Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
palet
ID3E (CC BY 2.0)
Geologia
Roc, de 4 a 64 mm, arrodonit pel fregadís provocat en anar rodolant emportat per un corrent d’aigua, per l’embat de les ones, etc.
Les roques que s’originen per l’acumulació de palets són els conglomerats
edafització
Geologia
Conjunt de processos físics, químics i biològics que condueixen a la formació de sòl damunt la roca nua.
Les condicions climàtiques i litològiques promouen processos d’edafització que originen els diferents tipus de sòls
hipocentre
Geologia
Punt interior de la Terra on s’origina un moviment sísmic o terratrèmol, com a conseqüència de la inestabilitat tectònica.
Aquest moviment intern provoca unes vibracions que, propagant-se per l’interior de la Terra, originen les ones sísmiques La projecció sobre la superfície terrestre de l’hipocentre és l' epicentre
estratificació
© Fototeca.cat
Geologia
Deposició d’un estrat o capa darrere un altre estrat en superfícies planes o lleugerament inclinades.
L’estratificació s’origina per canvis en els materials que s’anaven dipositant o per canvis en les condicions del dipòsit Aquests canvis poden ésser variació de la mida dels grans, com, per exemple, el pas de sorra a grava canvis en la textura, com ara l’arrodoniment de les partícules i canvis en la cimentació i la compactació de les partícules La regularitat i l’extensió de l’estratificació depèn de la persistència dels agents causants de la deposició o sedimentació Si els agents actuen en petites àrees, com, per exemple, als rius, s’originen estrats irregulars que no són…
lahar
Geologia
Colada de fang que descendeix pel con volcànic.
Els dipòsits de lahar s’originen a partir del fang que es forma després de les erupcions volcàniques, puix que aquestes van acompanyades de grans pluges, i també perquè el volcà pot emetre grans quantitats de vapor d’aigua, que pot condensar-se ràpidament, a més de la possibilitat que en els cràters hi hagi llacs, que es poden buidar bruscament durant l’erupció Els lahar són freqüents a Indonèsia Una colada semblant fou la que submergí la ciutat d’Herculà
aurèola de contacte
Geologia
Zona de contacte, també anomenada aurèola metamòrfica
, entre una massa intrusiva i les roques que l’encaixen.
Quan una intrusió travessa una formació sedimentària, la zona de contacte, a alta temperatura i impregnada de vapors mineralitzants a pressió, sofreix un procés d’intens metamorfisme de contacte que origina una aurèola El gruix d’aquesta depèn de les dimensions de la massa intrusiva, de la composició del magma els magmes àcids, rics en elements volàtils, mineralitzants, originen aurèoles més amples que els magmes bàsics, de la composició de la roca encaixant i de la profunditat de la intrusió
moviments de la terra
Geologia
Desplaçaments de les masses continentals terrestres, que, segons les forces que els produeixen, poden ésser de dos tipus: epirogènics i orogènics.
Els epirogènics són lents moviments d’enfonsament o d’aixecament produïts per un joc de forces verticals Aquests moviments es poden apreciar molt bé a les regions de la costa, on es tradueixen per un avanç lent o una retirada lenta de la mar, segons que s’enfonsi o s’aixequi el continent Els orogènics s’originen per l’acció de forts moviments horitzontals que provoquen la deformació i el plegament dels sediments i el seu lent aixecament, fins a arribar a formar les serralades de plegament
desembocadura
Geologia
Lloc on es barregen dues masses d’aigua.
Com que aquestes masses són sempre dinàmiques, a les desembocadures s’originen fenòmens geològics molt variats, com ara deltes, dics detrítics, estuaris, ries o cordons litorals Alguns d’aquests fenòmens són originats per moviments epirogenètics, mentre que d’altres depenen de la velocitat i càrrega dels corrents d’aigua La potència erosiva més gran d’un afluent provoca canvis en el perfil del riu principal en alguns casos els corrents marins són prou forts per a obturar la desembocadura d’alguns rius i obliguen a formar cordons litorals