Resultats de la cerca

L’estatge es defineix a partir d’un estrat tipus estratotip de sediments ben datats, marins i fossilífers, situat en una localitat tipus Hom l’anomena també pis estratigràfic

Catedràtic de la Universitat de València, ha fet contribucions al coneixement dels molluscs de l’eocè, estudis teòrics sobre morfologia a partir de l’anàlisi de les conquilles de foraminífers i, mitjançant tècniques matemàtiques i informàtiques, ha elaborat models de l’evolució d’organismes fòssils Com a poeta, és autor dels reculls Tres fan la centena 1978, Les sales d’espera 1981, Descripció d’un riu 1983, la plaquette  Un projecte pictòric 1983, L’assalt al jardí 1986,  El missatger i les ciutats 1990, La nuesa del basament Obra poètica 1971-1973 1999 i Flocs de temps 2001

És autor d’importants contribucions a la concepció moderna de la geologia del vessant sud dels Pirineus, que posen de manifest el paper de la tectònica d’encavalcaments i mantells en l’edificació estructural de la serralada Estudià a la Universitat de Montpeller, d’on esdevingué professor assistent el 1968, i posteriorment professor 1984, amb un parèntesi a la companyia petroliera Total del 1975 al 1976 El seu treball de doctorat sobre la serralada pirinenca conduí al llibre Étude tectonique des nappes et séries decollées de la partie centrale du versant sud des Pyrénées 1972, on exposa una…

Es doctorà a la Universitat d’Oslo el 1946, i del 1947 al 1951 dirigí les investigacions geològiques a Grenlàndia Fou catedràtic de geologia de la Universitat de Chicago del 1952 al 1961, any en què es traslladà a la Universitat d’Uppsala Suècia, on dirigí un actiu grup d’investigació fins la seva jubilació, el 1983 És autor d’importants contribucions en el camp de la geologia estructural, sobre aspectes tals com la teoria matemàtica del plegament, l’efecte de la gravetat en la tectònica, i la modelització analògica i numèrica de la deformació de les roques Publicà, entre molts altres…

És autor d’importants contribucions al coneixement de la tectònica i de la petrologia dels terrenys paleozoics dels Pirineus catalans Fou professor de la Universitat Pierre et Marie Curie, París VI, fins el 1993 Entre les seves principals aportacions a la geologia pirinenca hi la l’atribució dels massissos gnèissics dels Pirineus orientals Canigó, Roc de Fraussa, l’Albera a antics granitoides prehercinians, d’edat probable proterozoica superior, i emplaçats durant el cicle Cadomià Aquests granitoides foren metamorfitzats i transformats al seu estat actual durant l’orogènesi herciniana Dins de…

Introduí la idea que les serralades, en particular els Alps, es formaren per plegament de l’escorça terrestre Proposà que les muntanyes d’Europa s’havien generat per successius episodis de plegament, tals com el Caledonià, l’Hercinià i l’Alpí Treballà per al Servei Geològic de França, i el 1886 esdevingué professor de l’École Nationale Supérieure des Mines de Paris Fou elegit membre de l’Académie des Sciences el 1896

En 1963-66, juntament amb FJ Vine i DH Matthews, correlacionà les inversions de polaritat a les roques de banda i banda de les dorsals centreoceàniques amb les anomalies del camp magnètic terrestre i a partir d’aquí calculà la velocitat d’expansió del fons oceànic En aquella època proposà el concepte de ploma del mantell per a explicar l’existència de cadenes d’illes volcàniques que no tenien relació amb límits de plaques Professor de geofísica a la Universitat de Toronto 1946-74, fou president de la International Union of Geodesy and Geophysics 1957-60 i de la American Geophysical Union 1980…

Llicenciat i doctor en ciències geologia per la Universitat de Barcelona, amplià els seus estudis a França Es féu càrrec de l’assignatura d’hidrogeologia quan aquesta fou introduïda en la llicenciatura de geologia de la Universitat de Barcelona Posteriorment fou cridat per la Universitat Autònoma, en el temps de la seva institució, per organitzar-hi la geologia aplicada Ha estat vicedegà i vicerector d’investigació d’aquesta universitat, on creà el primer centre de l’Estat espanyol per a la detecció del triti en treballs d’hidrogeologia, el qual esdevingué més tard el Servei de Datació de…

Es llicencià en ciències geològiques el 1969 per la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1972 Fou deixeble de Joan Rossell i Sanuy i M Àngels Marquès i Roca Amplià estudis a la Universitat de Montpeller durant els cursos 1969-71, sota la direcció de Maurice Mattauer, i a la Universitat Tècnica de Clausthal-Zellerfeld Alemanya, durant el curs 1972-73 Professor de la Universitat de Barcelona del 1973 ençà, actualment n'és catedràtic de geodinàmica Fou degà de la facultat de Geologia 1985-89 i vicerector d’aquesta universitat 1981-85, com també secretari i gestor del Programa Nacional…

Catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica de la Universitat Autònoma de Barcelona L’afecció a la geologia l’ha portat a exercir la professió com a consultor de companyies petrolieres, donant així una aplicació als coneixements científics fruit de la seva pròpia recerca Aquesta quedà plasmada i sintetitzada, fins el moment actual, en més d’un centenar de publicacions en revistes nacionals i estrangeres i en la direcció d’una vintena de tesis de doctorat, cinc de les quals a estudiants estrangers, i en una quarantena de tesis de llicenciatura Ha estat introductor i promotor en les…