Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
herbicida
Química
Agronomia
Dit de les substàncies químiques emprades per a eliminar les males herbes.
Cap al 1934 començà l’explotació de les propietats herbicides de certs colorants nitrats L’aparició de les fitohormones de síntesi 2,4D i 2,4-MCPA durant la Segona Guerra Mundial i, més tard, l’aparició dels derivats de la urea, de l’uracil i les triazines, marquen l’inici del desenvolupament del consum dels herbicides
prooxidant
Química
Substància que afavoreix l’aparició d’espècies reactives o oxidants, o que eliminen els antioxidants o inhibeixen llur acció.
Víctor Vázquez Solsona
Futbol
Futbolista.
Centrecampista, es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Debutà amb el primer equip el 12 d’abril de 2008 i, malgrat que jugà molt poc aquella temporada, guanyà la Lliga de Campions, la Lliga i la Copa del Rei Després tornà al Barcelona B amb alguna aparició esporàdica al primer equip La temporada 2011-12 fitxà pel Club Bruges, de Bèlgica
efecte mesomèric
Química
Fenomen consistent en el desplaçament estàtic i parcial d’electrons π vers un àtom determinat.
La mobilitat dels doblets π i n comporta l’aparició de formes límit i de ressonància Aquest desplaçament adquireix importància quan a l’estructura hi ha un grup capaç d’acceptar els electrons conjugats amb un altre capaç de cedir-los A diferència dels efectes inductius inductiu, que es transmeten a través dels enllaços σ, els efectes mesomèrics es transmeten sense disminució de llur intensitat a través de sistemes insaturats conjugats
Centre de Deports Vilanova
Futbol
Club de futbol de Vilanova i la Geltrú.
Nascut a mitjan dècada de 1930, nasqué de la fusió del Centre d’Sports Vilanova i el Club de Futbol Catalunya, ambdós nascuts al principi de la mateixa dècada L’aparició d’aquests vingué provocada per la desaparició de l’Associació d’Alumnes Obrers la temporada 1931-32, club pioner a la població El nou club fou actiu durant els anys quaranta i desaparegué la temporada 1949-50 per problemes federatius
alitzari
Botànica
Química
Arrel seca de la roja que conté, sobretot a la part cortical, diversos heteròsids solubles en aigua, principalment l’àcid ruberític, l’aglicona del qual és l’alitzarina.
L’alitzari fou molt utilitzat en tintura, des de temps molt antic Egipte faraònic fins a l’aparició de l’alitzarina sintètica 1869 La seva preparació comprenia la dessecació, l’eliminació del cor i de la primera escorça, la polvorització i la hidròlisi dels heteròsids, per fermentació o per tractament amb àcid sulfúric diluït La matèria colorant roja així precipitada comprenia, a més d’alitzarina, quantitats menors de purpurina, de pseudopurpurina i de xantopurpurina
efecte Raman
Física
Química
Fenomen descobert per Raman el 1928.
Consistent en l’aparició, en la llum dispersada per un fluid, d’unes freqüències ν 1 , ν 2 , una d’elles més gran i l’altra més petita que la de la radiació incident, amb una intensitat molt més petita que la de la llum dispersada de freqüència igual a la incident ν 0 La relació entre les freqüències és ν 1 , 2 = ν 0 ± ν´, on ν´ només depèn de les molècules del fluid responsable de la dispersió
àcid acetilsalicílic

Àcid acetilsalicílic
Farmàcia
Química
Àcid de propietats analgèsiques, antipirètiques i antireumàtiques, conegut pel nom comercial aspirina.
Forma cristalls que es fonen a 135°C, poc solubles en aigua, solubles en els dissolvents orgànics Hom el prepara acetilant l’àcid salicílic amb anhídrid acètic, i és molt fàcilment hidrolitzable A l’organisme té accions analgèsica, antiinflamatòria, antipirètica i antiagregant plaquetari, però també efectes indesitjables com la producció d’úlceres gàstriques, amb possibles hemorràgies digestives importants, l’aparició a vegades de fenòmens d’hipersensibilitat i també, per sobredosi, pot produir intoxicacions amb acidosi metabòlica El seu èster fenílic, amb el nom comercial d’…
Jaume Peiró Arbonès

Jaume Peiró Arbonès
Arxiu FC Barcelona
Futbol
Futbolista.
Començà en el juvenil de l’Atlètic Poble-sec i la temporada 1949-50 fitxà per l’equip amateur del Futbol Club Barcelona Debutà oficialment en el primer equip del Barça en el torneig de Copa del 1951 que s’adjudicà el conjunt blaugrana Tanmateix, les dues campanyes següents 1951-53 jugà amb l’Espanya Industrial, filial barcelonista, amb alguna aparició en el primer equip Disputà 4 partits amb el Barça i marcà 2 gols Posteriorment, jugà a primera divisió amb l’Sporting de Gijón, el Jaén i el Valladolid Els seus dos darrers equips foren el Manresa i el Calella
Ismael Comas Solanot
Futbol
Porter de futbol.
Format al planter del Futbol Club Barcelona, començà a destacar en l’equip d’aficionats abans de passar al Club Deportivo Condal Jugà al filial barcelonista dues temporades a segona divisió 1965-67 i feu alguna aparició esporàdica en partits amistosos del primer equip Fou traspassat al CE Sabadell, però la competència amb Josep Martínez no li permeté debutar a primera fins al setembre del 1969 Després de quatre temporades 1967-71, deixà l’equip havent jugat tan sols 17 partits oficials Fitxà per la Unió Esportiva Sant Andreu i en aquesta etapa de sis temporades actuà 109 partits…