Resultats de la cerca

Fou un dels socis fundadors del FC Barcelona, on jugà com a migcampista i davanter fins el 1905, any que guanyà el Campionat de Catalunya Compaginà aquesta activitat amb la de tresorer del club sota la presidència de Bartomeu Terrades i, posteriorment, en fou vicepresident fins el 1907

Migfondista que ostentà el rècord de Catalunya dels 1500 m el 1918 Combinava les curses amb el futbol i fou uns dels fundadors de la secció d’aquest darrer esport al Club Gimnàstic Formà part de l’alineació del primer equip tarragoní en setze partits 1917-20 i també en fou directiu 1919-21

Fou fundat el 27 d'octubre de 1901 a partir de la fusió del Club Catalunya i l'Espanyol Infantil També hi sobresortien Romà Forns, posteriorment una altra figura del Barça, i el porter Marial Jugadors notables eren Casanovas, Pons, Gutiérrez, Gost, Cuervo, Duran, Font, Bosch, Mainó, Rener, Salazar i Garcia Fou un dels clubs fundadors de l’Associació Catalana de Clubs de Futbol 1902, més tard Federació Catalana Participà en la Copa Barcelona 1902-03 i tot seguit es dissolgué

Pioner del futbol a Catalunya, jugà en la posició de defensa i presidí el Català Sport Club durant els primers anys del segle XX Disputà la Copa Macaya A l’octubre del 1906 fou designat vicepresident de l’Associació de Clubs Mantingué el mateix càrrec dins la Federació Catalana de Clubs, constituïda al desembre del mateix any N’assumí la presidència l’any 1908 i fou president durant un període de nou mesos El 1909 fou un dels fundadors del collectiu de jutges futbolístics

Fundador al seu país del club Britannia Chemnitz, en installar-se a Barcelona per motius laborals, es convertí en un dels millors davanters de la primera època del Futbol Club Barcelona Entre el 1901 i el 1910 jugà 67 partits i marcà 55 gols Fou campió de la Copa Macaya 1902, de la Copa Barcelona 1903, del Campionat de Catalunya 1903, 1909, 1910 i de la Copa d’Espanya 1910 L’any 1902 fou encarregat d’organitzar una primera escola de formació de jugadors Entre el 8 de febrer i el 9 de desembre de 1906, fou president de l’Associació de Clubs, abans de convertir-se en Federació Catalana de…

Formà part d’un dels primers equips del Futbol Club Barcelona al principi del segle XX, on jugava de davanter Romangué a les files del FC Barcelona a excepció d’una temporada, que jugà amb l’Universitari Sport Club D’altra banda, fou un dels membres fundadors del diari esportiu Mundo Deportivo 1906, on escriví cròniques esportives durant els primers anys Entre el 1908 i el 1909 combinà el periodisme amb la presidència del Club Espanyol de Jiu-Jitsu i la vicepresidència de la Federació Catalana de Futbol Per motius professionals visqué molts anys a l’estranger Els anys trenta…

El 1947 contribuí a la fundació de la Unió Esportiva Lleida, de la qual fou secretari durant més de vint-i-cinc anys Després de deixar la directiva hi tornà entre el 1982 i el 1989 També fou entrenador del CD Binéfar i de la Unión Deportiva Fraga, fou àrbitre de futbol i fundador del Club Deportivo Ilerda 1945, el qual presidí durant vint-i-sis anys Fou també secretari de la Federació Catalana de Futbol FCF a Lleida i membre del comitè de competició Collaborà en la majoria d’iniciatives esportives de Lleida fou un dels fundadors del Club Patí Lleida, impulsor del Llista Blava d’…

El 1900 fou un dels fundadors de la Societat Espanyola de Foot-Ball, precursora del Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà alguns partits Fou el segon president de l’entitat 1902-06 i, el 1903, inaugurà el primer camp de futbol estable del club en uns terrenys pròxims a l’Hospital Clínic Al final del 1905 fou nomenat president de l’Associació de Clubs de Football de Barcelona i el 1906 vicepresident del Tiro Nacional de Barcelona Es traslladà a Sevilla i el 1908 participà en la refundació del Sevilla Football Club i en fou president 1912-13 El 1911 entrà en la junta directiva del…

Fou fundat el 1928 sota la presidència de Josep Fabregat, i, entre els membres fundadors, hi havia el porter del Futbol Club Barcelona Ramon Llorens Fins a la Guerra Civil participà de manera alternativa en el Campionat de Catalunya de tercera categoria i en l’ amateur Després milità a categoria territorial fins que la temporada 1953-54 pujà a tercera divisió, on es mantingué sis temporades 1954-60 En l’edició 1957-58 aconseguí el millor èxit de la seva història en proclamar-se campió de grup i disputà la promoció d’ascens a segona i guanyar també la primera edició del Trofeu…

Davanter que substituí Joan Gamper en el Futbol Club Barcelona 1903-12, club amb el qual disputà 145 partits i marcà 172 gols Fou quatre vegades campió de Catalunya 1905, 1909, 1910, 1911 i dues d’Espanya 1910, 1912 Dissenyà l’actual escut del club i formà part de la seva directiva 1909-11 Disputà un partit amb la selecció catalana 1910 Juntament amb uns altres dissidents de l’equip blaugrana passà a integrar i fundar el Club Casual 1912-13 Participà en la fundació de clubs com el AC Galeno 1907, integrat per estudiants de l’Hospital Clínic, l’Universitary SC 1909, de la fusió del Club…