Resultats de la cerca
Es mostren 2682 resultats
premsa clandestina
Comunicació
Publicacions editades al marge de la legalitat vigent, normalment en èpoques d’anormalitat democràtica.
Modernament i als Països Catalans, hom troba antecedents de premsa clandestina l’any 1917 en què, amb motiu de l’Assemblea de Parlamentaris, La Veu de Catalunya edità les Fulles numerades per tal d’informar l’opinió pública Durant la Dictadura de Primo de Rivera, els grups independents lligats a Francesc Macià publicaren diversos butlletins Arran dels fets del 6 d’octubre de 1934, renasqué la premsa clandestina a càrrec d’Estat Català i d’altres partits nacionalistes radicals, així com dels diversos corrents comunistes La Guerra Civil de 1936-39 i, sobretot, els fets de Maig del 1937,…
generador de caràcters
Electrònica i informàtica
Comunicació
Equip per a inserir caràcters i gràfics en un senyal de vídeo.
pellofa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda local del final del segle XV, per autorització reial i amb intenció de suplir la manca de numerari menut, i amb una circulació molt limitada al municipi emissor i la seva contrada.
Per la seva fabricació, molt similar a la de la pellofa eclesiàstica i de la qual és difícil a vegades de distingir, era coneguda amb el mateix nom i també amb el de senyal , per tal com duien freqüentment l’escut o senyal del lloc d’emissió La seva elaboració, tan simple, en facilitava la falsificació, fet que a la llarga determinà que aquestes monedes locals acabessin desapareixent
pellofa
Pellofa de llautó de Vic del segle XVIII
Museu Frederic Marès
Numismàtica i sigil·lografia
Als Països Catalans, plom o peça de metall que servia en les catedrals per a pagar els canonges les hores de cor.
Eren generalment de llautó i menys sovint de llauna, marcades d’una sola cara, per la primor del metall, amb lletres o símbols d’identificació i marques de valor en sous i diners El seu ús, conegut almenys des del s XV, es generalitzà en alguns moments com a moneda local a conseqüència de la manca de diners i malles de les encunyacions oficials a Vic el 1470 i poc després a Manresa a Perpinyà al començament del s XVII A Mallorca són generalment de plom i tenen anvers i revers, fabricades amb motlles i metall fos
descodificador
Electrònica i informàtica
Comunicació
Dispositiu emprat pels abonats a les emissores de televisió de pagament que, connectat a un aparell de televisió, possibilita la visió dels programes que no s’emeten en obert o l’accés a determinats serveis.
L’equipament del descodificador inclou una peça —una targeta amb codi de barres o amb banda magnètica— mitjançant la qual la televisió emissora autoritza el seguiment de les seves emissions o comptabilitza la despesa feta per l’abonat Hom treballa en models de televisors que incloguin descodificadors universals aptes per a llegir qualsevol sistema de codificació aleatoritzador
camp
Electrònica i informàtica
Comunicació
Cadascuna de les dues parts, també anomenades trames o semiimatges, en què hom divideix les imatges de televisió, per tal de doblar la freqüència d’exploració en el receptor i reduir l’efecte de parpelleig en l’espectador ( entrellaçament
).
vídeo
Cinematografia
Electrònica i informàtica
Comunicació
Pel·lícula enregistrada en vídeo.
telenovel·la
Electrònica i informàtica
Comunicació
Novel·la adaptada o concebuda per a ésser emesa per televisió en parts successives o capítols.
Hom hi narra una història fictícia, tot i que pot inspirar-se en fets reals És la versió televisiva, successora dels fulletons del s XIX, dels serials radiofònics i de la tradicional novella rosa En l’àmbit català tingueren un gran èxit produccions nord-americanes com Dallas l’emissió de la versió original data dels anys 1978-91 Des del 1994 Televisió de Catalunya apostà per realitzacions pròpies
sèrie
Electrònica i informàtica
Comunicació
Programa divulgatiu, d’entreteniment, etc, concebut per a ésser emès per televisió en parts successives o capítols.