Resultats de la cerca

Fou inaugurat al setembre del 1984, i ocupa la part posterior de la tribuna del Camp Nou Pioner entre els museus de temàtica esportiva, exposa una àmplia collecció d’objectes, entre els quals destaquen els trofeus i l’equipació esportiva, però també peces artístiques El 1998 es va ampliar, i el 2010 es va remodelar completament, amb la incorporació de múltiples elements interactius La visita del Museu, que molts anys és el que acull més visitants de Catalunya, es completa amb el Camp Nou Experience, recorregut que permet visitar diversos espais de l’estadi barcelonista

Pioner del basquetbol a Catalunya, jugà des del 1928 a l’equip de la Societat Gimnàstica de Badalona, amb el qual disputà el torneig de basquetbol celebrat durant l’Exposició de Barcelona 1929 Posteriorment compaginà el bàsquet amb el futbol, esport en què jugà com a professional amb el CF Badalona fins la temporada 1940-41, el Terrassa Futbol Club 1941-43 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1943-45 Amb l’Espanyol disputà 16 partits a primera divisió i marcà 1 gol Jugà un partit amb la selecció catalana de futbol A partir del 1939 presidí la Unió Gimnàstica Esportiva de Badalona, i impulsà un…

 De família de colons portuguesos per part de pare i de mare moçambiquesa, a divuit anys fou seleccionat per un cercatalents del club Benfica de Lisboa, en el primer equip del qual jugà del 1960 al 1975, i que el revelà com un dels millors futbolistes de la història Davanter amb una gran visió golejadora, guanyà tots els campionats de la Lliga portuguesa onze en total, llevat de les de les temporades 1961-62 i 1965-66 la Copa de Portugal cinc vegades 1962, 1964, 1969, 1970 i 1972 i un cop la Copa d'Europa 1961-62 Fou 64 cops internacional, i el 1966 fou tercer en el Campionat del Món amb la…

L’any 2003 s’incorporà al Santos, on jugà en les categories juvenils Del 2009 al 2013 jugà en el primer equip en posició de davanter, i aviat destacà per la seva velocitat i capacitat golejadora Amb el Santos guanyà el Campionat de São Paulo tres anys consecutius 2010, 2011, 2012, la Copa del Brasil 2010, la Copa Libertadores 2011, la Recopa Sud-americana 2012 i la Copa Confederacions 2013  El maig del 2013 signà un contracte amb el Futbol Club Barcelona  per cinc temporades i amb aquest equip guanyà una Supercopa d’Espanya 2013, dos Campionats de Lliga 2014, 2015, tres Copes del Rei 2014,…

Entre el 1984 i el 1989 fou intern de La Masia , l’escola de futbol del Futbol Club Barcelona Migcampista, jugà en les categories inferiors de l’equip 1984-90, i, successivament, al Figueres, al Celta, al Badajoz, al Mallorca, al Lleida, a l’Elx i a la Unió Esportiva Gramenet Retirat com a jugador l’any 2002, inicià una carrera com a tècnic al Palafrugell, el Figueres i el Terrassa L’any 2007, en ser designat tècnic del primer equip del FC Barcelona, Josep Guardiola el nomenà segon entrenador, i en aquest càrrec fou copartícip dels trofeus de l’etapa 2007-12 3 lligues espanyoles…

Professional des del 2005, jugà al Club Nacional de Football de Montevideo, amb el qual aconseguí la Lliga de l’Uruguai 2005-06 La temporada següent jugà amb el Groningen, i en 2008-11, amb l’Ajax d’Amsterdam, equip amb el qual guanyà la Lliga 2010-11, la Copa 2009-10 i la Supercopa 2007-08 dels Països Baixos Després de tres temporades al Liverpool, amb el qual aconseguí la Carling Cup 2012, l’octubre del 2014 debutà amb el Futbol Club Barcelona , en el primer equip del qual es convertí en un element clau de la davantera aconseguí el campionat de Lliga les temporades 2014-15, 2015-16, 2017-18…

Fou jugador del River Plate 1945-49, amb el qual guanyà dues Lligues de l’Argentina 1945 i 1947, i del Millonarios de Bogotà 1949-53, amb el qual guanyà quatre Lligues colombianes, llevat de la del 1950 Jugà cedit un any a l’Huracán 1946 El 1953 Josep Samitier n’impulsà la contractació pel Futbol Club Barcelona després d’arribar a un acord amb el River Plate, club que tenia els drets legals sobre el jugador Parallelament, el Real Madrid negocià amb el Millonarios, l’equip en què jugava Di Stéfano en aquell moment Una estranya maniobra federativa amb aval franquista resolgué que Di Stéfano…

Destacà en les categories juvenils de la seva illa natal, i l’any 2001 fitxà per l’Sporting de Portugal, amb el qual guanyà el Campionat de Lliga portuguès del 2002 L’any següent fitxà pel Manchester United, en el qual substituí David Beckham, que havia marxat al Real Madrid, i guanyà la Copa anglesa del 2004, els Campionats de Lliga anglesa del 2007 i del 2008 i la Lliga de Campions de la UEFA del 2008 El 2009 fitxà pel Real Madrid , i amb aquest equip guanyà la Copa del Rei 2011, 2014, el Campionat de Lliga 2012, 2017, la Supercopa d’Espanya 2012, la Lliga de Campions de la UEFA 2014, 2016…

Es formà com a futbolista al Grêmio de Porto Alegre Debutà en el primer equip del Grêmio l’any 1997, i el 2001 fitxà pel Paris Saint-Germain L’estiu del 2003 Ronaldinho Gaúcho sobrenom pel qual es coneix els brasilers de Rio Grande do Sul esdevingué el primer gran fitxatge del Futbol Club Barcelona  sota la presidència de Joan Laporta Al capdavant d’un equip renovat, guanyà dues Lligues 2005, 2006, una Lliga de Campions 2006, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006 i tres Copes Catalunya 2003, 2004, 2006 Posteriorment jugà amb l’AC Milan 2008-11, i amb els equips brasilers del Flamengo 2011-12,…

Jugà com a davanter en la Lliga escocesa en l’equip Queen’s Park 1957-60 i, com a professional, en el St Johnstone 1960-64, amb el qual guanyà la Lliga escocesa 1962-63, el Dunfermline Athletic 1964-67, el Rangers 1967-69, el Falkirk 1969-73, amb el qual guanya la Lliga escocesa 1969-70, i l’Ayr United 1973-74 El 1967 fou jugador de la selecció escocesa L’any 1974 inicià una carrera com a entrenador i, fins el 1986, dirigí els equips escocesos St Mirren 1974-78 i Aberdeen 1978-86, amb els quals aconseguí quatre títols de Lliga escocesa 1976-77, 1979-80, 1983-84 i 1984-85, quatre copes 1981-86…