Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Gutierre de Cetina
Literatura
Poeta renaixentista.
Visqué un temps a Itàlia, servint a l’exèrcit imperial Adjunt de la cort de l’emperador, durant les estades d’aquest a Barcelona formà part de les tertúlies literàries de Joan Boscà El 1546 embarcà cap a Nova Espanya Orientat per Diego Hurtado de Mendoza i sota la influència, sobretot, de Petrarca, d’Ausiàs Marc i de Garcilaso de la Vega, escriví sonets, cançons, epístoles, madrigals entre els quals el popularitzat Ojos claros, serenos , de caràcter amorós, adreçats sovint a una Laura identificable potser amb la noble Laura Gonzaga
Ramón de Campoamor y Campoosorio

Ramón de Campoamor y Campoosorio
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta postromàntic.
Estudià filosofia a Santiago i matemàtiques i medicina a Madrid, on freqüentà les tertúlies literàries romàntiques Afiliat al partit moderat, fou cap polític de Castelló de la Plana 1847, d’Alacant 1848 i governador de València 1851, diputat a corts, director general de beneficència i sanitat i membre de l’Academia Española 1862 El seu primer recull, Ternezas y flores 1840, és encara dins la tradició romàntica el seguiren Ayes del alma 1842 i Fábulas 1842, on ja presenta les característiques que defensà en la seva Poética 1883 poesia dramatitzada, amb argument i contingut…
Mariano José de Larra y Sánchez de Castro
Literatura
Crític i escriptor castellà.
Fill d’un afrancesat, s’educà en part a França Deixà inacabats els estudis de medicina i lleis, freqüentà les tertúlies literàries de Madrid i es dedicà a la literatura, la crítica i la política en el camp liberal Viatjà per Europa i, novament a la península Ibèrica, milità en el partit moderat El fracàs del seu matrimoni i diversos amors frustrats el portaren al suïcidi Escriví poesia i teatre  Macías , 1837, drama romàntic, però és més interessant la seva activitat crítica escriví sèries de fullets com El pobrecito hablador , la publicació de la qual fou interrompuda per la…
Genoveva Forest i Tarrat
Literatura
Editora i escriptora, coneguda com Eva Forest.
Nascuda en el si d’una família d’anarquistes, es traslladà a Madrid per estudiar Medicina, on treballà al Departament de Psiquiatria de l’Hospital Provincial i assistí a les tertúlies de la Universitat Lliure de Gambrinus Aquestes trobades foren molt importants per a la presa de consciència social, que es reflectí en la seva actitud vital i en el compromís amb els drets humans El 1955 es casà amb Alfonso Sastre, amb qui s’exilià a París l’any següent El 1962 fou detinguda en una manifestació i passà un mes a la presó Viatjà per primer cop a Cuba 1966 i, de nou a Madrid, fundà el…
Vicent Alonso i Catalina
Literatura
Assagista, poeta i traductor.
Estudià filosofia, es doctorà en filologia catalana i exerceix la docència a la Universitat de València Ha desplegat una notable activitat literària que, deixant de banda la seva pròpia creació poètica, li ha reportat un prestigi com a traductor o crític literari i com a promotor d'iniciatives literàries revistes, tertúlies, colleccions litetàries, etc Fundà i dirigí la revista de literatura Daina , ha estat fundador i membre del consell de redacció de les dues etapes de la revista literària Caràcters i collabora habitualment a la premsa — Avui , El Temps , Levante , El País ,…
, 
Rosa Leveroni i Valls
Literatura
Poetessa.
Després d’haver rebut la típica educació que al començament de segle es donava a les filles de la burgesia catalana, del 1930 al 1933 estudià a l’Escola de Bibliotecàries, on tingué com a professor Carles Riba  En sortir-ne, treballà fins el 1939 a la Biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona Ella mateixa remarcà en moltes ocasions la importància del seu pas per l’Escola, on descobrí la poesia i se li despertà la vocació literària Així, les seves primeres obres públiques foren dues peces teatrals representades en trobades de l’Agrupació de l’Escola de Bibliotecàries i diverses…
, 
Pilar Rahola i Martínez

Pilar Rahola i Martínez
Literatura
Escriptora, periodista i política.
Estudià filologia catalana Directora de l’editorial Pòrtic del 1987 al 1990, fou també directora de la Fundació Acta de pensament i debat fins el 1993 Exerceix el periodisme, amb una destacada presència als mitjans de comunicació, tant a través d’articles d’opinió a la premsa diària especialment a l’ Avui , El País ,  El Periódico de Catalunya  i La Vanguardia , com en programes de ràdio i televisió de formats diversos, tan culturals i socials com tertúlies, en els quals manifesta un acusat esperit de polemista Exercí també com a corresponsal en diversos conflictes internacionals…
, 
Modernisme
Interior del Palau de la Música Catalana de Barcelona, de Lluís Domènech i Montaner
© Fototeca.cat
Art
  Literatura
Moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX.
En l’aspecte de l’art —tot i que quan s’aplica al català el mot té un sentit més ampli— sol designar només els corrents de l’art occidental —especialment arquitectònics i decoratius— coneguts en altres països com a Art Nouveau, Modern Style, Jugendstil, Stile Liberty, Sezessionstil, Style 1900, Style Nouille, etc És un estil derivat bàsicament del prerafaelitisme i el simbolisme, caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius vegetals, el gust per l’asimetria, l’esteticisme refinat i el dinamisme de les formes Hom en…
Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo

Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo
© Fototeca.cat
Història
  Literatura
  Cristianisme
  Política
Eclesiàstic, escriptor i polític.
Vida i obra Després de cursar els estudis primaris a la seva ciutat natal, el 1769 es traslladà a València i ingressà en la universitat, on estudià a la Facultat d’Arts El 1771 obtingué el títol de batxiller en filosofia Tingué com a professors Joan Baptista Munyós i Josep Matamoros Respecte del primer sempre recordà el seu excellent magisteri, i el fet que li mostrà el millor de la filosofia moderna, no sols a la universitat, sinó també a l’acadèmia que regentava privadament El rebuig de l’escolasticisme, la seva tendència antisuarista i l’adhesió a la filosofia eclèctica foren algunes de…
, ,