Resultats de la cerca
Es mostren 1504 resultats
pressió litostàtica
Geologia
Pressió o esforç vertical que suporta una roca a una determinada fondària a causa del pes del material que té a sobre.
El seu valor pot calcular-se amb l’expressió P = rgh , on r és la densitat mitjana de les roques de sobre, g és l’acceleració de la gravetat i h és la profunditat d’enterrament de la roca La unitat de mesura més comuna és el kilobar En l’escorça continental, la pressió litostàtica augmenta 1 kilobar per cada 3,5-4 km d’enterrament
porfiroclast
Geologia
Cristall relicte o residual en una roca transformada per deformació o metamorfisme dinàmic.
Els porfiroclasts corresponen generalment a cristalls de mida gran envoltats per una matriu més fina Són comuns a les milonites, i sovint pertanyen a espècies minerals més resistents a la deformació que l’espècie dominant a la roca per exemple, porfiroclasts de feldespat en milonites quarsítiques
poligonització
Geologia
Procés de subdivisió d’un cristall en dominis o subgrans per redistribució de les dislocacions lliures del seu interior.
Els subgrans presenten una lleugera diferència d’orientació cristallogràfica entre ells, fet que es tradueix en diferents angles d’extinció sota el microscopi petrogràfic El procés de poligonització, de vegades referit amb el terme anglès de recovery , requereix temperatures suficientment elevades que facilitin el moviment de les dislocacions, tant en el seu pla de lliscament com a través de plans diferents Així, aquestes passen d’ésser irregularment distribuïdes en el cristall a agrupar-se en zones planars, les quals constitueixen les vores de subgrà El resultat és una disminució de l’…
miarolític | miarolítica
Geologia
Dit d’una cavitat de forma irregular entapissada de cristalls (generalment de feldespat) en roques ígnies.
megaturbidita
Geologia
Capa turbidítica molt potent, generalment de composició carbonàtica o mixta silícica/carbonàtica.
Les megaturbidites es troben intercalades en sediments marins profunds de tipus flysch Poden tenir gruixos de desenes o fins i tot de centenars de metres, i presenten una continuïtat lateral a escala de conca, constituint bons nivells guia de correlació estratigràfica Comunament tenen un terme inferior de caire bretxoide, seguit de termes de sorra i argila granuloclassificats El seu origen és lligat a esdeveniments catastròfics, associats a collapses de les plataformes de marge de conca El mecanisme de transport del sediment correspon a un flux massiu per exemple, un debris flow acompanyat d…
magnetotel·lúric | magnetotel·lúrica
Geologia
Dit del mètode d’investigació de la conductivitat elèctrica de les roques del subsol a partir dels camps electromagnètics naturals.
El mètode s’ha aplicat per a la detecció de volums de roca anòmalament conductius per exemple, impregnats de fluids o amb metalls en la prospecció petroliera i minera Així mateix, el mètode de prospecció magnetotellúrica permet mesurar les conductivitats fins a fondàries de diverses desenes de quilòmetres i constitueix una eina d’estudi de l’escorça inferior i del mantell
lineament
Geologia
Zona linear d’escala regional que dóna lloc a un accident topogràfic detectable per fotografies aèries o per imatges de satèl·lit.
L’origen dels lineaments és divers fractures, contactes litològics, capes prominents resistents a l’erosió, etc
lineació
Geologia
Fàbrica linear repetitiva i distribuïda homogèniament en una roca.
Generalment és producte de la deformació tectònica, tot i que el terme també ha estat utilitzat per a fàbriques d’origen sedimentari o magmàtic Les lineacions poden ser definides per minerals allargats orientats parallelament entre ells mateixos, per microplegament crenulació, per intersecció entre superfícies d’estratificació i de foliació, etc Alguns tipus de lineació són bons indicadors de la direcció d’estirament o de transport tectònic durant la deformació