Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Ya’aqob Kohen
Literatura
Escriptor hebreu.
Professor 1927-34 a l’institut d’estudis jueus de Varsòvia, emigrà a Israel Premi Bialik i membre de l’Acadèmia de la Llengua Hebraica, traduí Goethe i és autor de drames en vers i de diverses colleccions de poemes Širim , 1903, Ben ha-Harabot , 1930
Ya‘qūb Šarruf
Literatura
Escriptor libanès de llengua àrab.
Fundador de la revista de divulgació científica Al-Muqtaṭaf , hi publicà Fatāt Miṣr ‘La noia d’Egipte’, considerada la primera novella sociohistòrica de la literatura àrab
Yosef ben Ya‘qob
Literatura
Poeta hebreu, conegut en àrab per Abū‘Amur ibn Salh.
Deixeble d’Iṣḥaq ibn Gayyat, és autor de nombroses poesies profanes i religioses, la majoria de les quals avui perdudes
Menaḥem ben Ya‘qob ibn Saruq
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Poeta, lexicògraf i gramàtic hebreu.
De jove es traslladà a Còrdova, i hi residí, sota el mecenatge d’Iṣḥaq ibn Šaprut —al qual dedicà la producció poètica i elegies, en la seva mort— i del seu fill Hasday, el famós metge i polític jueu, del qual fou secretari Per això li és atribuïda la redacció de la carta d’aquest al rei dels Kuzarim Havent tornat d’un sojorn a Tortosa es dedicà als estudis gramaticals, i redactà el Mahberet, el primer lèxic bíblic complet en hebreu Per les seves simpaties envers els caraïtes o bé per intrigues de Dunaš ben Labrat caigué en desgràcia i fou tancat a la presó, des d’on escriví una…
Yosef ben Ya‘qob ibn Ṣaddiq
Filosofia
Literatura
Judaisme
Rabí, poeta i filòsof jueu.
Fou jutge de l’aljama de Còrdova 1138-49 És autor de diverses poesies religioses i profanes, una de les quals, epigramàtica, composta en commemoració del matrimoni d’Abraham ben Meir ibn ‘Ezra, i d’un tractat de lògica, d’inspiració neoplatònica, titulat ' Olam Qaṭan ‘Microcosmos’ en la seva versió hebrea, molt posterior
Yeda‘ya ben Abraham ha-Peniní
Filosofia
Literatura
Poeta, metge, filòsof i moralista jueu.
Fill d’Abraham ha-Bedersí Sembla que després de l’any 1306 visqué a Barcelona Com a rèplica a l’excomunió del 1305 redactà el Ketab Hitnaṣlut defensant els savis de Provença i els estudis de la filosofia A 18 anys escriví una rèplica al Śone Našim de Yehudà ibn Šabbetay, en defensa de les dones Escriví també comentaris filosòfics a l' haggadà i al Talmud, i també a tractats d’Avicenna, Averrois, Alfarabí i Maimònides i notes al Cànon d’Avicenna Les seves obres més famoses són un poema religiós compost de mil paraules començades totes per la lletra mem i el Beḥinat ‘Olam , tractat moralitzant…
Iṣḥaq Fasī
Literatura
Judaisme
Nom amb què fou conegut el talmudista i rabí Iṣḥaq ben Ya‘acob, anomenat també al-Fasī.
Escriví Sèfer ha-Halakhot, primer intent de compendi sistemàtic de tot el Talmud, el qual fou molt estudiat i discutit i constituí una de les bases principals del Šulḥan Aruk , de Yosef Caro Es considera Iṣḥaq Fasī seguidor immediat dels gaons babilònics
Moḥer Sfarim Mendele
Literatura
Pseudònim de l’escriptor en ídix i hebreu Šalom Ya’akov Abramovitz.
Es formà en una tradició hebrea estricta i, des del 1881 fou el cap de les escoles talmúdiques d’Odessa Es proposà la reforma i l’educació de les comunitats jueves a Rússia D’acord amb aquest programa, inicià les seves activitats escrivint sàtires contra els vicis del seu poble en un hebreu d’estil bíblic, que aviat substituí per l’ídix , d’arrel popular i més accessible als lectors Les seves novelles són retrats dels guetos de l’Europa oriental i constitueixen una de les principals aportacions al realisme en la literatura en hebreu i en ídix D’entre la seva producció es destaca Dos…
Dunaš ha-Leví ben Labrat
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Gramàtic, exegeta i poeta hebreu.
Estudià a Bagdad Introduí els metres i la temàtica àrabs en la poesia profana hebrea A trenta anys s’establí a la cort de Còrdova amb Ḥasday ben Šaprut S'oposà a les teories gramaticals de Menaḥem ben Ya'qob ibn Saruq i a la seva influència personal La seva obra poètica s’ha conservat esparsa
literatura samaritana
Literatura
Literatura conreada pels samaritans en les diverses llengües que han emprat al llarg dels segles.
L’hebraic fou la llengua del famós Pentateuc samarità, obra dels s XI-XIV, però que ells consideren del temps de la conquesta de Canaan s XIII aC i que serveix de llengua litúrgica Tingué una revifalla literària al s XIV Ya'acob ben Ismael, Pinḥas ben Yosef, Ele'azar i Abiša i una altra al s XIX En arameu samarità foren escrits el Targum samarità targum del s IV i la majoria de composicions exegètiques i litúrgiques, com el Memar Malḳhah i el Defter , llibre principal de la litúrgia samaritana, moltes de les oracions del qual són obra d’'Amram Dara s IV També hi foren escrites…