Resultats de la cerca

Es retirà al monestir benedictí de Streaneshalch ara Whitby, Northumbria Beda deixà explicat l’inici llegendari de la vocació del poeta i en transcriví un himne religiós, únic text que li és conegut Li han estat atribuïdes versificacions dels primers llibres de la Bíblia

Arquitecte de professió, es dedicà per vocació a la poesia, amb l’anomenada Generació del 36 Publicà Cantos de primavera 1936, Tiempo de dolor 1940, amb influències de Jammes i Claudel, Continuación de la vida 1948, Lecciones para el hijo 1961, etc En el camp de la investigació, publicà una Introducción a la poesía española contemporánea 1957 Pòstumament foren publicades les Prosas propicias 1976

Formà part de l’equip iniciador de la revista Presència de Girona Autora dels llibres de poesia Cançons del color del temps 1949, Muriendo en el silencio 1953, Retrobar-me en la terra 1958 i Immortal 1960 i la novella autobiogràfica Vocació de viure 1993 L’any 1959 va ser la guanyadora de la flor natural dels Jocs Florals de l’exili celebrats a París

Estudià al seminari de Tarragona i a les universitats de Comillas i Madrid Poeta de vocació tardana, bona part de la seva obra roman encara inèdita Fou mestre en gai saber i guanyà premis com el Ribas i Carreras La nit dels àngels , 1974 i el Carles Riba 1980 D’un torsimany al bosc, potser , 1981 El 2001 hom publicà Obra poètica 1 Fou inclòs en l’ Antologia de sacerdots poetes 1975

Jesuïta, fou anomenat l’apòstol d’Andalusia, perquè hi predicà intensament Influí sobre la vocació de Francesc de Borja i fou mestre espiritual de sant Joan de Déu i de Luis de Granada, que escriví la seva biografia Entre els seus escrits ascètics cal destacar Audi, filia, vide 1560 i Epistolario espiritual para todos los estados 1578 Fou beatificat el 1894 i canonitzat el 1970 La seva festa se celebra el 10 de maig

Estudià filosofia i lletres, es donà a conèixer com a periodista en la revista “Cuadernos para el Diálogo”, collaborà en diferents diaris i revistes literàries, i exerceix, encara, com a crític literari fi i elegant Fou director editorial de Tauros i Alfaguara, feina que deixà el 1988 per dedicar-se en exclusiva a la creació literària La seva primera novella, El Mercurio 1967, anunciava una vocació experimental i avantguardista que continuà a Antifaz 1970, El pasajero de Ultramar 1976 i La noche en casa 1977 Influenciat pel cinema i lector atent de Camus, la seva narrativa…

El 1929 anà a residir a Nova York, on passà dificultats econòmiques, fins que publicà la trilogia Studs Lonigan 1935, en què descriví tota una sèrie de feines que havia fet A les novelles de la sèrie de Danny O'Neil — A World I Never Made 1936, No Star is Lost 1938, Father and Son 1940, My Days of Anger 1943, The Face of Time 1953— l’autor narra episodis de la infància l’ambient tancat de la burgesia irlandesa catòlica, pobra i fanàtica, la seva vocació religiosa, la passió pel beisbol, etc La sèrie de Bernard Clare comprèn Bernard Clare 1946, The Road Between 1949 i Yet Other…

Bé que estudià biologia marina a la Universitat de Stanford, molt aviat se li desvetllà la vocació literària i, després de diverses provatures, aconseguí, amb Tortilla Flat 1935, l’èxit que el donà a conèixer, combinant una estructura novellística rebuscada amb una història de les classes menys privilegiades a Monterey que desencadenà una gran polèmica nacional La seva preocupació social es palesà també en In Dubious Battle 1936, on el tema central és la vaga d’uns veremadors californians, i en especial en The Grapes of Wrath 1939, novella amb la qual guanyà el premi Pulitzer…

El 1847 aparegué el seu poema èpic Toldi , on creà un tipus popular que podia simbolitzar la personalitat hongaresa, i el qual li valgué l’amistat de S Petofi Més tard el completà amb Toldi estéje ‘El vespre de Toldi’, 1854 i Toldi szerelme ‘L’amor de Toldi’, 1879 Fracassada la guerra d’independència de 1848-49, escriví A nagyidai cigányok ‘Els zíngars de Nagyida’, 1852, sàtira amarga de les causes de l’esfondrament nacional Tingué dos períodes destacats el de les balades, escrites entre 1851 i 60, representacions mestrívoles del mecanisme psicològic del remordiment, i el dels poemes de la…

De família benestant, en morir el pare i arruïnar-se el comerç familiar residí a l’estranger Anglaterra, Constantinoble, fins el 1885 Des d’aleshores residí sempre a Alexandria, i, no podent acomplir la seva vocació intellectual, treballà de funcionari en l’administració Reclòs a casa seva, produí la seva obra poètica, d’extensió limitada i única pel seu to hi revela un pessimisme i un sentiment tràgic davant la vida, salvats només per l’evocació tèrbola i constant dels amors prohibits —l’amor grec— i de la voluptat que ofereixen a qui —segons el poeta— gosa gaudir-ne Alhora també hi…