Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
inclinació magnètica
Geologia
Angle que forma l’agulla magnètica, que pot girar en el pla del meridià magnètic, amb el pla horitzontal.
cabussament
Geologia
Disposició en l’espai d’un pla d’estratificació, de fractura o d’esquistositat.
Hom el defineix quantitativament mitjançant dos valors el sentit de la línia de màxima inclinació del pla, mesurat amb una brúixola, i l’angle entre la màxima inclinació i el pla horitzontal, mesurat amb un clinòmetre
relleu monoclinal
Geologia
Forma topogràfica asimètrica composta per un front escarpat, format per la interrupció d’una capa resistent, i un pla inclinat, que correspon al dors de la capa dura.
Quan la inclinació és de pocs graus rep el nom de cuesta, i si és gairebé vertical, el de hog's back o també el de cresta
plec
© Fototeca.cat
Geologia
Estructura que pot presentar una roca deformada i que té plans de referència que han estat corbats.
Aquests plans es presenten, principalment, en la forma d'estratificació d’esquistositat, de dics , etc En descriure els plecs, cal distingir dos casos quan es tracta d’una superfície individual plegada, o quan es tracta de la relació entre superfícies adjacents En el primer cas, el pla plegat té una zona més elevada que és anomenada cresta i una de més baixa que és anomenada sinus La zona de màxima curvatura és la xarnera i aquella en què canvia el pendent és el punt d’inflexió La unió de totes les crestes en el mateix pla plegat forma la línia de cresta anàlogament, els sinus, les xarneres…
dissimetria
Geologia
Característica dels plecs que tenen els costats amb diferent inclinació o cabussament.
isoclí | isoclina
Geologia
Dit dels punts de la superfície terrestre que tenen la mateixa inclinació magnètica.
monoclinal
Geologia
Dit de l’estructura geològica en què les capes tenen la mateixa inclinació i direcció.
estratigrafia
Geologia
Ciència que estudia les roques estratificades.
L’estratigrafia abasta l’estudi dels processos sedimentaris i les roques sedimentàries que se n'originen, la natura de l’estratificació i les interrupcions de l’estratificació, com les discordances i els diastemes, les fàcies i els canvis de fàcies, així com les correlacions L’estratigrafia té relació amb la petrologia, perquè ambdues tracten de l’estudi de les roques sedimentàries, i amb la geodinàmica externa, ja que ambdues estudien els ambients sedimentaris L’estratigrafia parteix de dos principis la posició horitzontal dels estrats i llur superposició Els dipòsits sedimentaris, que es…
conservació del sòls
Geologia
Conjunt de tècniques per a defensar els sòls de l’erosió, especialment l’antròpica.
L’alteració de l’equilibri natural de formació i destrucció dels sòls es deu fonamentalment a l’acció de l’home en treballar la terra, eliminar la vegetació, rompre amb l’arada la superfície del terreny i remoure-la periòdicament, afeblint així les barreres naturals que s’oposen a l’acció dels agents erosius L’eficàcia de l’erosió depèn dels factors geomorfològics, així com el conjunt de factors socials i econòmics que afecten la producció agrària excés de població, minifundisme, falta de capitalització, distribució i selecció inadequades dels conreus, que poden dur a una explotació…