombre considerable de traduccions —en vers i en prosa— i gran part de la seva poesia, amb el pseudònim de Fergus També collaborà en diverses revistes, com  Ofrena  1916-18, La Revista ,  Correu de les Lletres  1922-23,  Sóller i…