Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Saxonià
Geologia
Segon estatge del Permià de l’Europa occidental, mantingut especialment pels autors francesos, equivalent del Kungurià i l’Ufimià de la plataforma russa.
El nom alludeix a Saxònia, tot i que hom no li ha assignat cap estratotip
Rotliegendes
Geologia
Terme usat, sobretot a l’Europa Central, per a significar la part inferior i mitjana del Permià.
Comprèn els estatges autunià i saxonià dels autors francesos i els estatges asselià, sakmarià, artinskià i kungurià de la plataforma russa
Permià
Geologia
Darrer període o sistema del Paleozoic o era primària, situat per sobre del Carbonífer.
Comprèn els temps entre -286 i -248 milions d’anys A la plataforma russa, el Permià inferior és compost dels estatges asselià , sakmarià, artinskià i kungurià , i el Permià superior ho és dels estatges ufimià, kazanià i tatarià Els autors francesos l’han dividit en Autunià, Saxonià i Turingià Murchison el 1845 el definí als Urals i li donà nom derivant-lo de la ciutat de Perm’ Marca un dels canvis més importants de la història geològica, el pas de l’era primària a la secundària S'hi esdevingué una extraordinària crisi biològica, en la qual s’extingiren gairebé la meitat de les famílies d’…
Turingià
Geologia
Tercer estatge (i edat) del Permià, mantingut especialment pels autors francesos, que jeu damunt el Saxonià i sota el Triàsic.
El nom fa referència a l’àrea tipus, que és a Turíngia Dins aquesta unitat hom distingeix tres subdivisions els conglomerats de base, els Kupferschiefer o esquists de pirita de coure i el Zechstein o Zechsteinkalk Hom el considera correlatiu del Zechstein dels autors germànics