Resultats de la cerca

Aquest moviment orogènic, que plegà els sinclinals carbonífers, anà des de les vores dels geosinclinals a la part axial Les serralades muntanyoses formades per aquesta orogènia presenten dues direccions predominants l' armoricana, de NW a SE a la Bretanya, el Massís Central i el Massís Galaic, i l’anomenada varisca , de NE a SW als Vosges i la Selva Negra La zona occidental de la península Ibèrica és ocupada pel massís ibèric o hespèric, d’edat herciniana, que descriu un gran arc amb una direcció NE a Cantàbria fins una direcció E-SE a l’W del riu Guadalquivir Es divideix en diverses grans…

Féu recerques geològiques, ultra a les illes Britàniques, a la regió volcànica de l’Alvèrnia, regió alpina, vall del Rin i Rússia President de la Geological Society i director del servei geològic de la Gran Bretanya, escriví The Silurian System 1839 i The Geology of Russia in Europe and the Ural Mountains 1845

Viatjà per Europa i traduí algunes obres mèdiques El 1808 publicà Manual del soldado español en Alemania, amb notícies d’aquell país S'estigué principalment a Itàlia, on estudià les aigües medicinals i es dedicà també a la geologia alpina, temes sobre els quals publicà treballs Es preocupà també per les malalties contagioses Fou vicedirector del Gabinete de Historia Natural de Madrid Llegà a Barcelona una collecció de minerals per a la creació d’un museu geològic

Excursionista, alpinista el 1932 escalà, amb Vilaret, la paret nord del Pedraforca i espeleòleg animador de la publicació “Sota Terra”, 1932-36, es llicencià en ciències naturals a Barcelona 1932, sota el mestratge de JMarcet i Riba, MSan Miguel de la Càmara, FPardillo i LSolé i Sabarís publicà, fins el 1939, una vintena de treballs sobre tectònica i morfologia dels Prepirineus i del Pirineu català i la hidrologia càrstica del Sistema Mediterrani En 1936-39 aixecà el primer mapa geològic d’Andorra a escala 150 000 En 1939-48 publicà uns quaranta treballs de tema català, coronats per la tesi…

El terme fou creat per G Arduino 1759, en una de les primeres divisions estratigràfiques Va des de 65 a 1,9 milions d’anys, i es caracteritza per l’extraordinari desenvolupament i el predomini dels mamífers Aquests i els foraminífers són els grups cabdals en l’anàlisi bioestratigràfica Són també molt abundants els molluscs, els equinoderms, els hexacorallaris, els briozous i les algues calcàries en els sediments marins La diversificació dels insectes i de les plantes amb flors van desembocant a la situació actual De fet, la semblança amb les faunes actuals és més i més visible i serví…

Alimenta els corrents d’aigua proglacials

Analitza i descriu, entre d’altres, la distribució de les terres i de les mars, els sistemes muntanyosos, les xarxes hidrogràfiques, els llacs, l’expansió glacial, els volcans, els climes, la repartició de les masses vegetals, la fauna S'ocupa també d’una sèrie de fenòmens —desplaçament dels pols o variació de les radiacions solars, per exemple— que en certa manera han pogut influir la geografia del passat Bé que el seu domini comença amb la formació dels primers continents i oceans, comprèn, essencialment, les eres primària, secundària, terciària i part de l’era quaternària Els mètodes de…

En el seu transcurs tingué lloc una fase interstadial temperada La glaciació Mindel es correspon amb la glaciació americana de Kansas Durant aquesta glaciació la humanitat ja estava estesa per Àfrica i Europa D’uns 520000 anys és l’edat de les capes de Trinil, a Java, on hom trobà per primera vegada restes de Pithecanthropus erectus La mandíbula de Mauer a Alemanya, amb una antiguitat de 500000 anys, la caixa craniana d’Olduvai II a Tanzània i les mandíbules i els fragments de crani trobats a Ternifine Algèria i a la pedrera Thomas Marroc són exemples de pitecantrops que visqueren durant la…

Els seus límits són objecte de controvèrsia