Resultats de la cerca

Començà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, jugà amb el Barcelona B 1998-99 i ingressà al primer equip 2000-02, amb el qual disputà 59 partits Fill de l’exporter del Barça Miguel Reina, formà part de la plantilla de la selecció estatal que guanyà la Copa del Món 2010 i l’Eurocopa 2008, 2012 Jugà una vegada amb la selecció catalana

Fill de qui fou jugador i entrenador del Barça, Josep Gonzalvo, es formà a les categories inferiors del FC Barcelona i jugà amb diversos equips, com el Sant Andreu Com a entrenador té una llarga trajectòria Sant Andreu, Figueres, Gramenet, Lleida, Mollerussa, Llevant, Terrassa, Gimnàstic de Tarragona, Castelló i Cadis, entre d’altres Posteriorment, s’ha dedicat a la tasca d’analista esportiu i comentarista a Televisió de Catalunya

Davanter centre, milità al Reial Club Deportiu Espanyol les temporades 1946-47, quan fou subcampió de Copa, i 1947-48 Procedia de la Unió Esportiva Sant Andreu i després jugà, entre d’altres, al Valladolid i el Terrassa Un fill seu, l’actor Pep Munné Barcelona, 3 de juliol de 1953, destacà com a davanter centre en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i jugà al Mallorca, al Calella i al Rayo Vallecano

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i jugà al Barcelona Atlètic 1971-76 Jugava de migcampista i fitxà pel Valladolid 1976-88, les set darreres temporades a primera divisió, amb el qual disputà 374 partits de Lliga, marcà 47 gols i guanyà la Copa de la Lliga 1984, quan era capità de l’equip Com a tècnic començà a les categories inferiors del Valladolid, fou segon entrenador del primer equip i entrenador titular 2000-03 Posteriorment dirigí el Tenerife 2004-05 i el Castelló 2005-07 Un fill seu, Xavier, és futbolista

Fill gran de Ladislau Kubala, quan aquest era entrenador del RCD Espanyol debutà a primera divisió a setze anys i vuitanta-tres dies, convertint-se així en el jugador més jove que ha disputat un partit oficial amb l’equip blanc-i-blau Jugà un altre partit de Lliga, però deixà de comptar per al primer equip en ser cessat el seu pare Començà la temporada 1965-66 amb el CE Sabadell, però no trigà a incorporar-se al futbol dels Estats Units juntament amb el seu progenitor La temporada 1971-72 jugà amb el Sant Andreu Es retirà de la competició amb 24 anys

Fill d’una família protestant humil, a 17 anys fitxà pel Manchester United, equip amb el qual jugà 466 partits i fou autor de 178 gols entre els any 1963 i 1974 Amb el Manchester guanyà dos cops la Premier League anglesa 1965 i 1967 i una Copa d’Europa al 1968, el mateix any en què rebé la Pilota d’Or al millor jugador europeu També fou 37 cops internacional amb Irlanda del Nord En el cim de l’èxit esportiu i de la popularitat, l’alcohol i tota mena d’excessos el portaren per un camí de decadència esportiva Es retirà l’any 1984

Es formà al planter del Futbol Club Barcelona, on es proclamà campió d’Espanya juvenil, i es convertí en el primer jugador sortit de la Masia que debutava amb el primer equip del Barça Copa de la UEFA 1980-81 Migcampista, jugà en el Barcelona Atlètic, amb una cessió al Vilareal per entremig, fins que ingressà al primer equip blaugrana, on romangué tres temporades 1985-88 Disputà 90 partits i marcà 6 gols Guanyà una Copa del Rei 1988 i una Copa de la Lliga 1986 Com a entrenador, treballà al futbol de base del Barça i de l’Espanyol i dirigí l’Hospitalet, entre d’altres El seu fill Marc ha jugat…

Fill del també futbolista Andreu Bosch i Girona , s’inicià com a professional a l’Espanya Industrial, filial del Futbol Club Barcelona , en el primer equip del qual debutà la temporada 1951-52 Durant els anys com a jugador del club, fins la temporada 1957-58, guanyà dos campionats de Lliga 1952, 1953, tres Copes 1952, 1953, 1957, dues Copes Eva Duarte 1952, 1953, una Copa Llatina 1952 i una Copa de Fires 1958 Posteriorment jugà amb el Betis Balompié de Sevilla 1958-65, amb l’Elx 1965-66 i amb la Unió Esportiva de Sants 1966-67 Jugà un total de 276 partits a primera divisió i marcà 29 gols…

Començà a la Penya Font, de Sant Andreu, i, acabada la Guerra Civil, fitxà pel Sant Andreu 1939-40 Passà al Futbol Club Barcelona 1940-48, amb el qual disputà 167 partits i marcà 188 gols Conquerí dues Lligues 1945, 1948, una Copa del Generalísimo 1942 i una Copa d’Or 1945 Fou el primer jugador barcelonista que guanyà el trofeu Pichichi, la temporada 1942-43, en què marcà 32 gols Després milità al Club Gimnàstic de Tarragona 1948-50, a primera divisió, i el Sant Andreu 1950-52 Jugà tres vegades amb la selecció estatal i sis amb la selecció catalana, amb la qual marcà 6 gols El 31 d’agost de…

Fill de Pablo García del Amo, resident del Girona els anys 1952-56, s’inicià amb La Salle Girona Després de proclamar-se campió d’Espanya amb la selecció juvenil catalana 1965 fitxà pel FC Barcelona Interior dret, després de jugar amb el juvenil blaugrana i amb el Comtal 1966-67 fou cedit a l’Osasuna 1967-68 i al Calvo Sotelo 1968-69 La temporada 1969-70 ingressà al primer equip del Barça, on romangué fins a l’edició 1970-71 Disputà 63 partits, marcà 9 gols i fou campió de Copa 1971 Després destacà en el Saragossa 1972-79 Fou guardonat per Mundo Deportivo com a millor jugador de la Lliga 1974…