Resultats de la cerca

Cal que la síllaba inicial sigui àtona o que comenci per vocal i sigui possible l’elisió o la sinalefa amb la vocal final del vers precedent

Feminització de l’occità rim, significà tradicionalment vers i composició rimada Limitada a l’accepció moderna té precedents en certs recursos de la poesia clàssica llatina i ja apareix en himnes cristians del s VIII i en les primeres manifestacions de la poesia romànica Segons el grau de coincidència dels fonemes en els mots afectats, a partir de la darrera vocal accentuada, la rima pot ésser consonant, si aquesta coincidència és perfecta, i assonant, si només es produeix en les vocals la coincidència ha d’ésser necessàriament fonètica, no pas gràfica La consonància ha exigit l’…

El tractament d’aquest fenomen fonètic, important per al compte mètric del vers, és condicionat per la natura i l’evolució històrica de cada llengua i la incidència d’aquesta en la poesia En la poesia catalana antiga el compte del vers es feia atenint-se al nombre de vocals o diftongs, i l’hiat era admès quan es tractava de vocals de distint so, mentre que es feia elisió si les síllabes en contacte eren homòfones, i també entre pronunciacions fortes i àtones de la vocal a i quan la vocal feble o neutra era atreta per la forta en contacte correntment les elisions eren…

De caràcter religiós o profà, pot tenir acompanyament instrumental o no tenir-ne El lied monòdic dels minnesänger es convertí en polifònic a partir del s XIV, fins al XVII cançó Els reculls més notables són el Lochamer Liederbuch 1450, el Münchner Liederbuch 1460 i el Glogauer Liederbuch ~1480 Després d’una època d’esplendor amb Isaak, Senfl, Lechner, Hassler, R de Lassus i Schein, s’inicià un període de decadència Des del 1750, alguns autors de l’anomenada escola de Berlín cultivaren el lied a una sola veu amb acompanyament instrumental Vivificaren la cançó popular Volkslied i la…

Amic de Víctor Balaguer, fou vocal vitalici del patronat de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, del Boletín de la qual fou director Publicà estudis històrics, com Prim en Méjico 1893, i sobre temes socials, com Los montepíos y las clases obreras 1882 i Ventajas de las sociedades cooperativas 1883

Aprengué esperanto el 1950, i poc després fou un dels fundadors del grup d’esperanto de Sabadell, el primer fundat a Catalunya després del 1939 En fou membre de la junta durant dècades, com a vocal, secretari, president o redactor del butlletí, i ensenyà esperanto a centenars d’alumnes L’any 1980 fou un dels fundadors de l’ Associació Catalana d’Esperanto  ACE, successora de la Federació Esperantista Catalana

Corresponsal de guerra a la campanya del Marroc 1859-60, collaborà a diversos periòdics madrilenys Fou vocal de la junta revolucionària de Madrid 1868 Afiliat a la Unión Liberal, fou sovint diputat a corts entre el 1861 i el 1881, governador civil de les Balears 1864 i ministre de foment 1875, 1884-86 Publicà Ensayos poéticos 1851, Poesías 1857, Las crisis de España 1870, Notas dispersas 1893 i les biografies O'Donnell y su tiempo 1869 i El Cardenal Cisneros 1869

Fou catedràtic de retòrica de Cervera des del 1805 Durant la guerra del Francès fou redactor de la Gaceta de la Junta Superior de Catalunya el 1814 obtingué una canongia a Vic El 1821 fou vocal suplent a les corts del Trienni Liberal Amb la restauració de l’absolutisme criticà els liberals en sermons i escrits i fou redactor del diari reialista de Vic Publicà en castellà sermons i versos de circumstàncies Traduí al llatí el Diseño de la Iglesia militante de Fèlix Amat

Els contrafacta responen a la necessitat de reemplaçar textos profans per religiosos en una mateixa melodia per tal de facilitar el cant dels fidels en actes litúrgics o, també, a la de canviar un text religiós per un altre, segons l’acte litúrgic a celebrar Així, nombrosos himnes, alleluies i antífones són contrafacta La seva pràctica fou molt freqüent al segle XIII en els motets o en els cants dels trobadors i, al segle XVI, amb l’aparició del protestantisme, s’adaptaren nous textos religiosos a nombroses composicions musicals preexistents