Resultats de la cerca

De jove residí a l’Argentina, on establí relacions comercials que continuà en tornar a Barcelona Fundà la revista comercial hispanoamericana El Mercurio 1901 i publicà opuscles de tema sud-americà Escriví l’obra en prosa Por los Pirineos 1903 i fou coautor amb Artur Masriera del llibret de l’òpera Bruniselda 1906, d’Enric Morera

Exercí el periodisme a París i a Holanda Amb Menno Ter Braak fundà la revista “Forum” 1932-35 La seva obra reflecteix un caràcter cosmopolita i liberal Het land van herkomst , “El país del retorn”, 1935 Publicà poesies amb el pseudònim Duco Perkens , i una biografia de Douwes Dekker De man van Lebak , ‘L’home de Lebak’, 1937

Es llicencià en dret a la Universitat de Saragossa 1868 i fou notari de Ribes de Freser 1877-83 i de Manlleu Publicà un Formulario de capitulaciones matrimoniales y testamentos, arreglado a la legislación y costumbres de Cataluña 1885, 1888 A Manlleu, presidí el Centre Català, relacionable amb Valentí Almirall, i n’impulsà el Certamen Literari del 1890 Preconitzà la necessitat d’una Acadèmia de la Llengua Catalana, escriví dues obretes, reticents amb el criteri d’Antoni de Bofarull, amb la intenció de facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana als alfabetitzats en llengua castellana…

Cursà estudis al seminari de Vic, on fou ordenat sacerdot el 1948 Rector de la parròquia de Roda de Ter fins el 1950, que passà a la de Castellar del Vallès, poc després anà a l’Institut Arqueològic de Roma, on es doctorà en arqueologia cristiana i es diplomà en biblioteconomia i arxivística el 1953 Professor dels germans de La Salle i consiliari d’Acció Catòlica a Manlleu Osona del 1953 al 1956, i posteriorment a la Universitat Laboral de Tarragona, el 1961 fou nomenat canonge de la Seu de Manresa, ciutat a la qual destinà nombrosos estudis històrics i artístics, i on romangué fins a la mort…

Estudià humanitats i magisteri al seminari de Vic 1937, teologia i ciències bíbliques a Roma 1959-64, filosofia a la Universitat de Tübingen Alemanya i filologia catalana a la Universitat de Barcelona Mestre de literatura i filosofia al Collegi de Sant Miquel dels Sants de Vic, institució de la qual fou director 1970, fou impulsor i professor des dels seus inicis de l’Escola de Mestres de Vic 1977 i dels Estudis Universitaris de Vic 1987, que culminaren en la creació de la Universitat de Vic 1997, de la qual fou fundador, a més de professor titular es jubilà el 2017 i el primer rector 1997-…

L’ús del pseudònim, als Països Catalans, cristallitzà sobretot al s XVII amb el Rector de Vallfogona Vicenç Garcia i els imitadors el Rector de Bellesguard J B Gualbes, el Rector dels Banys Joaquim Vives, el Rector de Pitalluga Manuel Vega, i altres També fou propi d’alguns erudits illustrats emprar diversos pseudònims Gregori Maians, per exemple, n'emprà almenys set i Antoni de Capmany cinc Alguns pseudònims arribaren a ocultar el nom real, com Alí Bei Domènec Badia Al s XIX proliferaren els de ressonàncies medievals o trobadoresques per influència del Romanticisme l’iniciador fou el poeta…

Bé que una gran part de la literatura neerlandesa medieval es produí a les províncies flamenques i brabantines, superiors econòmicament i políticament, després de la guerra dels Vuitanta Anys les províncies holandeses, més tolerants i més lliures, heretaren el cos econòmic i cultural brabantí Convergiren en un moviment literari clàssic la tradició de les “cambres de retòrica” i els ideals del Renaixement Breero, poeta líric popular, introduí formes noves de la comèdia, PC Hooft experimentà una literatura de tendència italianitzant cercle de Muiden i J van den Vondel conreà el drama bíblic…

Els inicis en la tradició oral De la literatura oral del primer estat rus Kíev, segles IX-XIII només resten testimonis indirectes influències populars a les cròniques, referències als skomorokhi joglars, reminiscències d’encanteris, de cants èpics i de llegendes, sermons religiosos contra la poesia i les cançons rituals, etc Alguns erudits fan datar d’aquesta època les byliny o cants èpics, protagonitzats pels bogatyri , herois del poble de qualitats físiques sobrehumanes que defensaven la terra russa contra l’invasor Amb el temps, els elements històrics i literaris es barrejaren talment que…