Resultats de la cerca

Integrà durant molts anys la junta directiva de la Federació Catalana de Futbol, que presidí de forma interina en dues ocasions, el 1947 i el 1957 Gairebé sempre ocupà el càrrec de tresorer, com a la delegació catalana de la Mutualitat de Futbolistes Rebé la placa al mèrit federatiu la temporada 1951-52 i la medalla de Forjadors de la història esportiva de Catalunya 1987

Es formà a la Unió Esportiva Figueres, fitxà pel Girona Futbol Club 1963-76 i esdevingué un dels jugadors més emblemàtics de la història del club Defensa central, l’edició 1963-64 fou elegit el millor jugador d’aquesta posició en la tercera divisió Fou cinc vegades internacional olímpic i participà en els Jocs de Mèxic 1968 Arran de la seva retirada, el 1976 fou objecte d’un homenatge en el decurs del qual la federació catalana li atorgà la medalla d’argent al mèrit esportiu Com a entrenador dirigí, entre d’altres, l’Olot, el Figueres i el Lloret

Fundador de la penya barcelonista Germanor i de la Penya Solera, la primera penya oficial del Futbol Club Barcelona durant la postguerra, formà part del comitè organitzador dels actes d’inauguració del Camp Nou 1957 El 1978 fou candidat a la presidència del club blaugrana en les eleccions que guanyà Josep Lluís Núñez Acceptà l’oferiment de Núñez de dirigir una de les vicepresidències, que exercí fins el 2003, passant a encarregar-se de les tasques socials i la relació amb les penyes El 1999 més de tres-centes penyes li feren un homenatge al Camp Nou Rebé la medalla al mèrit esportiu i la de…

El 1947 contribuí a la fundació de la Unió Esportiva Lleida, de la qual fou secretari durant més de vint-i-cinc anys Després de deixar la directiva hi tornà entre el 1982 i el 1989 També fou entrenador del CD Binéfar i de la Unión Deportiva Fraga, fou àrbitre de futbol i fundador del Club Deportivo Ilerda 1945, el qual presidí durant vint-i-sis anys Fou també secretari de la Federació Catalana de Futbol FCF a Lleida i membre del comitè de competició Collaborà en la majoria d’iniciatives esportives de Lleida fou un dels fundadors del Club Patí Lleida, impulsor del Llista Blava d’hoquei sobre…

Jugà al Futbol Club Barcelona les temporades 1933-35 Jugava d’extrem esquerre, procedia de la Penya Sagi-Barba i disputà un total de 46 partits amb el conjunt barcelonista, amb el qual marcà dos gols Durant la Guerra Civil s’exilià a França, on jugà al Metz 1937 De retorn a l’Estat espanyol ingressà a l’Algesires, després passà per la Balompédica Linense i l’Oviedo la temporada 1942-43 Com a metge esportiu prestà els seus serveis al Sabadell, el Sant Andreu i el Palau Municipal d’Esports de Barcelona També fou el metge de l’equip de tennis de la Copa Davis 1960-76 i del Reial Club Deportiu…

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1986-94 procedent de l’Athletic Club de Bilbao Jugà 409 partits oficials amb el Barça i fou un dels pilars del Dream Team entrenat per Johan Cruyff Guanyà la Copa d’Europa 1992, quatre Lligues consecutives 1989-92, la Copa del Rei 1988, 1990, la Recopa d’Europa 1989, les Supercopes d’Europa 1992 i d’Espanya 1991, 1992 i la Copa Catalunya 1991, 1993 Rebé el premi Zamora al porter menys golejat la temporada 1986-87 Finalitzà la seva carrera al València 1994-98, i té el rècord com a jugador que més partits ha disputat a primera divisió, amb un total de 622 Jugà…

Davanter que substituí Joan Gamper en el Futbol Club Barcelona 1903-12, club amb el qual disputà 145 partits i marcà 172 gols Fou quatre vegades campió de Catalunya 1905, 1909, 1910, 1911 i dues d’Espanya 1910, 1912 Dissenyà l’actual escut del club i formà part de la seva directiva 1909-11 Disputà un partit amb la selecció catalana 1910 Juntament amb uns altres dissidents de l’equip blaugrana passà a integrar i fundar el Club Casual 1912-13 Participà en la fundació de clubs com el AC Galeno 1907, integrat per estudiants de l’Hospital Clínic, l’Universitary SC 1909, de la fusió del Club…

S’inicià a la Penya Montserrat i, el 1924, passà a l’equip infantil del Reial Club Deportiu Espanyol La temporada 1933-34 debutà amb el primer equip, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1937 Romangué a l’Espanyol fins el 1945 i disputà 121 partits de Lliga La temporada 1939-40 fou sancionat sense jugar per la Delegación Nacional de Deportes acusat de no passar al bàndol franquista arran de l’Olimpíada Popular d’Anvers 1937 La intervenció de Genaro de la Riva possibilità que fos rehabilitat a mitjan temporada 1940-41 També formà part de la selecció catalana en set ocasions Ja retirat…

Format a la Unió Esportiva de Sants, el 1934 ingressà al Futbol Club Barcelona, en el qual romangué, en una primera etapa, fins ben entrada la Guerra Civil 1937 Aprofitant la gira del Barça per Mèxic i els Estats Units, s’exilià i fitxà pel Sète francès 1937-39 El 1940 tornà al Barça, però la Federació Espanyola el sancionà per un any Després pogué mostrar novament la seva extraordinària classe, la qual, jugant d’interior o de davanter centre, li valgué el sobrenom de catedràtic del futbol Vestí de blaugrana fins la seva retirada el 1949 i, sumant les dues etapes com a barcelonista, disputà…

S’inicià a setze anys a la UE Jesús i Maria Debutà la temporada 1945-46 en el CD Tortosa, on jugà durant 13 temporades fins el 12 de juny de 1960 i disputà dues fases d’ascens a segona divisió Assolí el rècord de partits jugats 402, de gols marcats 203 i de hat-tricks 14 per un jugador al club També jugà al CF Girona 1954-55, el Club Gimnàstic de Tarragona 1958, la UE Rapitenca 1961 i la UD Balompédica Linense La temporada 1960-61 s’inicià com entrenador del primer equip del CD Tortosa, que dirigí en 325 partits durant 13 temporades 1966, 1967, 1973, 1974, 1975, 1978-83, 1985 Posteriorment…