Resultats de la cerca

Donà origen a dues grans zones orogèniques l’una, circumpacífica, formada a l’E per les alineacions muntanyoses que voregen el continent americà Andes, Muntanyes Rocalloses i a l’W pels arcs insulars de les costes asiàtiques, constitueix la zona anomenada peripacífica l’altra, de direcció general E-W, s’estén des de les Antilles fins a les illes de la Sonda, amb un sector principal constituït pel sistema Alps-Caucas-Himàlaia és la zona anomenada mesogea En el curs del cicle alpí, que succeeix en el temps el cicle hercinià, poden distingir-se diferents fases orogèniques que…

És característic dels orògens provinents dels ortogeosinclinals, i es contraposa a l’estil germànic, característic de les zones continentals cratogèniques

A Catalunya el sòcol del cicle alpí són els terrenys paleozoics del Cambrià al Carbonífer plegats dins el cicle hercinià

Els rànkers solen ésser sòls de muntanya humida N'hi ha de diversos tipus el rànker alpí , propi de l’alta muntanya i amb una vegetació de prat, el rànker criptopodzòlic , típic de carenes i amb una vegetació de landa o de prat sec, el rànker d’erosió , format en pendents i sobre roca dura i àcida, i amb una vegetació de bruguera o de coníferes, etc

Introduí la idea que les serralades, en particular els Alps, es formaren per plegament de l’escorça terrestre Proposà que les muntanyes d’Europa s’havien generat per successius episodis de plegament, tals com el Caledonià, l’Hercinià i l’Alpí Treballà per al Servei Geològic de França, i el 1886 esdevingué professor de l’École Nationale Supérieure des Mines de Paris Fou elegit membre de l’Académie des Sciences el 1896

El 1950 reorganitzà, juntament amb Josep Maria Estany, la secció de polo del Reial Club de Polo de Barcelona Com a membre de la selecció espanyola obtingué el torneig internacional de polo de Teheran 1934 Guanyà les dues primeres edicions del torneig interclubs de polo organitzades pel RCPB i participà en campionats estatals i competicions Presidí durant quatre anys la Federació Catalana de Polo FCP També ocupà la presidència del Comitè Organitzador dels Concursos de Salts Internacionals de Barcelona Com a esquiador competí representant el Club Alpí Núria i aconseguí diversos…

El nom deriva de les tres unitats litològiques que presenta a Alemanya, on fou primerament estudiat la inferior, detrítica roja Buntsandstein la mitjana, calcària Musckelkalk , i la superior, d’argiles i sals Keuper Va de -248 a -213 milions d’anys Al final de l’era primària Permià, les mars ocupaven només l’oest americà i la part central de la mar de Tetis Carpats, Caucas, Iran i Pamir S'inicià, doncs, durant el Triàsic una àmplia transgressió i les aigües recobriren gairebé tot Àsia i Europa La mar més profunda era a l’Europa oriental, on es dipositaren calcàries i…

Aquestes poden actuar en regions de gran plasticitat, com ara els geosinclinals, o, per contra, en d’altres de gran resistència a les deformacions, formades per roques cristallines molt dures En el primer dels casos es produeix un estrenyiment molt acusat entre els extrems del geosinclinal i en el curs d’aquest els sediments resten molt deformats i sobretot plegats i cavalcats els uns sobre els altres, formant l’estil tectònic alpí Quan les forces orogèniques actuen sobre blocs resistents es produeix un gran desenvolupament del sistema de falles, que aixequen grans blocs i n'enfonsen d’altres…

Durant els períodes interglacials, que es caracteritzaren per un clima temperat, es produïren una elevació del nivell general de les mars, que provocà transgressions marines importants, i la fusió de les glaceres El primer interglacial günz-mindel s’inicià fa 850 000 anys i acabà en fa 700 000, segons uns, o 550 000, segons altres En el domini alpí, tanmateix, l’interglacial més important és el comprès entre la segona i la tercera glaciació mindel-riss , al qual corresponen els jaciments de Torralba i Ambrona, a Sòria, amb vestigis d' Homo erectus , que hom situa en un període…