Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Latdorfià
Geologia
Divisió obsoleta del Paleogen, en desús a causa de les dificultats de datació i de correlació que hom hi ha observat, i que correspon, segons alguns autors, a la base de l’Oligocè, i, segons d’altres, a l’Eocè superior.
La localitat tipus és a Latdorf Alemanya
Pliensbaquià
Geologia
Tercer estatge (i edat) del Liàsic, situat damunt el Sunemurià i sota el Toarcià.
L’estratotip és a Pliensbach Alemanya Alguns autors el consideren un superestatge, i el divideixen en Carixià Pliensbaquià inferior i en Domerià Pliensbaquià superior
Keuper
Geologia
Estatge superior del Triàsic germànic amb el qual comença el Mesozoic.
Constituïts per argiles vermelloses, amb una gran quantitat de guix, els terrenys del Keuper són de fàcies terrígenes lacunars que sofriren invasions periòdiques de la mar El nom deriva de la localitat alemanya homònima
Mindel
Geologia
Segona glaciació quaternària alpina, iniciada fa 500.000 anys i acabada cent mil anys després, que rep el nom del riu Mindel, afluent del Danubi.
En el seu transcurs tingué lloc una fase interstadial temperada La glaciació Mindel es correspon amb la glaciació americana de Kansas Durant aquesta glaciació la humanitat ja estava estesa per Àfrica i Europa D’uns 520000 anys és l’edat de les capes de Trinil, a Java, on hom trobà per primera vegada restes de Pithecanthropus erectus La mandíbula de Mauer a Alemanya, amb una antiguitat de 500000 anys, la caixa craniana d’Olduvai II a Tanzània i les mandíbules i els fragments de crani trobats a Ternifine Algèria i a la pedrera Thomas Marroc són exemples de pitecantrops que…
Triàsic
Nimfa d’efemeròpter procedent del triàsic inferior
© Fototeca.cat
Geologia
Primer període o sistema de l’era secundària o mesozoica, situat per sota del Juràssic.
El nom deriva de les tres unitats litològiques que presenta a Alemanya, on fou primerament estudiat la inferior, detrítica roja Buntsandstein la mitjana, calcària Musckelkalk , i la superior, d’argiles i sals Keuper Va de -248 a -213 milions d’anys Al final de l’era primària Permià, les mars ocupaven només l’oest americà i la part central de la mar de Tetis Carpats, Caucas, Iran i Pamir S'inicià, doncs, durant el Triàsic una àmplia transgressió i les aigües recobriren gairebé tot Àsia i Europa La mar més profunda era a l’Europa oriental, on es dipositaren calcàries i dolomies amb fauna…