Resultats de la cerca

Estudià dret a Cervera i ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona Publicà Compendio de la vida de san Francisco de Sales 1764, De vita Augustini Carusi 1765, De vita et scriptis Petri Fontidonii Segoviensis comentarius 1777 i traduí de l’italià al castellà la biografia del bisbe de Palerm Andreu Gasc 1765, i del francès, un tractat piadós 1767

Bisbe de Tui 1239-49 —i dit, per això, el Tudense—, combaté l’heretgia albigesa en De altera vita fideique controversiis adversus albigensium errores libri tres publicada el 1612 Escriví la Vita Sancti Isidori i el Chronicon mundi 1236, que constitueix un intent d’història general de la península Ibèrica fins el 1236 És una obra acrítica, però important per a l’estudi de l’èpica castellana

Des del 814 residí a la cort d’ací que la seva Vita Ludovici , bé que és una font de primera magnitud per a estudiar aquest regnat, tingui un to de panegíric El període historiat en aquesta obra abraça des del 769 fins al 840 El relat fins l’any 829 és menys original que la resta, i per a la redacció utilitzà informació d’altres autors, com el monjo Ademar La Vita conté precisions molt valuoses per a la història de la pre-Catalunya carolíngia

Fou mestre de retòrica a Milà i bisbe de Pavia En ocasió del cisma acacià, anà a Constantinoble per tal d’establir un acord entre Roma i l’Església grega La seva obra comprèn 297 cartes i una sèrie de petits tractats la Vita d’Epifani, bisbe de Pavia, un Libellus adversus eos qui contra synodum scribere praesumpserunt , un panegíric de Teodoric, l' Eucharisticum de vita sua i les Dictiones, discursos d’argument divers Els seus poemes demostren habilitat poètica i retòrica i una combinació de cultura cristiana i pagana, característica de la seva obra

Els seus escrits són una conciliació de la religió jueva amb la cultura hellènica, harmonitzades per mitjà de l’art de l’allegoria Rebé influències de l’estoïcisme, del platonisme, de l’aristotelisme i del neopitagorisme, però el seu eclecticisme no pot ésser considerat com a mera compilació Hom en classifica les obres en exposicions catequètiques Quaestiones et Solutiones , comentaris allegòrics al Gènesi Legum allegoriarum, De Cherubim et flammeo gladio De sacrificiis Abelis et Caini, De migratione Abrahami i De somniis , exposicions sobre la legislació mosaica De mundi opificio, De…

Ordenat a Roma 1845, fou professor al seminari de Girona Llatinista, compongué himnes i poemes religiosos, com Maria Virgo, seu de vita Beatae Mariae Virginis 1881

Deixeble del llavors bisbe de Girona, Benet de Tocco, li dedicà la comèdia, escrita amb finalitat pedagògica, Sylva comoedia de vita et moribus , publicada a Barcelona el 1576 conjuntament amb un mètode de predir els dies

Residí deu anys a Roma fou canonge de la seu de València i bisbe d’Albarrasí 1585 Publicà De vita et rebus, gesti Jacobi Primi, regis Aragonum 1582, que traduí al castellà 1584, i Epitome seu compendium constitutionum sanctae metropolitanae ecclesiae valentinae 1582

Frare franciscà, protegit per Isabel la Catòlica, fou un escriptor purament mundà, malgrat la seva condició de religiós L’obra més destacada que té és Vita Christi 1482 La resta són copioses poesies satíriques i populars, algunes composicions polítiques i un tractat en prosa publicat l’any 1499

De petit fou captivat, juntament amb la seva mare portats a Barcelona, els comprà un cavaller anomenat Ferran, que els féu batejar i adoptà el noi L’any 1520 prengué l’hàbit dominicà Fou prior del convent de Barcelona, del de Saragossa i del de València, i novament del de Barcelona, i provincial 1550-1559 Publicà una Vita sancti Raimundi de Penyafort, i és autor del primer Officium sancti Raimundi