Resultats de la cerca

Fou director de la Manufacture de Sèvres 1800 i professor de mineralogia a la Sorbona 1808 És autor d’un Traité élémentaire de minéralogie 1807 i, amb Cuvier, d’una Description géologique des environs de Paris 1822

Treballà a la Carnegie Institution de Washington estudiant la cristallització dels minerals a partir de magmes fosos, l’equilibri de fase dels silicats, la formació de quars a partir de mescles anhidres, la diferenciació per gravetat en el curs de les cristallitzacions, etc La seva obra bàsica és The Evolution of the Igneous Rocks 1928

Tingué un paper important a les primeres èpoques de l’estudi de la prehistòria i de l’home paleolític Fou el primer director 1920 de l’Institut de Paléontologie Humaine de París Dirigí la revista “L’Anthropologie” Publicà Essai de paléontologie stratigraphique de l’homme 1888 i Les hommes fossiles 1921

Estudià a Edimburg, on recollí els materials per al seu Essai géologique sur l’Écosse 1820 Visqué a París, on fou un dels fundadors de la Société géologique de France 1830 Entre els seus treballs cal remarcar descripcions mineralògiques de nombroses roques magnètiques

Deixeble d’Elie de Beaumont a l’École de Mines de París Fou enginyer en cap del districte miner de València i president honorari de la Sociedad Geográfica de Madrid, de la qual era fundador És autor de les obres Ojeada sobre la geología del antiguo reino de Valencia , amb un mapa geològic del País Valencià 1854, Descripción geológico-minera de las provincias de Murcia y Albacete 1886, España, geografía morfológica y etiológica 1868 i Monografía de las aguas minerales y termales de España 1892 i d’un Mapa geológico de España y Portugal 1/2 000 000 1879

A partir del 1961 inicià una sèrie de recerques geològiques a l’illa de Menorca, més tard ampliades a la serralada de Llevant de Mallorca Deixeble de Paul Fallot i professor a la Universitat de Pau, publicà més d’una trentena de treballs sobre la geologia de Menorca Hi estudià d’una manera global tots els terrenys que la formen i es preocupà especialment de les relacions tectòniques de l’anomenat promontori balear amb les serralades bètiques i amb el desenvolupament de la conca mediterrània occidental

Professor de prehistòria a la facultat de ciències de Bordeus i director d’Antiquités Préhistoriques de la circumscripció bordelesa Estudià les tècniques de talla, la tipologia i la filiació exactes de les indústries del Paleolític inferior i mitjà Excavà a la Micoque, Laugerie Haute i Pech de l’Azè D’entre les seves obres, cal destacar Limons quaternaires du bassin de la Seine 1953, Typologie du Paléolithique ancien et moyen 1961 i Le Paléolithique dans le monde 1968 Escriví obres de ciència-ficció sota el pseudònim de Francis Carsac

Estudià els mètodes astronòmics per calcular la situació dels vaixells i trobà el mètode dit de la tangent prop del meridià Féu conèixer un cercle de reflexió que porta el seu nom, que havia inventat Johann Tobias Mayer Treballà en hidrodinàmica i calorimetria, participà en la mesura del grau de meridià entre Dunkerque i Barcelona, perfeccionà els mètodes de càlcul de la refracció terrestre i el mètode de les distàncies lunars Escriví, entre d’altres obres, Mémoires sur le mouvement des projectiles 1756 i Descriptions et usage du cercle à reflexion 1778

L’àrea tipus és a la Famenne, comarca natural de Bèlgica

Pren el nom de la ciutat de Saint-Étienne Stephanus en llatí, al departament del Loire França