Resultats de la cerca
Es mostren 1504 resultats
potència
Geologia
Gruix d’un estrat.
És l’extensió d’un cos de roca tabular, generalment d’un estrat o capa, mesurat en sentit normal als plans d’estratificació inferior i superior La potència pot variar lateralment, fins a anullar-se, i hom diu aleshores que l’estrat té forma de bisell o de tascó si ho fa sensiblement cap als dos costats, l’estrat és lenticular Hom ha establert una sèrie de potències, el grau ínfim de la qual és el gruix d’1 cm, per dessota del qual hom parla de laminació
griotte
Geologia
Varietat de calcària d’aspecte nodulós o amigdaloide amb colors vermells o verds, datada al Devonià, típica dels Pirineus.
gravimetria
Geologia
Part de la geofísica que s’ocupa de la mesura de l’acceleració de la gravetat g (mitjançant, fonamentalment, l’estudi del pèndol i de la caiguda lliure) i de la mesura de les anomalies que aquesta acceleració presenta (mitjançant el gravímetre).
Si la Terra fos homogènia, la gravetat seria igual en tots els punts en no ésser-ho, hom mesura aquestes anomalies, que poden ésser positives o negatives, segons que estiguin per sobre o per sota del valor que teòricament li correspondria
gravímetre
Geologia
Aparell que serveix per a mesurar l’anomalia de l’acceleració de la gravetat.
Hom empra fonamentalment dos tipus de gravímetres els dinàmics i els estàtics Els primers es basen en la mesura del període d’oscillació d’una massa oscillant sotmesa a la força de la gravetat i a una altra força o parell antagònics Els segons, que són els més emprats, es basen en la mesura de la posició d’equilibri d’una massa sotmesa a la força de la gravetat i a una altra força o parell antagònics
grapissar
Ecologia
Geologia
Capa de petits còdols calcaris d’origen orgànic (algues vermelles calcificades), acumulats en els fons marins.
En alguns països del nord d’Europa, amb el nom de maërl , el grapissar és extret i emprat com a corrector de sòls àcids
graben
Geologia
Mot amb què hom designa la fossa tectònica o fossa d’enfonsament
.
gorg
Gorg de la Glorieta d'Alcover, a les muntanyes de Prades
© Montserrat Comelles
Geologia
Clot pregon en el llit d’un corrent d’aigua, on aquesta s’entolla o alenteix el seu curs.
glei
Geologia
Nivell del sòl alterat per aigua persistent.
Presenta coloracions blavoses, originades pel ferro, que ha passat a estat ferrós Hi són característiques la destrucció de l’estructura, condicions d’asfíxia, empobriment per rentatge i activitat biològica reduïda
glacioeustatisme
Geologia
Moviments del nivell marí a causa de la fusió o la solidificació de l’aigua marina, els quals han estat preponderants durant el Plistocè.
L’eustatisme glacial pot confondre's amb determinats moviments tectònics o epirogenètics motivats per un reajustament isostàtic aquests moviments són, però, locals o es limiten a certes regions, mentre que els moviments eustàtics es poden estendre al llarg de centenars de quilòmetres, amb independència d’unitats tectòniques o estratigràfiques L’elevació del nivell marí com a conseqüència de la fusió de tot el glaç existent ha estat estimada en 40-60 m, per la qual cosa les línies de costes situades a més altura que la indicada no poden ésser atribuïdes a moviments eustàtics, sinó més aviat a…