Resultats de la cerca

Es formà com a pastisser al negoci que la seva família tenia a Lleida, i l’any 1957 s’establí a Barcelona, on obrí una pastisseria al carrer Gran de Gràcia, a partir de la qual creà una xarxa d’establiments de botigues i passà a la confecció industrial de pastissos i al sector dels gelats Introductor dels gelats i de la pastisseria congelada per a la restauració i l’hostaleria, l’any 1982 obrí una fàbrica a Montgat Maresme i el 1993 fundà la filial Farggi, dedicada als gelats de qualitat, amb la qual accelerà el creixement de la seva empresa i es convertí en un dels líders del sector a la…

Presidí el Club Esportiu Europa 1962-64 i durant el seu mandat el primer equip ascendí a segona divisió i va estar a punt d’accedir a la màxima categoria Inicià les obres de millora del camp del carrer Sardenya

Fou president del Futbol Club Barcelona des del 20 de desembre de 1931 fins al 16 de juliol de 1934 Anteriorment, ja havia estat a la vicepresidència del club amb Joan Gamper, substituint en el càrrec Antoni Oliver La seva etapa al capdavant del club estigué marcada per una profunda crisi econòmica i el sensible descens en el nombre de socis La decisió més polèmica que hagué d’afrontar fou donar de baixa Samitier El fracàs en la renovació de l’equip i els mals resultats de la temporada 1933-34 en precipitaren la dimissió Durant el seu mandat el primer equip de futbol tan sols guanyà el…

Fou un dels cofundadors del Futbol Club Barcelona, amb el qual jugà fins el 1902 Migcampista, disputà 16 partits i guanyà la Copa Macaya 1902 Fou vocal de la junta directiva del club 1900-04

Fou jugador, directiu i president 1952-58 del Sant Andreu Destacà per la seva dedicació a la Federació Catalana de Futbol En fou membre del comitè tècnic, vocal 1961-63 i vicepresident 1973-75 abans de ser-ne president 1975-89, en ser reelegit diverses vegades També fou membre de la comissió rectora de la Mutualitat de Futbolistes Espanyols 1978-85, del Comitè Organitzador de la Copa del Món d’Espanya 1982 i delegat de la seu de Barcelona d’aquest esdeveniment

Formà part de la junta directiva del FC Barcelona 1916-17, amb Gaspar Rosés de president Posteriorment exercí com a vicepresident 1918, i accedí a la presidència del club 1919-20 quan Joan Gamper deixà el càrrec per tercera vegada Durant el seu mandat el Barça guanyà una Copa d’Espanya i un Campionat de Catalunya, s’elaboraren uns nous estatuts i el club augmentà en nombre de socis Fou rellevat per Gaspar Rosés

Vocal de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1918-20 i vicepresident 1931, en fou elegit president el 22 d’octubre de 1931 La complicada situació del club motivà que ben aviat posés el càrrec a disposició dels socis, i el 20 de desembre del mateix any tornà a la vicepresidència fins al 30 de juliol de 1932

Presidí el Reial Club Deportiu Espanyol 1989-93 i impulsà la transformació del club en societat anònima Dimití durant la celebració de la primera junta d’accionistes 1994

Jugà al Futbol Club Barcelona 1903-08, amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya 1905 Alternà la posició de porter amb la de migcampista, i disputà 41 partits i marcà 1 gol També presidí l’entitat blaugrana 1906-08

Fundador de la penya barcelonista Germanor i de la Penya Solera, la primera penya oficial del Futbol Club Barcelona durant la postguerra, formà part del comitè organitzador dels actes d’inauguració del Camp Nou 1957 El 1978 fou candidat a la presidència del club blaugrana en les eleccions que guanyà Josep Lluís Núñez Acceptà l’oferiment de Núñez de dirigir una de les vicepresidències, que exercí fins el 2003, passant a encarregar-se de les tasques socials i la relació amb les penyes El 1999 més de tres-centes penyes li feren un homenatge al Camp Nou Rebé la medalla al mèrit esportiu i la de…