Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
anisotropia de la susceptibilitat magnètica
Geologia
Mesura de l’orientació preferent dels minerals ferromagnèsics que permet determinar de forma quantitativa l’orientació i la intensitat de la deformació d’un magma durant el seu emplaçament en estat viscós.
La susceptibilitat magnètica d’una roca depèn principalment del seu contingut en magnetita i, en menor grau, en minerals ferromagnèsics Així, les roques sedimentàries i ígnies àcides solen tenir una baixa susceptibilitat, mentre que les roques ígnies bàsiques i ultrabàsiques són fortament magnètiques Sovint les roques presenten una anisotropia de la susceptibilitat magnètica En roques sedimentàries el pla de màxima susceptibilitat és aproximadament parallel als plans d’estratificació, i en roques metamòrfiques o magmàtiques és proper als plans de foliació El desenvolupament de les tècniques…
estratigrafia sísmica
Geologia
Aplicació dels principis estratigràfics a l’anàlisi i la interpretació dels perfils obtinguts per sísmica de reflexió.
fàcies
Geologia
Conjunt de dipòsits contemporanis els caràcters litològics i faunístics dels quals permeten de deduir l’ambient en què es formaren.
Els dipòsits no han d’ésser necessàriament idèntics litològicament i faunísticament, sinó que, al llarg de llur extensió, poden canviar gradualment o bruscament llur composició mineralògica i biològica, segons l’ambient en el qual s’han format Aquests canvis són anomenats canvis de fàcies El concepte de fàcies fou enunciat la primera vegada, el 1838, per Gressly, el qual s’oposà a les doctrines anteriors —com la d’Abraham Gottlob Werner, segons la qual en cada estrat persisteix, al llarg de tota la seva longitud, el mateix tipus de roca, que hom suposa dipositat en un oceà universal— i a l’…
Esmeralda Caus Gracia
Geologia
Geòloga.
Es llicencià en ciències geològiques el 1970 per la Universitat de Barcelona Obtingué el doctorat de tercer cicle per la Universitat de Dijon França el 1972, i es doctorà en geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1973 És professora de paleontologia a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1972 Ha treballat principalment en la morfologia, l’estructura i la repartició en l’espai i el temps de macroforaminífers del Cretaci i Terciari inferior, i la seva aplicació a la datació i caracterització paleoambiental dels sediments que els contenen Els treballs han estat…
strain
Geologia
Deformació interna o distorsió que adquireixen les roques o altres materials com a resultat de l’aplicació d’un esforç.
És una variable tensorial
marea negra
Geologia
Capa erràtica d’olis pesants que cobreix la superfície de la mar o d’aigües continentals a causa d’abocaments de petroli brut o de gasoli, generalment per accident d’un vaixell transportador o bé per l’erupció de pous petrolífers mar endins.
Ultra el perill d’incendi i dels perjudicis als habitants de les zones costaneres afectades, hi ha el fet de l’alteració de tot l’ecosistema marí afectat, amb conseqüències a curt i a mitjà termini La capa d’olis impedeix l’oxigenació de les capes superficials de l’aigua, la qual cosa comporta la desaparició de gran quantitat de plàncton, que, al seu torn, deixa d’alimentar els organismes planctòfags i, de retruc, els ocells marins Els sistemes emprats per a eliminar les marees negres són de diversa natura físics , com l’aspiració per matrius plàstiques, amb la possibilitat de…
Joan Rosell i Sanuy
Geologia
Geòleg.
Catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica de la Universitat Autònoma de Barcelona L’afecció a la geologia l’ha portat a exercir la professió com a consultor de companyies petrolieres, donant així una aplicació als coneixements científics fruit de la seva pròpia recerca Aquesta quedà plasmada i sintetitzada, fins el moment actual, en més d’un centenar de publicacions en revistes nacionals i estrangeres i en la direcció d’una vintena de tesis de doctorat, cinc de les quals a estudiants estrangers, i en una quarantena de tesis de llicenciatura Ha estat introductor i promotor…
nova museologia

Vista d’una sala del Museu Egipci de Barcelona
© Museu Egipci de Barcelona
Museologia
Tendència de la museologia que, rebutjant la possibilitat de l’evolució o la innovació museològica, propugna una ruptura i una transformació radical de les finalitats de la museologia tradicional.
Aquesta teoria, transformada en moviment, ha estat aplicada a nombrosos museus de tendències diverses, però amb trets comuns El moviment parteix de la concepció etnogràfica de la cultura, que ja era a la base dels museus d’arts i tradicions populars i dels “ecomuseus”, lligats directament a l’escola històrica dels Annales Les primeres experiències tingueren lloc al final dels anys 60 El monolitisme de la museologia tradicional, la cautela de les reformes que aquesta proposava i la marginació que sofriren les preses de posició dels museus menys poderosos contribuïren a fer que el nou moviment…
geologia econòmica
Geologia
Aplicació dels coneixements de la geologia en la localització, l’avaluació i l’explotació dels recursos naturals del sòl i del subsol i en treballs d’enginyeria civil; també és anomenada geologia aplicada.
Utilitza les tècniques de prospecció geofísica per a l’exploració dels dipòsits de menes metàlliques com la bauxita Al, la galena Pb i l’esfalerita Zn dels dipòsits no metàllics, tals com de carbó, pedra, sal, guix, argila i àrids sorres i graves i inclou la geologia del petroli i la hidrogeologia La geologia econòmica sorgí com a resposta a la forta demanda, en augment les darreres dècades, d’aquests recursos naturals, motivada pel creixement de la població i la millora del nivell de vida en els països desenvolupats Els processos geològics formadors d’aquests recursos, que tendeixen a…
Joaquim Folch i Torres

Joaquim Folch i Torres
© Fundació Folch i Torres
Art
Historiografia
Museologia
Museòleg, historiador i crític d’art.
Vida i obra D’una família d’acusades inclinacions culturals, era germà dels escriptors Manuel i Josep Maria Folch i Torres , dels quals illustrà diversos llibres Es formà a Llotja 1905-10 i als Estudis Universitaris Catalans, a Barcelona, on fou deixeble de Josep Puig i Cadafalch Assistí també a un taller de forja El 1907 s’incorporà a La Veu de Catalunya a requeriment de Raimon Casellas, i el succeí en la direcció de la pàgina artística del diari 1910-20, des d’on, sota el pseudònim Flama , divulgà aspectes de l’art català i defensà en certa manera l’estètica del Noucentisme…
,