Resultats de la cerca

Rebel a la dictadura de Juan Vicente Gómez, fou empresonat i s’exilià Participà en la revolució del 1945, fou president de l’Assemblea Constituent i ministre Posteriorment s’exilià a Mèxic Fou poeta modernista després seguí els moviments d’avantguarda, amb un autèntic contingut popular Tierras que me oyeron 1921, Canto a España 1923, Barco de piedra 1937, A un año de tu luz 1950, etc

Llicenciat en dret Començà a exercir la crítica el 1936 en “Información Cinematográfica” Redactor de l' Enciclopedia dello Spettacolo Ha tingut una intensa activitat dins el cineclub, i propulsà els primers cinefòrums catalans, els anys quaranta Ha exercit la crítica cinematogràfica en la premsa i la televisió Ha realitzat films, com Linterna mágica premiat a la UNICA, Si la Rambla pudiese hablar 1954 i la sèrie sobre artistes Josep M de Sucre 1964, premiat a Salerno, El mundo de Fructuoso Gelabert 1968, premiat a Bilbao, la versió catalana del qual rebé el Premi de…

Amb els estudis inacabats, es guanyà la vida amb oficis diversos i, posteriorment, anà a París on, influït per Antonin Artaud publicà el seu primer recull de poemes Registreren 1948 De retorn a Bèlgica, fou un dels fundadors del collectiu avantguardista Cobra Des del 1955, alternà la residència al seu país amb llargues estades a l’estranger El 1950 publicà la seva primera novella, De Metsiers ‘Els Metsier’, 1950, crònica familiar que el féu famós Seguiren De verwondering ‘L’astorament’, 1963, Het verlangen ‘El desig’, 1978, Het verdriet van België ‘La pena de Bèlgica’, 1983, Schaamte ‘…

Ingressà a l’orde caputxí als 11 anys i en sortí el 1930 Estudià història medieval catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i es dedicà inicialment a l’estudi del període medieval i, concretament, a la figura del príncep de Viana, sobre el qual publicà uns extensos articles a la revista  Estudis Universitaris Catalans , editada per aquesta institució — Estudis Universitaris Catalans — , i un petit llibre el 1935 En l'etapa d’avantguerra, Cruells feu explícita la influència de Ferran Soldevila en l’orientació de la seva recerca, i el seu treball fou lloat públicament per Antoni Rovira i…

L’ús del pseudònim, als Països Catalans, cristallitzà sobretot al s XVII amb el Rector de Vallfogona Vicenç Garcia i els imitadors el Rector de Bellesguard J B Gualbes, el Rector dels Banys Joaquim Vives, el Rector de Pitalluga Manuel Vega, i altres També fou propi d’alguns erudits illustrats emprar diversos pseudònims Gregori Maians, per exemple, n'emprà almenys set i Antoni de Capmany cinc Alguns pseudònims arribaren a ocultar el nom real, com Alí Bei Domènec Badia Al s XIX proliferaren els de ressonàncies medievals o trobadoresques per influència del Romanticisme l’iniciador fou el poeta…