Resultats de la cerca

Jugà al Futbol Club Barcelona 1901-04 procedent del Fussballclub Zürich Mig centre, disputà 32 partits com a barcelonista, marcà 6 gols i guanyà la Copa Macaya 1902 i la Copa Barcelona 1903 Alternà la seva condició de jugador amb la de vicepresident del club 1903-04 La temporada 1904-05 jugà en el Reial Club Deportiu Espanyol

Es formà al Dínamo de Kíev, equip amb el qual jugà fins a la temporada 1998-99 Després signà per l’AC Milan, on confirmà la seva condició de jugador de l’elit del futbol europeu Aconseguí la prestigiosa Pilota d’Or el 2004, guardó que concedeix la revista France Football El 2003, també amb l’AC Milan, guanyà la Champions League

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1977-82 procedent del Racing de Santander, i ben aviat deixà la posició d’extrem esquerre que havia ocupat sempre per passar a jugar de mig o de lateral dret Per la seva condició d’oriünd no ocupava plaça d’estranger Com a barcelonista, disputà 218 partits i marcà 20 gols Guanyà dues Recopes d’Europa 1979, 1982 i dues Copes del Rei 1978, 1981 Més tard, es vinculà a l’Agrupació de Veterans del FC Barcelona

Fou un dels pioners del futbol a Catalunya Jugà en el FC Escocès i al novembre del 1900 fundà, amb altres compatriotes seus, l’Hispània Athletic Club Actuava de defensa i de porter i era el capità d’aquest equip, amb el qual guanyà la primera edició de la Copa Macaya 1901 La temporada 1904-05 jugà amb el FC Barcelona Des de bon principi alternà la seva condició de jugador amb la d’àrbitre, faceta en què adquirí gran prestigi Fou un dels promotors del Collegi d’Àrbitres, constituït el 1915 En fou el primer president i ocupà el càrrec fins el 1925

Conegut com el Milonguita , fitxà pel FC Barcelona l’any 1972 després d’haver jugat amb el Belgrano i el Rosario Central argentins Contractat com a oriünd d’Espanya, la federació espanyola no acceptà aquesta condició, fet que provocà l’anomenat “escàndol dels oriünds”, que desembocà en l’obertura del fitxatge d’estrangers a partir del 1973 Mentrestant, el Barça el cedí al Porto 1972-73 i a l’Elx 1973-74 L’edició 1974-75 ingressà definitivament a la plantilla barcelonista, on jugà de davanter centre i d’extrem, fins que, a mitjan temporada 1979-80, un conflicte amb l’entrenador…

Fou un dels primers de la ciutat i estava situat entre els actuals carrers de París, Casanova, Londres i Muntaner Darrere del gol sud hi havia l’Hospital Clínic i la Facultat de Medicina Era de propietat privada, i el primer equip que l’utilitzà, fins l’any 1903, fou l’Hispània El 1905 el llogà el Futbol Club Barcelona, que l’estrenà el 26 de febrer d’aquell any en un amistós contra el Català 2-3 El club blaugrana hi jugà fins que es traslladà al camp del carrer de la Indústria, l’any 1909 Alhora, el camp deixà d’existir durant dues temporades per convertir-se en el Velòdrom Parc d’Esports L’…

A partir de la demanda del jugador belga Jean-Marc Bosman al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, s’aplicà una resolució del 15 de desembre de 1995 que, convertida en llei, entrà en vigor la temporada 1996-97 Tanmateix amb la promulgació de la llei no acabà la polèmica, sobretot amb el bàsquet, ja que molts jugadors de països que tenien acords de collaboració amb la Unió Europea en matèria laboral exigiren per via judicial la seva condició de comunitaris Els casos es multiplicaren El jugador de bàsquet turc Mill obtingué una sentència favorable i posteriorment el seguiren els…

Jugava de mig volant i, en algunes ocasions, de defensa Ingressà al Futbol Club Barcelona l’any 1901 i, a partir del 1903, alternà la seva condició de jugador amb la de directiu Amb l’equip blaugrana, del qual fou capità, disputà 114 partits i marcà 48 gols Guanyà una Copa d’Espanya 1910, una Copa Macaya 1902, una Copa Barcelona 1903, quatre Campionats de Catalunya 1905, 1909, 1910, 1911 i dues Copes dels Pirineus Orientals 1910, 1911 El 1907 disputà alguns partits amb el Real Madrid aprofitant algun dels seus viatges a la capital espanyola Al principi del 1912 fou expulsat del…

Fundat el 1934 com a secció d’esports de L’Espanya Industrial, el 1945 signà un conveni de collaboració amb el FC Barcelona La temporada 1952-53 aconseguí l’ascens a primera divisió estatal però hi renuncià per la seva condició de filial del Barça La temporada 1955-56 aconseguí de nou l’ascens a primera divisió i canvià els estatuts per poder participar-hi Prengué el nom de CD Condal i en fou nomenat president Enric Llaudet Jugà la temporada 1956-57 a primera divisió L’equip era format per jugadors joves o descartats del FC Barcelona i l’entrenà Miquel Gual Posteriorment jugà a…

Considerat un sportmen de l’època, practicà diversos esports i destacà en ciclisme, rugbi, natació, atletisme i, sobretot, futbol Abans d’arribar a Barcelona a final del segle XIX, passà per Zuric, Basilea i Lió Amb un grup d’amics començà a practicar el futbol al barri de Sant Gervasi i tingué la idea de crear un club, a l’estil dels que ja hi havia a França i a Suïssa Efectuà una crida per mitjà d’una gasetilla publicada a Los Deportes i el 29 de novembre de 1899 es constituí el Foot-ball Club Barcelona en una reunió celebrada al local del Gimnàs Solé No volgué ser-ne el primer president,…