Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Bernardino Ochino
Cristianisme
Reformador italià.
General dels caputxins 1538-41 i gran predicador, s’adherí al protestantisme 1541 Citat a Roma, es refugià a Ginebra, prop de Calví 1542, i es casà Cridat per Cranmer a Anglaterra 1548, a l’adveniment de Maria Tudor 1553 fugí a Zuric, i posteriorment, perseguit pels mateixos protestants, a Polònia i a Moràvia Esperit intensament religiós, adoptà les posicions més radicals És autor de Prediche nove 1539 i 1541 i Dialoghi XXX 1563
Piotr Skarga
Literatura
Cristianisme
Nom amb què és conegut Piotr Paweski, escriptor i jesuïta polonès.
Fou predicador del rei Segimon III Representant de la Contrareforma, fou partidari de la unió de les Esglésies occidental i oriental, atacà durament el protestantisme i en les seves Żywoty świętych ‘Vides dels sants’, 1579 esbossà l’ideal de la moral monàstica Els Kazania Sejmowe ‘Sermons de la dieta’, 1597, la seva obra cabdal, destaquen per l’excellència del llenguatge, i reflecteixen la pregona preocupació de l’autor pel futur de Polònia
Joan Maria Vives i Argemí
Cristianisme
Religiós escolapi.
Després d’exercir el mestratge a Cracòvia Polònia i a Cornigliano Itàlia, s’installà a Catalunya, on fou rector del collegi de Santa Maria i de Sant Antoni de Barcelona i director de la revista Academia Calasancia Cinc vegades fou prepòsit de les Escoles Pies de Catalunya, i durant el seu mandat obrí els collegis de Sitges i de Granollers, un altre a La Víbora Cuba, una casa i un noviciat a Mèxic i una casa a Los Angeles Califòrnia
Claude Buffier
Educació
Filosofia
Cristianisme
Filòsof, teòleg i educador jesuïta francès, bé que nascut a Polònia.
El seu pensament, que es mou dins l’àmbit del cartesianisme i de l’empirisme anglès, és considerat com un precedent de l’ escola escocesa del sentit comú La seva obra principal és el Traité des premières vérités 1717 La seva filosofia influí l’escola escocesa té punts de contacte amb la de Thomas Reid
germà bohemi
Cristianisme
Membre d’un grup separat de l’església nacional utraquista txeca arran dels acords de Praga (1433), organitzat a Kunvald (1458) per Gregori, nebot del dirigent hussita Joan de Rokycana.
El grup dels germans bohemis, perseguit per utraquistes i catòlics, anà creixent, i des del 1538 rebé un fort influx luterà Després de la guerra d’Esmalcalda, un grup es refugià a Posen, Kozminek i Lissa Polònia, on, juntament amb altres protestants, publicaren una confessió comuna a Sendomir els altres assimilaren les doctrines luteranes i publicaren la Confessio bohemica 1575 Acollits alguns germans pel comte Nikolaus von Zinzendorf a les seves terres de Berthelsdorft 1722, es formà la comunitat de Herrnut, de tendència pietista Les seves característiques principals són la fe…
Alfonso Salmerón
Cristianisme
Teòleg castellà.
Company d’Ignasi de Loiola a la Universitat de París, fou un dels fundadors de la Companyia de Jesús Ensenyà Sagrada Escriptura a la Universitat de Roma 1538, es doctorà en teologia a la de Bolonya 1549 i ensenyà novament als collegis dels jesuïtes d’Ingolstadt 1549-50 i Nàpols des del 1558, on, com a provincial 1558-75, estengué el nou orde en aquell reialme Abans havia exercit diferents comeses pontifícies a Escòcia i Irlanda 1541-42, a Alemanya, Polònia i els Països Baixos 1555-57 Juntament amb Laínez, fou teòleg pontifici en els tres períodes del concili de Trento, coneixedor…
escolàpia
Educació
Cristianisme
Membre de l’institut religiós de les filles de Maria dedicat a la formació i l’educació de noies, fundat a Arenys de Mar per Paula Montal.
La primera escola fou oberta a Figueres el 1829 Entrà en contacte amb els escolapis Jacint Feliu i Agustí Casanovas, que orientaren la seva obra cosa que explica el nom usual d’escolàpia El 1860 fou reconegut com a institut religiós, i les constitucions foren aprovades el 1887 El govern les reconegué com a corporació docent el 1865 De Catalunya es difongueren per Espanya i des del 1863 començaren a expandir-se per Amèrica Des del 1950 s’establiren també al Japó, les Filipines, el Senegal, Guinea Equatorial, Guinea-Bissau, Itàlia i Polònia El 1996 eren presents a Cuba, Brasil,…
Adalbert de Praga
Cristianisme
Bisbe de Praga (982); en ésser consagrat canvià el seu nom txec Vojtěch pel del seu mestre, Adalbert de Magdeburg.
S'enfrontà diverses vegades als pagans per tal d’arrencar-los de la bruixeria i de la poligàmia, ambdós costums molt arrelats al seu poble Descoratjat davant les dificultats pastorals i polítiques que trobà al seu entorn, es retirà a Roma, on portà una vida de reclusió i d’estudi al monestir de Sant Bonifaci però molt aviat el papa Joan XV el féu tornar a la seva diòcesi, on Adalbert, influït pels ideals de Cluny, fundà aleshores l’abadia de Břevnov, prop de Praga 992 Més tard es consagrà a l’evangelització dels pobles de les riberes del Bàltic i esperonà la conversió dels magiars Adalbert…
Martí Talayero
Història
Cristianisme
Teòleg i diplomàtic.
Consta que estudià teologia a la Sorbona entorn del 1410 i que s’hi doctorà, i es manifestà favorable a la via concilii per a la solució del Cisma d’Occident, raó per la qual assistí al de Constança 1414-17 Poc després formà part d’una legació a Bohèmia 1420, presidida pel bisbe de Lugo, Fernando de Palacios Aviat es destacà per la seva actuació en el problema hussita, i esdevingué cap de diverses ambaixades de l’emperador Segimon al rei de Polònia 1421, al gran mestre de l’orde teutònic i al papa Martí V 1422, davant el qual defensà la política moderada de l’emperador en la…
confessió de fe
Cristianisme
Síntesi escrita de la fe d’una església, especialment protestant.
L’expresssió passà de significar l’acte amb el qual hom fa professió de la seva fe, i que ja es dóna a l’Antic Testament, a la peça en la qual hom expressa el contingut doctrinal de la pròpia fe i, per extensió, al grup religiós que es determina per referència a ella En tant que peça literària, hom anomena símbol les confessions de fe de l’Església primitiva, professió de fe, les catòliques d’època moderna, i confessió de fe , les de la Reforma, nascudes de la necessitat de definir-se els diversos grups davant l’Església de Roma i entre ells L’ocasió fou la Dieta d'Augsburg, d’on sorgiren la…