Resultats de la cerca
Es mostren 218 resultats
Zanclià
Geologia
Unitat estratigràfica del Pliocè inferior que, amb caràcter d’estatge (i edat), fou proposada com a transició entre el Messinià i el Plasencià.
Yeadonià
Geologia
Estatge (i edat) equivalent del Namurià C d’Anglaterra, interjacent entre el Marsdenià, a la base, i el Westfalià A, al sostre.
Tournaisià
Geologia
Primera sèrie (i època) del Mississipià o Dinantià, comprès entre el Famennià i el Viseà.
Serpukhovià
Geologia
Sèrie (i època) del Carbonífer marí de Rússia, que jeu damunt el Viseà i sota el Baixkirià.
Norià
Geologia
Segon estatge (i edat) del Triàsic superior del domini alpí, situat damunt el Carnià i sota el Retià.
Marsdenià
Geologia
Estatge (i edat) del Namurià B d’Anglaterra, comprès entre el Kinderscoutià, a la base, i el Yeadonià, al sostre.
Fanerozoic
Geologia
Unitat de temps geològic (eó) que comprèn tres eres: el Paleozoic, el Mesozoic i el Cenozoic.
Començà aproximadament fa 570 Ma, amb el període Cambrià, i es caracteritza per l’acumulació de restes fòssils en els sediments L’eó precedent és el Proterozoic El terme Fanerozoic, proposat per GH Chadwick el 1930, prové del grec phaneros ‘visible’ i zoion ‘animal’, i significa “temps de la vida visible”
Dinantià
Geologia
Unitat del Carbonífer que, amb categoria de subsistema (i subperíode), és equivalent del Mississipià; és situada damunt del Famennià i sota el Silesià.
Silesià
Geologia
Unitat del Carbonífer que, amb categoria de subsistema, és equivalent del Pennsilvanià, o Carbonífer superior.
Triàsic
Nimfa d’efemeròpter procedent del triàsic inferior
© Fototeca.cat
Geologia
Primer període o sistema de l’era secundària o mesozoica, situat per sota del Juràssic.
El nom deriva de les tres unitats litològiques que presenta a Alemanya, on fou primerament estudiat la inferior, detrítica roja Buntsandstein la mitjana, calcària Musckelkalk , i la superior, d’argiles i sals Keuper Va de -248 a -213 milions d’anys Al final de l’era primària Permià, les mars ocupaven només l’oest americà i la part central de la mar de Tetis Carpats, Caucas, Iran i Pamir S'inicià, doncs, durant el Triàsic una àmplia transgressió i les aigües recobriren gairebé tot Àsia i Europa La mar més profunda era a l’Europa oriental, on es dipositaren calcàries i dolomies amb fauna…