Resultats de la cerca

Deixeble de Menéndez Pidal, treballà al laboratori fonètic del Centro de Estudios Históricos de Madrid Membre de l’Academia Española 1935 i professor de la Universitat de Colúmbia Fonetista notable, és autor de Manual de pronunciación española 1946 Edità i prologà l’obra de Garcilaso i Las moradas de santa Teresa Publicà, a més, Métrica española 1956, Documentación lingüística del Alto Aragón 1957 i Arte del verso 1959

De jove visqué a Madrid, França i el Marroc amb la seva família, que el 1940 s’exilià a Mèxic, on estudià lletres Posteriorment fou professor a l’Institut Francès d’Amèrica Llatina 1948-54 i més tard treballà en diversos mitjans de comunicació, editorials i organismes internacionals, a més de dedicar-se a l’ensenyament universitari, i, del 1970 al 1984, any en què es jubilà, treballà en la institució cultural del Colegio de México Publicà, entre altres, els reculls poètics La luz provisional 1950, Apariciones 1978, Cuadernos del nómada 1978, Cantata a solas 1985, Lapso 1986, Noticia natural…

Educat a la Universitat de Vílnius i professor de literatura eslava a la de Yale, als Estats Units Com a poeta ha publicat Aviesa de Tankëjanti ‘Llum espessa’, 1970, Penkas de Kalbos ‘El senyal de la llengua’, 1972 i Rinktinë ‘Poemes escollits’, 1999 A més, és autor de la novella Raketos, mes ir de los planetos ‘Nosaltres, els coets i els planetes’, 1985 i diferents llibres d’assaig i estudis

En la seva obra primera domina la nostàlgia dels records més endavant adopta sovint una actitud més distanciada i un tipus d’humor intellectualitzat, fet de paradoxes Entre altres obres ha publicat Fagra veröld ‘Món bell’, 1933, dedicat a Reykjiavík Stjörnur vorsins ‘Els estels de primavera’, 1940, fruit dels seus viatges per Europa el decenni dels trenta, on ataca el nazisme Fljótid helga ‘El fum sagrat’, 1950 i traduccions de Johan Borgen, E M Remarque i G Tomasi di Lampedusa També ha escrit teatre

Fill de Lluís de Castellar de Vilanova, comte de Castellar i baró de Bicorp i de Quesa El 1603 es casà amb Anna de Peralta Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns amb el pseudònim de Tranquilidad , i hi presentà les úniques obres literàries que se li coneixen catorze composicions poètiques de circumstàncies i un discurs lloant les dones, el Discurso en alabança de las mujeres El 1581 Andreu Rei d’Artieda li dedicà la seva obra Los amantes

Educat pels germans de la vida comuna germà 1 7 i relacionat amb els ambients de la Devotio Moderna , ingressà a l’orde de canonges regulars d’Agnietenberg, de la congregació de Windesheim 1399, on fou ordenat de sacerdot 1413 i del qual fou dues vegades sotsprior 1425 i 1448 Autor de diversos escrits hagiogràfics, ascètics i d’espiritualitat Libellus spiritualis exercitii, Soliloquium animae, Hortulus rosarum , etc, la seva obra principal, bé que atribuïda a d’altres, és la Imitació de Crist

Magistrat al Brasil, fou acusat de conspiració contra el govern portuguès i empresonat Escriví Cartas chilenas , sàtira en vers contra els abusos de l’administració colonial, i Marília de Dirceu 1792, recull de poemes dins la tradició neoclàssica però amb un sentiment de la natura preromàntic el tractat Direito natural mostrà un ideari liberal-conservador

Successivament canonge de Tarragona, bisbe de Tarassona 1927, arquebisbe de Toledo 1933 i cardenal 1935, fou reticent amb la República o hostil a ella, en esclatar la guerra civil representà oficiosament la Santa Seu davant del govern de Salamanca Amb la seva influència personal contribuí decisivament al reconeixement de la causa del Movimiento Nacional, legitimat per la Carta colectiva del episcopado español 1937, escrita per ell mateix No aconseguí, malgrat les pressions, la signatura del cardenal Vidal i Barraquer i s’adreçà públicament a José Antonio Aguirre per excusar l’…

Des del 1945 compaginà la feina com a apotecari a Santanyí amb la dedicació a la literatura Nomenat aquests anys cronista oficial del seu poble, exercí un mestratge reconegut, per bé que informal, sobre els escriptors mallorquins de la Generació dels 50, especialment dels seus conterranis Blai Bonet , Antònia Vicens  i Antoni Vidal i Ferrando Fou un capdavanter de l’ensenyament del català a Mallorca durant el franquisme i organitzà a casa seva trobades d’escriptors mallorquins i dels Països Catalans Escriví la novella Memòries d’una estàtua 1953 i el recull de contes La vida en rosa 1958,…

Exercí d’advocat criminalista i collaborà en la premsa barcelonina “El Liberal”, “El Diluvio”, sovint amb el pseudònim de Fermín Després del 1939 publicà llibres de records Barcelona de antaño 1944, La criminalidad en Barcelona 1885-1908 1945, Los viejos cafés de Barcelona 1946 i José Anselmo Clavé y su tiempo sd