Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
plutonisme
Geologia
Teoria segons la qual les roques de la crosta terrestre són formades per fusió ígnia.
Aquesta teoria ha estat abandonada
varva
Geologia
Terme d’origen suec que designa un dipòsit rítmic laminat (una laminita) d’origen climàtic, constituït per una parella de termes litològics ben diferenciats, dipositats durant un cicle anyal i dins una conca glaciolacustre.
El sediment estival és un llim o sorra fina de color clara, moguda per la fusió de la gelera el terme hivernal és un lloc orgànic argilenc, fosc, pòsit d’unes aigües encalmades La gruixària de cada parella o ritme és millimètrica, sense que sobrepassi gaire un centímetre De Geer, admetent que aquesta gruixària depenia de les circumstàncies climàtiques anuals, pensà que fent una anàlisi de les varves segons el criteri de les gruixàries hom podia establir una cronologia absoluta fent la correlació entre diverses conques glaciolacustres Així, establí una cronologia absoluta vàlida…
interglacial
Geologia
Dit de cadascun dels tres períodes compresos entre les quatre glaciacions del Quaternari, les quals els donen el nom.
Durant els períodes interglacials, que es caracteritzaren per un clima temperat, es produïren una elevació del nivell general de les mars, que provocà transgressions marines importants, i la fusió de les glaceres El primer interglacial günz-mindel s’inicià fa 850 000 anys i acabà en fa 700 000, segons uns, o 550 000, segons altres En el domini alpí, tanmateix, l’interglacial més important és el comprès entre la segona i la tercera glaciació mindel-riss , al qual corresponen els jaciments de Torralba i Ambrona, a Sòria, amb vestigis d' Homo erectus , que hom situa en un període…
cicle geològic
© fototeca.cat
Geologia
Cicle constant de creació i destrucció experimentat per la Terra.
A la superfície terrestre, les roques són sotmeses a processos erosius que donen lloc a sediments, els quals, un cop soterrats per un altre procés anomenat litificació, es transformen en roques sedimentàries En determinats contexts geodinàmics per exemple, durant la formació d’una serralada, on poden donar-se unes certes condicions de pressió i temperatura les roques sedimentàries són sotmeses a una sèrie de transformacions, les quals donen lloc a les roques metamòrfiques Quan se supera un límit en la pressió i la temperatura es produeix la fusió de la roca anatèxia amb la…
desglaciació
Geologia
Descobriment del substrat rocós d’un territori molt gran per efecte de la retracció de les glaceres, de llur fusió, a causa d’un escalfament climàtic.
melanosoma
Geologia
Part melanocràtica d’una migmatita, rica en minerals màfics, i que correspon a la fracció residual no fosa resultant de la fusió parcial d’una roca preexistent.
vulcanisme
© Fototeca.cat
Geologia
Fenomen geològic consistent en l’erupció de material rocallós fos (magma) a la superfície de la Terra.
El conjunt de processos sobre la generació, el moviment i la consolidació del magma és denominat activitat ígnia , i hom reserva el terme vulcanisme per als casos en què el magma té accés directe a la superfície, mentre que hom parla de plutonisme quan la consolidació té lloc en profunditat La sortida del material fos es tradueix en la formació de corrents de lava, que constitueixen les colades, mentre que la fuita dels gasos que acompanyen l’erupció se sol manifestar amb explosions, esporàdiques però violentes, que provoquen la projecció de material fragmentari sòlid piroclàstic L’acumulació…
cinturó del Pacífic
Geologia
Franja d’activitat volcànica (enclou nombrosos volcans actius) que voreja l’oceà Pacífic ( vulcanisme
); és causada per l’esfondrament i la fusió d’una placa oceànica sota d’una altra.
teoria del foc central
Geologia
Teoria, elaborada per explicar els fenòmens volcànics, segons la qual el centre de la Terra és format per materials en estat de fusió, que surten a l’exterior a través de fissures de l’escorça terrestre.
Aquesta teoria semblava que podia basar-se en el gradient geotèrmic augment d’1ºC de la temperatura cada 30 m en l’interior de l’escorça terrestre tanmateix, aquest augment no és constant, sinó que s’estabilitza i, a més, depèn dels materials que formen una regió determinada Actualment aquesta teoria ha estat abandonada en virtut de les dades obtingudes en les recerques sobre l’escorça terrestre
tectònica de plaques
© Fototeca.cat
Geologia
Hipòtesi segons la qual la part superficial de la Terra (litosfera) és formada per plaques rígides, d’un centenar de quilòmetres de gruix, que ‘‘suren’’ damunt l’astenosfera, més plàstica.
Aquestes plaques poden tenir escorça oceànica i continental o totes dues alhora Hi ha zones on apareix material nou zona d’acreció i d’altres on la placa s’enfonsa zona de subducció Aquest fet produeix un moviment de les plaques, que es tradueix en la unió o la separació dels continents Les primeres teories sorgiren de l’observació que la forma de la costa W d’Àfrica corresponia bastant perfectament amb la de l’E de l’Amèrica del Sud, la qual cosa féu pensar en una remota unió d’ambdós continents Wegener 1912 enuncià la teoria de la deriva dels continents, que comparava el moviment dels…