Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Centre de Golf El Vendrell Pitch & Putt
Golf
Club de pitch-and-putt del Vendrell.
El 1993 s’obrí un camp amb nou forats que s’amplià a divuit el 1995 El 2004 s’inauguraren dos forats més Disposa també de camp de pràctiques Té cinc equips i uns 75 jugadors que disputen el campionat interclubs
Campionat Internacional de la Cerdanya
Golf
Competició de golf celebrada anualment a Puigcerdà.
Organitzada pel Reial Club de Golf la Cerdanya, es començà a disputar durant els anys quaranta Els primers anys es jugà en dues jornades a 32 forats, però posteriorment s’amplià a tres jornades i 72 forats Celebrat a l’estiu i considerat un dels campionats amateur més importants del calendari català, és puntuable per al Grand Prix júnior de Catalunya És també conegut com Trofeu Comte de Godó en reconeixement al seu patrocinador, Carles Godó Valls
Golf Sant Joan
Golf
Club de golf de Rubí.
Fundat l’any 1994, és el primer camp de golf d’ús públic de Catalunya, impulsat per la Reial Federació Espanyola de Golf i la Federació Catalana de Golf Fou dissenyat per Severiano Ballesteros, amb un recorregut de 9 forats que l’any 2004 s’amplià a 18 Organitza anualment una quarantena de competicions, algunes de les quals estan incloses dins els circuits de referència catalans Té escola de golf per a adults i nens, i organitza un campus d’estiu Anualment és visitat per uns 60000 jugadors Es troba situat a la finca Can Sant Joan
Club de Golf Llavaneres
Golf
Club de golf de Sant Andreu de Llavaneres.
Fundat l’any 1945, és el quart club de golf més antic de Catalunya El primer president, que dirigí l’entitat fins el 1966, fou August Batlló Bofill El camp fou dissenyat per FW Hawtree, Ramon Espinosa, Magí Sardà i Alfonso Vidaor Originalment tenia nou forats i el 1989 s’amplià a divuit de par 68 El 2001 passà a ser de par 70 Des de l’any 1954 organitza el campionat del club per a amateurs i des del 1988 també per a professionals Organitza el Campionat del Mediterrani El 1978 acollí el Campionat de Catalunya per a professionals Disposa d’escola de golf, de camp de pràctiques i de…
Josep Trilla i Arrufat
Geologia
Geòleg.
Llicenciat i doctor en ciències geologia per la Universitat de Barcelona, amplià els seus estudis a França Es féu càrrec de l’assignatura d’hidrogeologia quan aquesta fou introduïda en la llicenciatura de geologia de la Universitat de Barcelona Posteriorment fou cridat per la Universitat Autònoma, en el temps de la seva institució, per organitzar-hi la geologia aplicada Ha estat vicedegà i vicerector d’investigació d’aquesta universitat, on creà el primer centre de l’Estat espanyol per a la detecció del triti en treballs d’hidrogeologia, el qual esdevingué més tard el Servei de Datació de…
Silurià
Geologia
Tercer dels sis sistemes o períodes en què es divideix l’era primària o Paleozoic.
És situat per sobre de l’Ordovicià i per sota del Devonià Va des dels 438 milions fins als 408 milions d’anys Els materials silurians són constituïts predominantment per esquists, tot i que també hi ha abundància de gresos i lutites arenoses Les calcàries sovintegen a la part mitjana i alta Durant el Silurià es donà la màxima extensió de la mar de tot el Paleozoic i donà lloc a una àmplia ocupació de les mars poc profundes per part de la fauna siluriana Els graptòlits, com a l’Ordovicià, són la fauna més característica i serveixen per a establir la bioestratigrafia d’aquest sistema Els…
Precambrià

Gràfic del Precambrià
© Fototeca.cat
Geologia
Terme usat per a significar els temps geològics anteriors al Fanerozoic, per consegüent, immediatament anteriors al sistema o període cambrià.
Hom l’anomena també Criptozoic Es caracteritza negativament per la manca quasi absoluta de fòssils Els temps precambrians van des de l’origen de la Terra, fa uns 4500 milions d’anys, fins a —570 milions, que és el començament del Fanerozoic Els materials predominantment metamòrfics i el recobriment posterior obstaculitzen l’anàlisi estratigràfica, malgrat que els estudis moderns van esclarint força coses Hi ha hagut evidentment una variació general en els tipus de materials que s’han format al llarg d’aquest temps D’altra banda, els materials del Precambrià formen el cor dels continents, o…
Pere F. Santanach i Prat
Geologia
Geòleg.
Es llicencià en ciències geològiques el 1969 per la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1972 Fou deixeble de Joan Rossell i Sanuy i M Àngels Marquès i Roca Amplià estudis a la Universitat de Montpeller durant els cursos 1969-71, sota la direcció de Maurice Mattauer, i a la Universitat Tècnica de Clausthal-Zellerfeld Alemanya, durant el curs 1972-73 Professor de la Universitat de Barcelona del 1973 ençà, actualment n'és catedràtic de geodinàmica Fou degà de la facultat de Geologia 1985-89 i vicerector d’aquesta universitat 1981-85, com també secretari i gestor del Programa Nacional…
Vicent Sos i Baynat
Geologia
Geòleg.
Estudià ciències naturals a la Universitat de Madrid, on es doctorà Amplià estudis a diversos països d’Europa i als EUA, on, a la Universitat de Cincinnati, s’especialitzà en petrografia lunar Del 1934 al 1968 fou catedràtic d’institut d’ensenyament mitjà Del 1950 al 1965 fou director de les explotacions mineres de tungstè i d’estany de la zona de Badajoz i creà un laboratori de geologia i una biblioteca especialitzada a la ciutat de Mèrida Una part de les seves investigacions se centraren en l’estudi geològic de les comarques de les regions de Castelló i de València Estudios sobre las cuevas…
Josep Maria Fontboté i Mussolas
Geologia
Geòleg.
Llicenciat en ciències naturals a Barcelona 1943, amplià estudis a les universitats de Lieja 1946-47 i Neuchâtel 1954 Efectuà els primers treballs sobre la vall de Tena, la Ribera de Biescas, la morfotectònica de les serres de Bellmunt, de Milany i de Puigsacalm, la presència cambriana a la vall de Ribes i la clotada d’erosió de Sant Vicenç de Castellet 1945-48 Es doctorà el 1952 amb una tesi sobre el Pirineu axial català Feu després un remarcable livret-guide sobre el Sistema Mediterrani Català per al Congrés d’Investigació sobre el Quaternari El 1957 inicià la dedicació a les Serralades…